Partint de les diferents tipologies formatives en matèria de seguretat i salut laboral que imposa la Llei 31 / 1995 de prevenció de riscos laborals (d'ara endavant LPRL) a les entitats contractants, l'objectiu del present article se centra en la formació específica de la prevenció en el lloc de treball o, si escau, les funcions de cada persona treballadora des d'un doble vessant: En primer lloc, examinant les incerteses respecte a la seva aplicació pràctica i, conseqüentment, elaborar una proposta de solucions tècniques perquè, en la mesura del possible, s'esmorteeixin les inseguretats jurídiques que planteja la norma preventiva i, amb això, garantir els drets de les persones treballadores.

Paraules clau: Prevenció, Formació, 

Starting from the different types of training in occupational health and safety that Law 31 / 1995 on the prevention of occupational risks (hereinafter LPRL) imposes on contracting entities, the objective of this article focuses on specific prevention training in the job or, where appropriate, the functions of each worker from a double perspective: Firstly, examining the uncertainties regarding its practical application and, consequently, developing a proposal for technical solutions so that, to the extent of As much as possible, the legal insecurities posed by the preventive rule are cushioned and, thereby, guarantee the rights of workers..

L'efectiva implantació de la formació de les persones treballadores en seguretat i salut laboral és un dels patrimonis més preuats que pot tenir una entitat ocupadora posat que, sense perjudici del compliment legal que comporta, contribueix a la consolidació de la cultura preventiva que, necessàriament, redundarà a millorar la seva qualitat de vida i, conseqüentment, espantar la possibilitat de patir danys derivats del treball, tant en forma d'accidents laborals com a malalties professionals.

El mandat legal per a les entitats ocupadores de garantir la seguretat i la salut del seu personal en tots els aspectes relacionats amb el treball ¹ , suposa l'existència d'un correlatiu dret de les seves persones treballadores a una protecció eficaç que precisa, ineludiblement, d'uns instruments que rematin el seu contingut ²  sobre la base dels principis de l'acció preventiva enumerats en l'article 15 de la LPRL, com a protocol d'actuació segura/segura, així com les obligacions específiques inventariades en el capítol III de la LPRL que es concreta, entre uns altres, en el dret a la formació ³ . 

Atenent al subjecte actiu del deure formatiu que reclama la norma, ha d'advertir-se que l'àmbit de la seva aplicació transcendeix a les empreses aconseguint, tant a les relacions de caràcter administratiu o estatutari del personal al servei de les Administracions Públiques, com a les societats cooperatives en les quals existeixin socis l'activitat dels quals consisteixi en la prestació d'un treball personal, a fi d'establir bons hàbits preventius en el desenvolupament de les tasques en cadascun dels llocs de treball que necessiten cobrir com  es deriva del regulat en l'article 3 de la LPRL. Per contra, respecte al subjecte passiu de l'acció formativa, el legislador determina que el destinatari pugui ser molt divers el que permet la classificació en cinc tipologies de formació preventiva:

     a)    La inherent als riscos del lloc de treball o la funció de cada persona treballadoraconforme a les directrius de l'article 19 de la LPRL. 
Els destinataris serien totes i cadascuna de les persones treballadores respecte als riscos del seu lloc identificats en la preceptiva avaluació.

     b)    La dirigida al personal encarregat de posar en pràctica les mesures d'emergència, en funció de la seva assignació en l'organigrama preceptiu, derivat de l'article 20 de la LPRL. 
Els receptors d'aquesta formació quedaria reduïda únicament a els qui anessin nomenats com a intervinents en l'adopció de les mesures d'emergència després de la preceptiva consulta que regula l'article 33 . 1 c) de la LPRL.

     c)   La que habilita la capacitació tècnicaindicada en l'article 31 . 4 de la LPRL.
Desenvolupada en els articles 34 a 37 de el Reial decret 39 / 1997 , de 17 de gener, pel qual s'aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció (d'ara endavant RSP) per a l'acompliment de les funcions tècniques previstes segons els nivells de qualificació bàsic, mitjà o superior. Aquesta formació quedaria restringida al personal que complís uns determinats requisits i que anessin a exercir tasques tècnic – preventives per a l'empresa.

