L'orientació laboral es pot definir com un procés per ajudar i acompanyar a una persona que cerca o vol millorar la seva ocupació, a través del desenvolupament de competències personals, tècniques i professionals que possibilitin el seu accés o manteniment d'un lloc de treball. Tal com ens destaca Irene Pastor en aquest article, l'Observatori de les Ocupacions, facilita a la web del SEPE, continguts i instruments específics que s'adapten a les diferents persones destinatàries, per informar i explicar la realitat dels diferents àmbits del mercat de treball i de les competències necessàries per accedir a una ocupació. També, ens convida a observar detingudament cadascun d'ells.

La comunicació s'ha convertit en un aspecte clau per a l'èxit de qualsevol organització, però especialment per a aquelles que presten serveis a la ciutadania, com són els Serveis Públics d'Ocupació i en concret, els Observatoris de les Ocupacions. Luís Prieto, ens posa de manifest que cal adaptar-se a les noves demandes i expectatives de la societat, cal democratitzar les dades. Per a això, ens proposa que cal facilitar la seva comprensió mitjançant formats i continguts més clars, senzills i accessibles per a tota la ciutadania, especialment als col·lectius més vulnerables. Possibilitar l'accés a la informació i a les dades relacionades amb mercat de treball és el trampolí per afavorir la inserció laboral.  

El mercat de treball actual és dinàmic, complex, heterogeni i amb múltiples dimensions. L'Observatori de les Ocupacions del SEPE té com a objectiu conèixer, estudiar i analitzar la realitat d'aquest canviant mercat laboral del nostre país. Així, ens ho descriu Ana Laseca en el seu article, on posa el focus en la rellevància de la professionalitat d'una xarxa d'analistes en l'àmbit provincial i nacional que responen a les necessitats d'informació sobre mercat de treball de demandants d'ocupació, persones treballadores, empreses i institucions públiques. Tot això, des de diferents perspectives: territorial, ocupacional, formativa, per activitats econòmiques i des de l'estudi de perfils i de col·lectius específics.

La prospectiva es actividad inherente al análisis del mercado de trabajo, pero en el caso del Observatorio de las Ocupaciones, es también una función que tiene encomendada por la Ley 30 / 2015, donde se le indica la función de asumir el “desarrollo de una metodología y herramienta de análisis prospectivo”.  En este marco, José Francisco Villanueva propone un modelo que se fundamenta en indicadores básicos procedentes del análisis estadístico de series temporales y se aplica sobre dos aspectos clave del mercado de trabajo: la contratación (flujos de entrada) y la afiliación (peso del empleo en las actividades económicas).
La principal utilidad de esta propuesta es disponer de un modelo uniforme de análisis en los distintos ámbitos territoriales del Observatorio y un tratamiento de los datos que permita una valoración cualitativa de las tendencias desde “lo que nos dicen los datos”. Los resultados de explotación del modelo pueden resultar de utilidad a un amplio espectro de gestores públicos y privados, analistas, actores intermedios y usuarios finales.

El método Delphi puede emplearse para realizar estudios relacionados con mercado de trabajo y llevar a cabo predicciones en este campo. Esta es la hipótesis de partida de Óscar Contreras con la que busca alentar el debate metodológico y aproximar esta herramienta a analistas del mercado de trabajo. Para ello examina y describe esta técnica desde una perspectiva divulgativa y presenta sus características, fundamentos y fases para la puesta en marcha reflexionando sobre su utilidad, validez y posibles limitaciones. La principal conclusión extraída es que, siguiendo con rigurosidad los principios básicos y características definitorias, esta técnica de prospección puede ser aplicada para llevar a cabo investigaciones relacionadas con el mundo del trabajo pero, no obstante, conviene utilizarla de forma combinada con el resto de los instrumentos clásicos de análisis socioeconómico

La possibilitat de poder capitalitzar la prestació de desocupació en la modalitat de pagament únic és una alternativa per a persones emprenedores que volen començar de nou. En aquest article, Víctor Santa-Bàrbara ens explica el concepte i les 3 modalitats de pagament únic: autònom, incorporació o creació d'una societat mercantil i cooperatives i societats laborals. D'especial rellevància, és la presentació que ens fa l'autor sobre un estudi que han realitzat en l'Adreça Provincial de Barcelona sobre els efectes del cobrament de la prestació com a pagament únic, entre 2019 i 2022 . La mitjana en aquests anys és d'un 71 % de persones que passat 1 any, mantenen l'activitat, i un 53 % segueixen després 4 d'anys, la qual cosa converteix a aquesta mesura en un èxit.

