L'existència de vacants, o llocs de treball sense cobrir als mercats laborals, és un fenomen estès per la majoria dels països de la UE. A Espanya, la informació disponible assenyala que el nivell de les vacants està encara allunyat de la majoria dels països europeus.

Sin embargo, las vacantes son una de las diversas expresiones de los desajustes entre la oferta y la demanda en el mercado de trabajo. España se aproxima, aunque todavía está lejos, a los niveles de desempleo de los países de nuestro entorno, y mantiene un paro de larga duración muy superior. Pero, además del nivel y características desempleo, los desajustes oferta-demanda en los mercados de trabajo son desde hace tiempo un problema de gran importancia en nuestro país, y sus niveles comparados son mucho mayores.

La productividad española podría ser claramente mejorada si se abordaran las reformas y medidas necesarias, que permitieran superar el conjunto de esos desajustes.

Paraules clau: Vacants, oferta i demanda de treball, desajustaments, competències, polítiques d'ocupació.
 

The existence of vacancies, or unfilled jobs in the labor markets, is a phenomenon widespread in most EU countries. In Spain, the information available indicates that the level of vacancies is still far from most European countries.

However, vacancies are one of the various expressions of mismatches between supply and demand in the labor market. Spain is close, although it is still far away, to the unemployment levels of the countries around us, and maintains a much higher long-term unemployment. But, in addition to the level and characteristics of unemployment, supply-demand imbalances in the labor markets have been a major problem in our country for some time, and their comparative levels are much higher.

Spanish productivity could be clearly improved if the necessary reforms and measures were addressed, which would allow all these imbalances to be overcome.
 

El present treball pretén abordar una visió general de la situació de les vacants al mercat de treball espanyol, dels desajustaments entre l'oferta i la demanda al mercat laboral que podrien produir aquestes vacants, de la seva dimensió i naturalesa, així com dels principals factors que els expliquen.

L'enfocament de l'estudi que s'aborda d'aquestes qüestions es basa, més enllà dels aspectes teòrics, en l'anàlisi de les evidències estadístiques disponibles. Ofereix, per tant, una visió empírica que permeti descriure aquests desajustaments i facilitar informació documentada i contrastada sobre ells i sobre els factors que subjeuen als mateixos.

De manera molt general, podria dir-se que l'existència de vacants, que són ocupacions (la demanda de treball del sistema productiu) que no poden cobrir-se, poden respondre a dues possibles explicacions. La primera, la falta de treballadors per a ells per una insuficiència quantitativa o absoluta de l'oferta de treball disponible (demanda insatisfeta). La segona, és el desajustament entre l'oferta i la demanda. És a dir, existeix una oferta potencial quantitativament suficient de treball, però aquesta no presenta característiques adequades per cobrir aquests llocs (desajustament de competències i qualificacions professionals), o bé rebutja acceptar aquestes ocupacions a causa de les seves característiques productives, laborals o retributives que ofereixen els ocupadors, i prefereix optar per altres alternatius disponibles. O bé, finalment, els treballadors disponibles no tenen els incentius necessaris per incorporar-se a l'activitat productiva.

En la segona explicació o segon suposat que originaria l'existència de vacants ens centrarem especialment en el desajustament de competències entre oferta i demanda, i deixarem les altres causes per a ulteriors treballs, atès que no resulta possible abordar-les –per la seva dimensió- en est. Si bé realitzarem algunes consideracions sobre este tema a l'apartat de conclusions finals.

En la primera secció, per tant, abordarem succintament l'assumpte de les vacants a Espanya, aportant les principals dades estadístiques disponibles, així com els informes comunitaris més recents que han abordat el fenomen, per establir un marc de comparació europeu per determinar la seva dimensió i evolució.

En la segona secció de l'article analitzarem l'existència de desajustaments entre l'oferta i la demanda de treball al mercat laboral espanyol i estudiarem el desajustament de competències com a factor explicatiu d'aquests desajustaments.

En la tercera sección, abordaremos a través de una perspectiva comparada cómo afrontar el problema del desajuste de competencias mediante una aplicación más eficaz de las políticas activas de empleo.

I, finalment, realitzarem algunes consideracions finals com a recapitulació dels anteriors punts, així com algunes propostes o plantejaments sobre este tema.
 