     d)    La que faculta per exercir tasques pròpies del recurs preventiusegons el que es disposa en l'article 32 . 4 bis de la LPRL. 
En el supòsit de previsió en l'avaluació de riscos, el nomenament se circumscriuria a les persones idònies per a l'acompliment d'aquesta funció sense perjudici de la possible externalización en un servei de prevenció aliè (d'ara endavant SPA) 

     i)    La que acredita per a l'exercici de les funcions de delegats de prevenció segons l'article 37 . 2 de la LPRL. 
Com en el cas precedent, l'empresa té l'obligació de formar als seus representants especialitzats en matèria preventiva en el cas de ser nomenats conforme al que es disposa en el capítol V de la LPRL.

Després d'una primera aproximació a les diferents tipologies exposades, caldria subratllar una sèrie de trets distintiusque convergeixen en cadascuna d'elles:

     a)    La inconcreció del seu contingut. 
Excepte en el cas de la formació tècnica, el contingut de la qual i determinació temporal en hores ve regulat en els annexos IV a VI del RSP, la norma no fa esment específic ni del criteri temporal del procés formatiu, ni dels temes a impartir deixant, a la discreció de l'entitat obligada, tant les matèries a tractar com la seva extensió. 

     b)    La concurrència en una mateixa persona treballadora de diversos tipus formatius. 
La norma preventiva admet la possibilitat que, en un mateix receptor, conflueixi l'itinerari formatiu de més d'una de les tipologies enumerades amb anterioritat en funció de l'eventual rol que pugui exercir en l'empresa, com en el cas de la formació destinada als riscos propis del lloc de treball i la dirigida a les tasques a desenvolupar en cas d'emergència.

     c)    La incompatibilitat de rols en un mateix destinatari.
En contraposició a l'antedicho, la inadequació d'alguns rols en una mateixa persona impedeix la seva assumpció i, conseqüentment, la presència en diversos processos formatius, com en el cas de la formació tècnica destinada als treballadors designats i la reservada als delegats de prevenció per la seva antagònica posició preventiva.

     d)    La possible externalización de la seva impartició.
La norma preventiva facilita expressament el trasllat a altres entitats l'efectiva impartició de la formació, tant en el cas de la inherent a la prevenció de riscos laborals dels llocs de treball, com la destinada als delegats de prevenció, guardant silenci respecte a la referent a les mesures d'emergència. Per contra, la docència tècnica i l'habilitadora per a l'exercici de recurs preventiu, exigeix la seva impartició pels organismes competents sense poder ser assumida amb mitjans propis.

     i)    La poli valencia de les accions formatives 
El compliment de l'entitat ocupadora per diverses d'elles en una única activitat formativa podria ser procedent, per la remissió expressa que fa la norma, com en el cas de la formació per a la capacitació com a recurs preventiu a l'apartat quart de l'article 32 bis de la LPRL en exigir-se que expliquin, com a mínim, amb la formació preventiva corresponent a les funcions del nivell bàsic.

     f)    La potencial no impartició d'algun dels models formatius. 
Algunes entitats ocupadores, per les seves particularitats productives freturoses de situacions de riscos d'especial gravetat o en les quals les persones treballadores no hagin exercit els seus drets representatius, poden quedar exonerades d'algunes de les obligacions formatives com en el cas, respectivament, de les formacions destinades a la capacitació com a recurs preventiu o a la destinada als delegats de prevenció com a representants especialitzats en matèria preventiva.

     g)    La necessària actualització dels mètodes formatius. 
És innegable que la prevenció de riscos laborals, com a element substancial de les relacions laborals i, per extensió de la societat, vagi canviant en especialitzar-se i, raonablement, s'aparti  de la tradicional formació teòrica cap a uns objectius que cerquen uns canvis conductuals facilitats per una docència més pràctica. 
Sense perjudici de la necessària consideració integral dels diferents processos formatius recopilats i de les incerteses que afecten a cadascuna de les tipologies formatives desplegades, el present article es va a centrar únicament en l'anàlisi detallada de la primera d'elles, la referent a dirigida als riscos del lloc de treball o a les funcions que poguessin tenir reservades les persones treballadores, així com a les seves corresponents mesures preventives en ser la més genuïna de les formacions en afectar a totes les persones treballadores, deixant la possibilitat d'escometre l'anàlisi de les altres tipologies formatives a ulteriors estudis.

