En primer lloc, cal distingir si percebràs una prestació contributiva o una prestació assistencial (subsidi).

Si es tracta d’una prestació contributiva, les filles o fills a càrrec, menors de 26 anys o majors d’aquesta edat amb discapacitat, així com els menors acollits que no percebin rendes, podran incrementar els límits mínim o màxim de la prestació.

En el cas d’accedir a un subsidi, s’entendrà que existeixen responsabilitats familiars quan tinguis a càrrec el cònjuge, filles i fills menors de 26 anys o majors incapacitats, o menors acollits, sempre que la renda del conjunt de la unitat familiar així constituïda, inclosa la persona sol·licitant, dividida pel nombre de membres que la componen, no superi el 75 % del salari mínim interprofessional, exclosa la part proporcional de dues pagues extraordinàries.

Per aquest motiu, pots acreditar responsabilitats o càrregues familiars respecte del cònjuge, però no respecte d’una parella de fet.

Si estàs separat o separada legalment o divorciat o divorciada, es consideraran càrregues familiars les filles i fills comuns del matrimoni que convisquin amb tu, sempre que compleixin els requisits d’edat (menors de 26 anys o majors amb discapacitat) i no tinguin rendes pròpies.

Si no conviuen amb tu però tens l’obligació, establerta per sentència o conveni regulador, de satisfer una pensió d’aliments, també es consideraran càrregues familiars si compleixen els requisits indicats.

La separació de fet, quan no s’ha presentat demanda de nul·litat, separació o divorci, o el jutge no ha dictat mesures provisionals, no comporta la dissolució del vincle matrimonial i els cònjuges continuen obligats a sostenir les càrregues del matrimoni.

La separació de fet no modifica la composició de la unitat familiar ni el sistema de càlcul de les rendes; per tant, no s’exclourà el cònjuge ni les seves rendes. No obstant això, podràs excloure el teu cònjuge de la unitat familiar si acredites que la demanda de nul·litat, separació o divorci ha estat admesa a tràmit, encara que no s’hagi dictat sentència ni resolució judicial amb mesures provisionals.

En cas de matrimoni, si el teu cònjuge té filles o fills d’una relació anterior i conviuen amb el matrimoni, formaran part de la unitat de convivència i els podràs declarar com a càrrega, sempre que siguin menors de 26 anys o majors amb discapacitat, o menors en acolliment, i compleixin el requisit de no percebre rendes superiors al 75 % del salari mínim interprofessional.

Tanmateix, si tens una parella de fet, les filles i fills de la teva parella no es poden considerar càrregues ni es tindran en compte les seves rendes per determinar si existeixen responsabilitats familiars. Tampoc podràs declarar com a càrrega la teva parella de fet.

Com a excepció, si ets víctima de violència de gènere, per determinar l’existència de càrregues familiars no es considerarà membre de la unitat familiar l’agressor, ni es tindran en compte les seves rendes.