Des de mitjan primera dècada d'aquest segle el mercat laboral alemany ha experimentat un marcat dinamisme en contrast amb la resta de països europeus mostrant una major resistència a les diferents crisis. Christian Hutter i Enzo Weber analitzen aquest comportament diferencial assenyalant múltiples factors que han pogut influir, com són les diferents reformes laborals -concretament les reformes d'Hartz-, l'aportació de la immigració, l'increment de l'ocupació a temps parcial, menors costos salarials, millores en els processos d'intermediació, la reducció del poder de negociació dels treballadors o la reducció de la propensió a l'acomiadament per part de les empreses entre uns altres. Una vegada constatat el fort creixement del mercat laboral, entre les conclusions que es poden arribar i les lliçons apreses els autors esmenten que actualment Alemanya està experimentant una feble productivitat i una evolució salarial bastant mediocre i que per tant, en el futur, la prioritat deu estar  a millorar la qualitat per sobre de créixer en quantitat.

Dins de la diversitat de factors que estan influint al mercat de treball espanyol, per a aquesta edició hem seleccionat dues que considerem fonamentals. Un d'ells es refereix a les polítiques públiques d'ocupació, i l'altre se centra en els ajustos i desajustaments entre l'oferta i demanda de treball. Hem incidit en les connexions i interrelacions entre tots dos i hem prioritzat la diversitat i varietat d'enfocaments entre les diferents visions que existeixen en l'àmbit de l'anàlisi del mercat laboral. Així en el nombre 10 de Quaderns del Mercat de Treball, abordem dita conjunta de fenòmens amb la col·laboració d'una àmplia varietat d'experts procedents de diferents especialitats i disciplines i que desenvolupen la seva activitat en diferents institucions i organitzacions. 

El Baròmetre del Mercat laboral Europeu, és una iniciativa de la Xarxa Europea de Serveis Públics d'Ocupació, la PES Network, impulsat per l'Institute for Employment Research (IAB), Institut de recerca de l'Agència Federal Alemanya d'Ocupació, on Christian HutteriEnzo Weber, van iniciar aquest projecte internacional per desenvolupar un indicador del mercat laboral a escala europea. El seu objectiu és reflectir les previsions de la  evolució de la desocupació i de l'ocupació, a curt termini. Per a això, es pregunta a les oficines dels Serveis Públics d'Ocupació de nombrosos països europeus, als quals es va a unir el SEPE i les 17 CCAA.

El mercado laboral portugués ha evolucionado positivamente durante la última década, con mejoras en empleo y cualificación educativa, aunque aún enfrenta desafíos en la integración laboral de ciertos grupos. Así lo diagnostican Alexandra Moreira y Teresa Pina quienes señalan que desde 2017, Portugal ha experimentado un crecimiento demográfico gracias a un saldo migratorio positivo, aumentando su población activa y superando en actividad a la media de la UE desde 2016. A nivel educativo, el país ha reducido la proporción de personas con baja escolaridad, logrando un aumento en los niveles secundarios y superiores, acercándose a la media europea. El empleo ha mostrado una tendencia creciente, con tasas superiores a las de la UE, salvo en 2020 por la pandemia, mientras que el desempleo ha disminuido, aunque el juvenil sigue siendo alto y la tasa de larga duración se mantiene estable. Sin embargo, persisten desafíos como la infrautilización laboral y la integración de los jóvenes al mercado de trabajo.

El empleo joven en la economía social muestra un perfil concentrado en determinados sectores de servicios, a jornada completa y localizado en grandes ciudades, con diferencias entre hombres y mujeres en participación regional y sectorial, así como en la formación y la cualificación del puesto de trabajo. Este diagnóstico lo desarrollan Rosa Belén y Rosa Santero, quienes consideran que, si bien la economía social tiene un papel importante en la mejora del empleo juvenil y la reducción de las brechas de género, aún hay desafíos significativos, como la falta de visibilidad de la economía social y la necesidad de políticas que promueven la digitalización y la transición ecológica, sectores con gran potencial, pero con baja presencia juvenil actualmente.