     h)    La pertinència documental del procés formatiu 
Encara que expressament no s'exigeix en el marc del regulat en l'article 23 de la LPRL, és absolutament recomanable deixar constància de la traçabilitat de les accions formatives atenent al principi preventiu de “acció no documentada, acció no realitzada” sense perjudici de la seva constància a l'espai que li correspongui en el pla de prevenció.

     i)    La forçosa consulta a la representació de les persones treballadores  
 L'apartat i) de l'article 33 . 1 de la LPRL exigeix que, amb la deguda antelació, els representants dels treballadors siguin consultats sobre l'adopció de les decisió relatives al projecte i l'organització de la formació en matèria preventiva. Sobre aquest assumpte cal advertir la triple indeterminació que es posa de manifest en el text legal al no concretar ni l'espai temporal de l'antelació, ni el tipus de representant receptor de la consulta, ni la formació a la qual es refereix. Des de l'estricte punt de vista tècnic caldria apel·lar a la flexibilitat que ha d'imperar en la norma preventiva i entendre que el destinatari de la consulta podria ser tant la representació unitària com la sindical i, òbviament, l'especialitzada en matèria preventiva aplicant el principi del dret: ubi lex senar distinguit, nec ens distinguere debemus. En similars termes caldria interpretar que el projecte i organització de la formació invoca a totes les tipologies enumerades anteriorment.

     j)    La intervenció del Comitè de Seguretat i Salut.
 En relació en deure consulta a la representació de les persones treballadors, la norma regula en l'article 39 . 1 a) de la LPRL, entre les competències de l'òrgan de participació, la intervenció, posada en pràctica i avaluació de projectes i organització de la formació en matèria preventiva amb caràcter previ a la seva posada en pràctica pel que la norma preventiva reserva una especial rellevància a la formació preventiva en ser objecte de debat en el si del Comitè de Seguretat i Salut.
 

El binomi formació - seguretat laboral formen una realitat indissoluble per afermar una autèntica cultura preventiva ⁴  pel que, en el present apartat, a les incerteses que es presenten, es formulen les pertinents propostes de solució per a la seva efectiva implantació en les entitats obligades.

El compromís empresarial de formació regulat en l'article 19 de la LPRL és un dels elements fonamentals de l'activitat preventiva que deu, imperiosamente, distingir-se de l'obligació informativa. Sense entrar en sofisticades definicions tècniques, formar apel·la a l'acció d'ensenyar alguna cosa a algú assegurant que el destinatari és capaç d'exercir l'après mentre que, informar suposa donar a conèixer alguna cosa a algú. Tots dos conceptes no han de confondre's ⁵ ni interpretar-se com a sinònims encara que, en un estadi inicial, el procés formatiu pot començar per la informació sobre una matèria determinada encara que, ocasionalment,  tots dos termes s'entrellacen podent confondre's . Per això és necessari emfatitzar les notes distintives més excel·lents de l'activitat formativa:El propòsit de perduración en el temps i l'establiment d'un sistema d'avaluació que demostri els coneixements adquirits per l'alumnat.

Les polítiques preventives empresarials i, expressament, les de caràcter formatiu han de ser capaços de dotar a les persones treballadores de les ineludibles habilitats/habilitats i competències perquè siguin elles mateixes les que incorporin canvis en els seus comportaments per iniciativa pròpia i, amb això, executar el seu treball en adequades condicions de seguretat i salut sense perjudici de la responsabilitat invigilando que afecta a l'ocupador.

La consolidada implantació d'una cultura preventiva, el correcte disseny dels processos productius revisats i vigilats per les persones encarregades dels diferents departaments i el compromís de la realització del treball de forma segura/segura per les persones treballadores són els elements fonamentals sobre els quals ha d'incidir la formació preventiva.

La formació preventiva proposta per l'article 19 de la LPRL és una obligació específica que correspon en tot cas a l'ocupador i la suficiència del qual i contingut, ve expressat en l'adopció de quants mitjans siguin necessaris per garantir la salut i seguretat de les persones treballadores ⁶  amb independència de la modalitat o durada del contracte de treball que tinguin i no podent substituir-se per l'acreditació d'una llarga experiència professional posat que el legislador requereix d'una formació determinada per certificar la seva efectivitat.