No hi ha evidència estadística, o aquesta és molt feble que a Espanya les vacants constitueixin, en termes agregats del mercat de treball, un fenomen d'entitat en comparació dels restants països comunitaris. Al contrari, com veurem de seguida sembla que el volum de vacants és relativament reduït i el seu augment al llarg dels últims anys és molt més limitat que el que presenta la majoria dels nostres socis europeus.

No obstant això, la situació canvia lleugerament quan s'acudeix, a través de diverses fonts que veurem a continuació, a preguntar directament a les empreses, i quan s'indaga sobre determinades professions i activitats concretes, especialment les vinculades amb les transicions en curs.

En la dimensió estadística, les vacants a Espanya, mesures homogèniament, i amb normes comunitàries ¹ , suposen un percentatge molt més baix que en gairebé tots els països europeus (incloent alguns no comunitaris), com es pot veure en el gràfic 1 .

D'acord amb les últimes dades disponibles del primer trimestre de 2023 (vegeu també la taula 1 de l'apèndix), la taxa d'ocupacions vacants ²  a Espanya aconsegueix un 0 , 9 %, al mateix nivell que Bulgària, Polònia i Romania. I estan ancorades en aquesta xifra des de fa, almenys, cinc trimestres.

Les diferències amb els altres països són importants: per exemple, la proporció de vacants en la mitjana dels Vint-i-set i a la zona euro, triplica l'espanyola, i 19 països la sobrepassen entre dues i cinc vegades.
 

En el període més ampli de quatre anysamb el qual s'ha construït el gràfic 1 , la taxa d'ocupacions vacants a Espanya sempre s'ha situat en els últims llocs europeus. Les distàncies són importants respecte a països grans (particularment Alemanya) i pequeño, i tant de l'oest com de l'est de la UE.

Un altre tret significatiu que s'observa és que, enfront del patró d'important creixement en la majoria dels països entre 2021 i 2022 , que fins i tot supera àmpliament en molts casos els nivells previs a la pandèmia, aEspanya la taxa de vacants d'ocupació no creix amb prou feines o ho fa de forma escassament significativa, romanent gairebé estancada durant aquest període.

Així mateix és gairebé inevitable assenyalar la correlació imperfecta que s'observa entre els països amb altes taxes de desocupació i baixes taxes de vacants i viceversa. Encara que una correlació no implica, com és sabut, causalitat, i hi ha molts factors més que incideixen sobre les taxes de  vacants, no deixa de cridar l'atenció sobre la possibilitat que ambdues variables estiguin bastant vinculades, com intuïtivament sembla.

La memòria anual del Consell Econòmic i Social d'Espanya corresponent a 2021 (CES, 2021 ) va analitzar per la seva banda la situació de les vacants. Al costat de la constatació que el seu nivell era dels més baixos de la UE (les fonts estadístiques eren les mateixes que s'han utilitzat en aquest treball) posava de manifest, amb dades de l'Enquesta Trimestral de Cost Laboral de l'INE, relatius als quarts trimestres d'i 2019 2021 , que s'observava en la seva distribució sectorial que, malgrat la reduïda quantia de les vacants, es registraven increments ressenyables en les activitats CNAE de “Professionals, Tècnics i Científics”, així com en la de “Informació i Comunicacions”.

En menor mesura, es registrava també un creixement de les vacants en “Construcció”, “Comerç” i “Transports”.

En volum del total de vacants, el CES assenyalava que el major pes de les mateixes corresponia en les activitats de l'economia de mercat a les “Activitats Professionals, Científiques i Tècniques”, amb un 14 % del total, a les “Activitats administratives i Serveis Auxiliars”, amb un 12 % del total, i a la branca de “Informació i Comunicacions”, amb un 10 %. Totes elles amb proporcions de vacants superiors als seus pesos relatius sobre la població assalariada.

Cal destacar, complementàriament, que el major volum de vacants a Espanya es concentra en el sector públic, amb un 46 % del total d'aquestes, i en concret en la branca de “Administració Pública, Defensa i Seguretat Social Obligatòria”, que les seves vacants suposaven el % 28 del total de les registrades.

A pesar que la rellevància de la taxa de vacants sembla ser molt baixa a Espanya sobre la base de mesuraments estadístics homogenis reglamentades per la UE ³ , alguns informes realitzats per instàncies comunitàries amb metodologia comuna, i les fonts de la qual d'informació són essencialment el sistema productiu, mostren resultats complementaris que mereixen un comentari ⁴ .