O mercado de trabalho português evoluiu positivamente ao longo da última década, com melhorias no emprego e nas qualificações educativas, embora ainda enfrente desafios na integração laboral de determinados grupos. É o que diagnosticam Alexandra Moreira e Teresa Pina que salientam que, desde 2017, Portugal tem registado um crescimento demográfico graças a um saldo migratório positivo, aumentando a sua população activa e ultrapassando a média da UE em actividade desde 2016. A nível educacional, o país tem reduzido a proporção de pessoas com baixa escolaridade, conseguindo um aumento nos níveis secundário e superior, aproximando-se da média europeia. O emprego apresentou uma tendência crescente, com taxas superiores às da UE, exceto em 2020 devido à pandemia, enquanto o desemprego diminuiu, embora o desemprego jovem se mantenha elevado e a taxa de longo prazo se mantenha estável. No entanto, persistem desafios como a subutilização do trabalho e a integração dos jovens no mercado de trabalho.

El fenomen conegut com la “Gran Dimissió” ha estat àmpliament analitzat en el context nord-americà, però també ha mostrat una evolució significativa a Espanya des de 2014. Julián Llorent Jurado, Dolores Gómez Domínguez, M. Patrocini Fernández Geniz i *Fco. Javier Calvo Gallego presenten una anàlisi detallada de les dimissions voluntàries en el Règim General de la Seguretat Social, abordant la seva distribució per nacionalitat, sexe i sectors d'activitat, i la seva correlació amb vacants i desocupació. Aquesta font reflecteix que les dimissions voluntàries han augmentat de forma sostinguda durant l'última dècada, amb una breu excepció durant els anys de pandèmia i que existeix una correlació positiva amb l'augment de vacants i una correlació negativa amb la taxa de desocupació, la qual cosa indica que les dimissions estan lligades a una millora en les condicions del mercat de treball. Es pot concloure que la “Gran Dimissió” a Espanya és un procés estructural més que conjuntural, vinculat a factors com la qualitat de l'ocupació, les expectatives generacionals i la reconfiguració del mercat laboral després de la pandèmia. En tot cas, assenyalen els autors, és necessari aprofundir en les causes específiques per sectors per comprendre millor aquesta transformació.

L'evolució ocupacional del mercat laboral espanyol des de 1993 ofereix lliçons útils per anticipar els efectes de la irrupció de la intel·ligència artificial. Així ho assenyala Vicente Sales, que analitza com els canvis tecnològics i les crisis econòmiques han transformat l'estructura ocupacional a Espanya, i planteja escenaris i desafiaments davant l'avanç de la *IA. Identifica una pèrdua sostinguda d'ocupació en ocupacions directes de qualificació mitjana-alta —especialment en producció i indústria— a favor de llocs indirectes més qualificats, com a professionals i directius. Espanya presenta una baixa proporció d'ocupacions *STEM i en llocs d'alta adreça empresarial respecte a altres països europeus, la qual cosa la situa en desavantatge enfront de la transformació tecnològica emergent. Comparant amb altres països de la UE, Espanya ha mostrat un creixement insuficient en ocupacions d'alta qualificació indirectes (*managers i professionals), amb nivells especialment baixos en *STEM i TIC. Sales conclou que l'impacte de la *IA serà ampli, però no immediat. En el curt termini, potenciarà als treballadors del coneixement més que substituir-los, augmentant la demanda d'habilitats/habilitats analítiques, estratègiques i creatives. Per això, urgeix reforçar la formació en competències *STEM, la reconversió laboral i la promoció de llocs de lideratge empresarial. Sense aquestes mesures, Espanya corre el risc d'agreujar els seus dèficits estructurals en qualificació i adaptació tecnològica.