Els subjectes habilitats per a la impartició de la formació prevista en l'article 19 de la LPRL ha de ser personal qualificat (Tècnic Nivell Intermedi o Superior) pertanyent a una de les modalitats preventives en l'article 10 RSP. Per tant, en principi, en cap cas pot ser impartida per un professional independent ni per una entitat formativa que no estigui acreditada com a SPA. No obstant això, en ocasions, es ve acceptant la possibilitat de concertació dels serveis docents amb professionals o, si escau, altres entitats si fos imprescindible per a l'execució d'accions formatives que requereixin certs coneixements.

Un altre aspecte controvertit és la forma de dur a terme la formació preventiva i, especialment la referent als riscos del lloc de treball, en la modalitat a distància. En principi, encara que està acceptada com a manera d'impartició, cal recalcar que, donada l'exigència d'una formació específica en relació amb el lloc de treball, amb freqüència és valorada pels tribunals com a insuficient o inadequada per si sola pel que caldria complementar-se,  per donar compliment a l'obligació empresarial, amb altres maneres d'execució.

La matèria impartida ha de ser consubstancial amb la pròpia del lloc de treball i no impartir-se de forma segregada, com un element distorsionador de caràcter formal que desvirtuï la seva rellevància pel que, per a això, ha de fer-se un repàs a les principals notes distintives que proposa el legislador i determinar, des del punt de vista tècnic, els seus aspectes més controvertits:

     a)    Garantir una formació teòrica i pràctica.

La naturalesa teòrica i pràctica exigeix que la impartició no exclogui cap d'elles i, conseqüentment, s'identifiquin tots dos aspectes i la forma de desenvolupar-los, considerant que l'aspecte pràctic ha de versar sobre els continguts teòrics i, evidentment, no és acceptable que s'imparteixi una formació sustentada en mers aspectes teòrics.

El silenci respecte als trets distintius dels tipus de formació podria mitigar-se si, en els itineraris formatius: 

1.   Es concretés la metodologia de la formació tant teòrica com a pràctica per a una clarificació dels objectius.
2.   S'identifiqués l'aplicació pràctica del contingut teòric concedint, en la mesura del possible, un major protagonisme al vessant pràctic, garantint un percentatge mínim de temps com a compensació de l'excés de la formació teòrica en aula.
3.   D'acord amb la necessitat d'enrobustir la formació pràctica seria molt rellevant la generalització de centres d'activitats preventives, tallers de pràctiques o espais per a simulacres d'emergències…
4.   S'eliminés o, si escau, es reduís al màxim qualsevol modalitat no presencial com regula l'article 143 . 8 del VII Conveni col·lectiu general del sector de la construcció ⁷ :

Les accions formatives de segon cicle per lloc de treball o per ofici s'impartiran, íntegrament, en la modalitat presencial. Per a l'obtenció de l'aptitud per part de l'alumne/a, serà necessari que assisteixi a la totalitat de l'acció formativa. 

     b)    Certificar una formació suficient i adequada.

El requisit de la suficiència i adequació té en la pràctica unes esquerdes que afecten al sol·licitat pel legislador:

1.   La norma no concreta els criteris per entendre que existeix el compliment legal relegant-ho a un criteri eminentment subjectiu subjecte a possibles interpretacions arbitràries, tant per excés pel personal tècnic que dissenya l'acció formativa, com per defecte per l'òrgan inspector. Des de la perspectiva tècnica, per suficient podria entendre's una quantia horària i de continguts que corresponguin per a la fi preventiva que es persegueix, és a dir, protegir la seguretat i salut del treballador, ja que, una major durada de l'acció formativa no té per què suposar una millor formació. Per tot això, la norma preventiva, mitjançant el criteri de suficiència pretén que els continguts, durada i metodologia s'adaptin a les necessitats de cada lloc i al grau de perillositat i complexitat de la tasca.
2.   La infinita casuística derivada dels diferents llocs de treball adscrits als corresponents sectors  d'activitat suposa que no es predetermini un contingut formatiu per endavant.
3.   En ocasions s'identifica la insuficiència o la inadequació de la formació preventiva amb un possible resultat lesiu, és a dir, hi ha una relació directa entre un accident i les manques formatives oblidant-se que són els mitjans, i no el resultat, la qual cosa reclama el legislador. 
4.   Existència d'elements documentals que certifiquen una formació que, en realitat és incompleta o, en ocasions, fins i tot inexistent.