En aquest sentit, d'acord amb un informe realitzat en 2021 para l'Autoritat Laboral Europea (ELA, 2021 ), que calculava les professions en les quals hi havia escassetat de mà d'obra i les excedentarias, la situació espanyola era la següent.

De 19 professions analitzades en les quals es detectava escassetat o excedent als països de la UE, Espanya només figurava en dues d'elles com a falta de mà d'obra, quan un bon nombre de països de la UE patien escassetat de treballadors en la majoria d'elles. D'altra banda, Espanya no figurava en cap de les quals l'informe detectava excedents de treballadors.

Al seu torn, les dades del document de referència elaborat per Eurofound aquest mateix any sobre com evitar el desajustament entre qualificacions i ocupacions davant les transicions a les quals s'enfronta Europa (Eurofound, 2023 ), posen de manifest que en tots els països estan creixent les vacants i que són els desajustaments de qualificacions els que expliquen en major mesurada l'escassetat de la mà d'obra amb la qual creixentment es va a trobar la UE.

Segons aquest informe, l'escassetat de mà d'obra és aguda en el sector de les TIC, on es requereixen competències digitals avançades. Les taxes de vacants d'ocupació en el sector de les TIC han augmentat considerablement entre 2014 i 2022 , també a Espanya, encara que en aquest cas ho han fet bastant més moderadament que en altres països. Així mateix, el creixement benvolgut de les necessitats de formació per atendre la transició verda és considerable a nivell comunitari en sectors com la construcció (Cedefop, 2021 ), on estima “que per al 2030 sector necessitaria proporcionar formació a entri 3 i 4 milions de persones treballadores addicionals per complir els objectius fixats per la transició cap a les emissions netes zero”.

No obstant això, els informes europeus aporten poca informació quantitativa sobre les vacants actualment existents als mercats de treball nacionals més enllà de les registrades per Eurostat. Encara que certs estudis dirigits a les empreses (Enquestes d'empreses i Consumidors de la Comissió Europea) mostren que un nombre creixent d'aquestes en tots els països troben dificultats per cobrir les seves vacants.

En tot cas, té interès posar de manifest que, a nivell europeu, es registra un problema d'escassetat de mà d'obra, molt major per les xifres disponibles que a Espanya, els trets de les quals compendia l'últim informe de la Comissió Europea “Employment and Social Developments in 2023 Europe ” (European Commission, 2023 b), a l'apartat que denomina “troballes principals” i que es resumeixen en els quadres 1 , 2 i 3 de l'apèndix.
 

A pesar que, com s'ha vist, la informació disponible no sembla indicar que el problema de les vacants a Espanya hagi adquirit els elevats nivells que es registren en bona part dels països de la UE, i en el conjunt de la mateixa, això no significa que no es registrin al nostre país desajustis pel costat de l'oferta i la demanda de treball.

Es preciso diferenciar la menor importancia comparada del problema de las vacantes del fenómeno bien distinto de la existencia de desajustes en la oferta y la demanda de trabajo, y en qué medida y con qué características y cuáles serían sus razones y las perspectivas de los mismos.

Pel costat de l'oferta de treball, l'existència d'una elevada desocupació de llarga durada indica que una proporció considerable d'aquesta oferta presenta característiques que impedeixen el seu acoblament a la demanda de treball del sistema productiu. Com a conseqüència de la qual cosa manté permanentment fora de les oportunitats d'ocupació a una gran part de la població aturada, limitant l'oferta d'ocupació de la qual disposa l'economia.

De la desagregació de la desocupació que es realitza en els gràfics 2 a 2 i b es desprenen amb claredat els següents trets.
En aquest moment la desocupació a Espanya ( 2 , 8 milions de persones) està compost per una gran varietat de situacions, encara que les característiques predominants són:

1. El pes reduït dels quals manquen d'experiència laboral.
2. No obstant això, una elevada concentració de persones (prop de la meitat) en desocupació de llarga i molt llarga durada ( 1 , 3 milions).
3. La disparitat d'acord amb els nivells educatius, que es concentra sobretot en tres grans grups molt diferents: un milió de persones que disposen solament de la primera etapa d'ensenyament secundari, 730 . 000 que aconsegueixen la segona etapa (tant general com a professional), i una xifra igual a l'anterior que han aconseguit estudis superiors.
4. Una elevada concentració, un milió de persones aturades, que provenen d'ocupacions i ocupacions (solament els perduts en l'últim any) de baixa i molt baixa qualificació.
    