La migració representa un dels grans desafiaments i oportunitats de l'Espanya actual, amb implicacions profundes en la demografia i el mercat laboral. Mª Soledad Serrano reflexiona sobre l'impacte estructural dels fluxos migratoris en la sostenibilitat econòmica, la cohesió social i la política pública assenyalant que els fluxos d'entrada estan compensant l'envelliment poblacional, sent l'essencial per mantenir el creixement i la creació d'ocupació. No obstant això, aquest fenomen planteja també reptes com l'accés a l'habitatge, la integració laboral i la cohesió social. També ressalta que, encara que els immigrants milloren la seva integració amb el temps, persisteixen desavantatges en ocupació, qualificació i salaris, per la qual cosa és necessari reforçar les polítiques actives d'ocupació, el reconeixement de títols i la professionalització del sector de cures. Al seu torn alerta sobre els desafiaments de la immigració irregular, la protecció de menors no acompanyats i l'augment del discurs xenòfob i conclou reclamant una política migratòria integral, oberta i consensuada, amb dimensió nacional i europea. 

Equilibrar oferta i demanda laboral i corregir desajustaments estructurals i friccionals del mercat és l'objectiu dels serveis públics d'ocupació. La seva eficàcia és clau per reduir l'atur de llarga durada i facilitar el reclutament empresarial, especialment en PIMES (petites i mitges empreses). Tal com ens ho explica Antonio González, en el context actual del nostre país, amb baixa taxa de desocupació, alta mobilitat laboral i forta dualitat territorial, el seu paper és encara més crucial. No obstant això, Espanya mostra un finançament més escàs d'aquests serveis en comparació d'altres països europeus, tant en despesa relativa al PIB com en relació amb la seva elevada tasa de paro. Existeix una baixa intermediació per part de les institucions i les empreses no recorren a els serveis públics per cobrir vacants, la qual cosa allunya també a les persones aturades. La base d'aquests serveis hauria de ser l'orientació, amb un acompanyament personalitzat en el seu itinerari i als ocupadors, a més de facilitar-los el procés d'intermediació, centrar també el seu focus, a prestar serveis de suport a l'emprenedoria.

FORMACIÓN, CUALIFICACIÓN E INCLUSIÓN SOCIAL: LA GESTIÓN DE PERSONAL EN LAS EMPRESAS DE INSERCIÓN 

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

El proyecto piloto impulsado por el INAEM y el Departamento de Educación del Gobierno de Aragón busca integrar la orientación laboral en los centros educativos, respondiendo a la necesidad de acompañar a los jóvenes en su toma de decisiones académicas y profesionales. En un contexto de mejora del abandono escolar, Pedro Arrufat y Leticia Tomás plantean una intervención estructurada que complemente la orientación educativa tradicional con contenidos laborales adaptados. La iniciativa se basa en fichas temáticas que abordan aspectos como el mercado de trabajo, los servicios del INAEM, el autoconocimiento vocacional y la búsqueda activa de empleo. Estas actividades se diseñan colaborativamente entre técnicos de empleo y docentes, ajustando lenguaje, metodología y calendario a cada nivel educativo. El piloto, desplegado inicialmente en el IES Santiago Hernández, ha sido ampliado a otros centros, alcanzando a más de 430 alumnos con una alta valoración. El enfoque metodológico permite una orientación progresiva, personalizada y coordinada entre educación y empleo. La experiencia demuestra que acercar los servicios públicos de empleo a las aulas mejora la percepción del alumnado y refuerza la labor docente. Se concluye que una orientación integrada y bien planificada es clave para reducir el abandono escolar y mejorar la empleabilidad juvenil.

La inteligencia artificial ha irrumpido masivamente en el mercado laboral, planteando importantes desafíos legislativos. Miguel Hermosa Espeso analiza en este artículo las implicaciones y retos de esta transformación, tanto éticos como jurídicos, así como detalla exhaustivamente los modelos normativos vigentes en materia de empleo. En este contexto, se pone de manifiesto la necesidad de alcanzar el cumplimiento efectivo de un marco normativo que garantice los derechos de las personas, prestando especial atención a la transparencia de los algoritmos, la revisión humana efectiva y la protección contra cualquier sesgo y discriminación. Todo ello, en el marco del Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva que permita afianzar la negociación colectiva, la formación digital, la trazabilidad del dato y los mecanismos de supervisión.