Aquesta manifesta indeterminació legal podria atenuar-se implantant les següents propostes:

1.   Es definís en la negociació col·lectiva sectorial els paràmetres formatius que, posteriorment, poguessin ser concretats mitjançant acords d'empresa o, en tot cas en el si dels comitès de seguretat i salut laboral de les empreses que ho tinguessin com avala l'article 39 . 1 a) de la LPRL entre les seves competències.
2.   S'incidís en la documentació de l'efectiva impartició de les activitats preventives més enllà d'una frèvola fulla de signatures susceptible de ser alterada.

     c)    El temps de la seva impartició

L'aspecte temporal té una millor definició la norma en concretar que es dugui a terme en tres moments d'interès estratègic per garantir la seguretat de les persones treballadores:  

• A l'inici de la contractació, qualsevol que sigui la modalitat i durada
• Quan hi hagi canvis en les funcions que exerceixi la persona treballadora
• Si s'introdueixin noves tecnologies o canvis en els equips de treball.

Per tant, es determina una obligació inicial coincident amb la contractació inicial i altres formacions sobrevingudes, de caràcter subjectiu, sobre la base de possibles mobilitats funcionals o objectives, respecte a eventuals canvis tecnològics o d'equips que manegi la persona treballadora.

La indicada concreció temporal no és obstacle per advertir aspectes imprecisos que afecten a la seva aplicació pràctica:

1.   L'obligació inicial normalment no coincideix amb la programació formativa dels SPA que, en la majoria dels casos, són els qui imparteixen la formació. Aquesta situació comporta que hi hagi un període de temps entre l'efectiva contractació i la posterior formació posat que, normalment, les empreses tenen  necessitats peremptòries de mà d'obra incompatibles amb la demora que suposa la inscripció en cursos programats.
2.   La periodicitat de la formació tampoc es defineix en el cas de no donar-se les condicions de la formació sobrevinguda que especifica la norma. 

Les llacunes exposades amb anterioritat en el context temporal de l'activitat formativa podrien solucionar-se mitjançant les següents actuacions: 

1.   S'acordés en els concerts mercantils entre els SPA i les entitats obligades, la prioritat de la data de la contractació laboral amb les persones treballadores sobre la de programació de la SPA posat que això facilitaria la correcta adequació.
2.   Sobre la periodicitat de la impartició de l'activitat preventiva, la norma no recull explícitament la seva caducitat el que no és obstacle per a la seva concreció a l'apartat corresponent dels preceptius plans de prevenció conforme a la seva vigència o, si escau la determinació en els convenis sectorials.

     d)    Formació centrada específicament en el lloc de treball o funció de cada persona treballadora.

Com ja s'ha defensat respecte a la suficiència i adequació del contingut, les variables són incalculables pel que cal puntualitzar un itinerari formatiu coherent amb la naturalesa del lloc de treball i, específicament, sobre les particularitats de cada persona respecte de les especialment protegides en la LPRL (especialment sensibles, maternitat, menors i els qui tinguin una vinculació mitjançant contractacions temporals)

Per assegurar una correcta activitat preventiva es proposen les següents mesures: 

1.   Es defineixi el contingut a partir de l'avaluació de riscos, rebutjant avaluacions pre configurades que no responen completament a la realitat del lloc. 
2.   S'eliminin els cursos programats pels SPA en els quals es convoquen a treballadors de diverses empreses posat que, si totes les empreses tenen les seves singularitats, les actuacions formatives haurien de respondre a això.
3.   La formació prevista en els convenis col·lectius pugues i ha d'entrar a regular aspectes concrets de la prevenció de riscos laborals, d'acord als articles 1 i 2 . 2 de la LPRL. 

     i)    Ha d'impartir-se, si és possible, dins de la jornada laboral. En cas contrari, es descomptaran les hores invertides de la jornada laboral 

Aquest punt no és especialment confús el que no és obstacle per apuntar que és molt contradictori el possible abonament del temps invertit en el procés formatiu com a hores extraordinàries quan la norma estableix, literalment, que es descomptaran de la jornada i, a més, suposaria una  manifesta contradicció amb els postulats preventius.

En tot cas, la voluntat del legislador de rebre la formació en la jornada laboral podria ser alterada per moltes circumstàncies: Necessitats organitzatives en treballs a torns, circumstàncies formatives en treballs nocturns, consideracions en el contingut, aplicació de l'obligatori caràcter pràctic...

Explícitament no s'exigeix la defensa de l'alteració normativa encara que és molt convenient la seva verificació per acreditar que un fet ha obligat a la contingència obliga i això. 

     f)    S'impartirà mitjançant mitjans propis o concertant amb serveis aliens.

La possible externalización dels serveis formatius és una de les alternatives per les quals pot optar l'entitat contractant lloc que, en el cas d'assumir aquesta funció, suposa la necessitat d'explicar en la seva plantilles amb persones amb la capacitació tècnica de nivell intermedi o superior el que suposa un clar hándicap per a les petites empreses que, al no comptar amb aquest perfil en la seva empresa, habitualment, es veuen obligades a contractar la formació de les seves persones treballadores.

En relació al subjecte habilitat per impartir la formació preventiva que exigeix la LPRL  es proposen les següents mesures: 

1.   Ampliar els possibles subjectes d'impartició de la formació superant als tècnics dels SPA. El discutible criteri de l'autoritat laboral en identificar l'expressió “serveis aliens”, recollida en l'article 19 de la LPRL, amb els serveis de prevenció  aliens suposa un menyscapte de les possibilitats de formació en les empreses en impedir que professionals externs a aquestes entitats puguin oferir els seus serveis a les petites empreses.
2.   Habilitar als tècnics de les entitats fabricadores d'equips de treball, de proteccions col·lectives o individuals com a especialistes en determinats continguts poden engrandir el nivell formatiu de les persones treballadores.
3.   Estructurar la formació preventiva per persones i no per empreses posat que pot ser habitual que una persona es vegi obligada a sotmetre's la infinits processos pel simple fet de tenir diversos contractes laborals en un curt espai de temps encara que sigui del mateix lloc de treball
4.   En relació amb l'apartat anterior, seria molt recomanable l'establiment d'un registre formatiu de les persones treballadores en la línia del REVA (Registre d'empreses acreditades) com a eina oficial que té com a finalitat acreditar que les empreses que operen en el sector de la construcció compleixen amb els requisits de capacitat i de qualitat de la prevenció de riscos laborals.
5.   Determinar la periodicitat de les accions formatives sobre la base de criteris tècnics com la gravetat o exposició al risc, personals com l'edat o patologies, contractuals com la temporalitat, el pluriempleo o la pluriactividad.

•    ALEGRE NUENO M. i TOSCANI GIMÉNEZ, D. (Dir.) i altres Anàlisi pràctica de la Llei de Prevenció de riscos laborals. Aranzadi. 2016 . 
•    CAMPS RUIZ, L.: La participación de los trabajadores en la prevención de riesgos laborales. Tirant lo Blanch, Valencia , 2009 .
•    CARQUE VERA, J.L., NAVARRO GOSÁLBEZ, A. y ROSAT ACED, I. (Coor.) y otros Prevención de riesgos laborales en la policía local. Tirant lo Blanch. 2015 . 
•    GARCÍA GONZÁLEZ, G.: Règim jurídic dels tècnics de prevenció de riscos laborals: Obligacions, garanties i responsabilitats. Dykinson. 2019
•    NÚÑEZ GONZÁLEZ, C., L'avaluació dels riscos laborals, Tirant el Blanch 1999 .
•    NÚÑEZ GONZÁLEZ, C. El deure col·laboració del treballador en la prevenció de riscos laborals, Revista de dret social, Nº 75 , 2016 pág. 103 .
•    PÉREZ MERLOS, R.: Análisis sobre la formación en prevención de riesgos laborales en España. Luces y sombras, Carta Gráfica S.L., Septiembre 2019 . 
•    SALA FRANCO, T., Dret a la prevenció de riscos laborals, Tirant el Blanch, última edició
•    SEMPERE NAVARRO, A. i uns altres, Dret de la seguretat i salut en el treball, Civitas 1996