El programa TándEM, impulsado por el SEPE y gestionado por la Fundación Secretariado Gitano, se ha consolidado como una herramienta clave para reducir la desigualdad laboral de la juventud gitana. Miriam Fernández, Arantza Fernández y Carolina Fernández exponen cómo el programa, dirigido a jóvenes de 16 a 29 años con baja cualificación, combina formación y empleo en proyectos vinculados a la transición verde y digital, logrando una inserción laboral superior al 50 % en sus tres ediciones y favoreciendo el retorno educativo. Su integración en el ecosistema Acceder garantiza acompañamiento integral antes, durante y después del proceso, reforzando competencias digitales y metodologías innovadoras como el formato semipresencial. Más allá de los resultados, TándEM ha marcado un hito al convertirse en referencia para políticas públicas: el nuevo Plan de Actuación para la Mejora de la Empleabilidad de la Población Gitana (2025-2028) incorpora este modelo, con una inversión de más de 300 millones de euros y 12 líneas estratégicas orientadas a formación, empleo y emprendimiento. El artículo concluye que la colaboración institucional y la adaptación metodológica son esenciales para garantizar igualdad de oportunidades y cohesión social.

La evaluación del impacto de la inteligencia artificial en el mercado laboral europeo y español se ha convertido en una cuestión estratégica para comprender la transformación digital en curso. Así lo plantean Elena Fernández Gascueña, Isabel Soriano Pinar y Enriqueta Villanueva Montero, quienes analizan cómo la IA está redefiniendo las competencias profesionales y los procesos de gestión de personas en las organizaciones. Hasta ahora, los diagnósticos se apoyaban en estudios fragmentados y estimaciones generales, sin una visión integrada que conectara la adopción tecnológica con la equidad y el bienestar laboral. El artículo se sustenta en datos recientes de Eurostat y del Banco de España para explicar cómo la IA, más allá de automatizar tareas, exige nuevas habilidades técnicas y blandas, plantea retos de recualificación y amplía la brecha digital en colectivos vulnerables. Se examinan las implicaciones para la política pública y la gestión empresarial, destacando la necesidad de formación continua, gobernanza ética y estrategias inclusivas. A nivel internacional, este análisis sitúa a España en un escenario de avances desiguales: progreso en competencias básicas, déficit de especialistas TIC y adopción empresarial incipiente. Comprender estas dinámicas es clave para diseñar políticas que garanticen una transición digital justa, capaz de combinar competitividad económica con cohesión social.

La creixent escassetat de treballadors a Espanya constitueix un fenomen estructural que transcendeix la recuperació post-pandèmia. Miguel Ángel Dolent analitza les seves causes profundes, les seves implicacions per al mercat de treball i les estratègies disponibles tant per a empreses com per als poders públics. En aquest marc Identifica dues dimensions de l'escassetat: la insuficiència quantitativa de persones disponibles i el desajustament qualitatiu entre les competències dels treballadors i les requerides pels llocs vacants. Entre els factors estructurals destaquen la digitalització, l'envelliment demogràfic, la transició ecològica, el baix encaix entre educació i necessitats empresarials, i la segmentació del mercat laboral, que limita la inversió en formació. A més, el poder de mercat d'algunes empreses impedeix ajustos salarials que atraurien més oferta laboral. Subratlla que les polítiques públiques han de diferenciar entre augmentar l'oferta laboral (activant col·lectius infrarrepresentados o facilitant migració laboral) i corregir desajustaments de competències (mitjançant upskilling, reskilling i certificacions com microcredenciales). En aquest context, l'enfortiment dels serveis públics d'ocupació i la seva reconversió en veritables agències de gestió de vacants resulta clau per millorar l'aparellament entre oferta i demanda. A més, l'escassetat de treballadors és expressió de transformacions estructurals del mercat laboral —no un fenomen conjuntural—, i requereix respostes de llarg termini, integrades i basades en diàleg social, articulació institucional, millora d'estadístiques de vacants i polítiques actives centrades en competències. Espanya ha d'avançar cap a un model de governança laboral capaç d'anticipar i gestionar el desajustament estructural entre llocs i perfils.