L'existència d'un elevat nivell de desocupació a Espanya és una evidència d'un desajustament a causa d'un excés en l'oferta de treball respecte a la demanda. Aquest desajustament tindria un origen cíclic (provindria d'una contracció prèvia de la demanda de treball durant la crisi financera que va elevar la tasa de paro des de l'a 8 el %, 26 entre 2007 i 2014 ), per la qual cosa la seva superació depèn sobretot del manteniment en el temps del creixement de la demanda de treball derivat de l'expansió de les activitats econòmiques.

I, per la seva banda, la presència persistent de la desocupació de llarga durada és una altra evidència que, al seu torn, existeix un segon desajustament en el terreny de les qualificacions entre l'oferta i la demanda que afecta a una part, en el cas espanyol molt important, de la desocupació.

Les dades anteriors indiquen que una part de la desocupació està marginat i allunyat de forma permanent de les possibilitats de col·locació per la seva impossibilitat per respondre al tipus de demandes del sistema productiu, la qual cosa eleva considerablement el temps de durada de la desocupació. Així com per l'existència d'una elevada desocupació total en el qual una altra part quantitativament important del mateix no concorren aquests desajustaments i que satisfà amb facilitat les necessitats de la demanda.

Així mateix, els gràfics posen de manifest altres característiques de la desocupació que aporten informació sobre la diversitat de nivells educatius que constitueixen la part insatisfeta (desocupació) de l'oferta de treball, així com l'elevat pes sobre la mateixa de persones que provenen d'activitats de baixa i molt qualificació.

Totes aquestes dades ofereixen un primer nivell bàsic d'informació rellevant per identificar les polítiques necessàries i els grups de persones sobre les quals haurien d'actuar de forma més intensa aquestes polítiques.

Complementàriament, altres estudis (OECD, 2019 ) han analitzat per a un ampli conjunt de països l'existència de desajustaments entre l'oferta i la demanda de treball en l'àmbit de les competències professionals, i la seva repercussió sobre els nivells de productivitat i d'eficiència de l'economia. Alguns de les moltes dades ofertes es registren a continuació.
 

Les dades anteriors, extrets de la base de dades Competències per a l'Ocupació de l'OCDE, posen de manifest la proporció de persones que treballen que està sobrecualificada (i infracualificada) per al seu lloc de treball, la d'aquelles que sofreixen un desajustament relacionat amb el camp d'estudi (el que implica que està treballant en un camp diferent d'aquell en el qual va estudiar), i les que presenten habilitats/habilitats relacionades amb les seves capacitats menors i majors que les exigides per a l'acompliment dels seus treballs (en el terreny de la lectura, la comprensió, etc.).

El cas d'Espanya és relativament dels més greus especialment, primer, en les competències d'alfabetització perquè es troba en els primers llocs de tots els països considerats. Segon, en els desajustaments de qualificacions respecto als llocs de treball (per excés o per defecte). I tercer, en la disfunció entre el camp d'estudis realitzats i els llocs de treball que es desenvolupen.

Segons l'informe anteriorment citat (OECD, 2019 ), “L'acompliment de la productivitat agregada no solament depèn del nivell de competències, sinó també de l'ajust entre oferta i demanda de competències, atès que un mal ajust porta a una distribució de recursos menys eficient. Es poden aconseguir guanys significatius en la productivitat laboral mitjançant un ajust més eficient entre les competències dels treballadors i les competències necessàries per a les ocupacions. Reduir el desajustament de competències amplia la reserva de població de la qual les empreses poden aconseguir treballadors, la qual cosa els permet innovar i créixer. Les polítiques per ajustar millor les competències seran fonamentals per aprofitar al màxim els avanços tecnològics i per augmentar el creixement de la productivitat”.

Gràfic 4 . Augments de productivitat contrafactuales en reduir el desajustament d'habilitats/habilitats en països seleccionats

Guanys simulats per a l'eficiència en l'assignació de recursos en reduir el desajustament d'habilitats/habilitats amb les millors pràctiques, percentatge
 

Referent a això, els càlculs oferts per l'informe d'OCDE en el gràfic 4 indiquen l'altíssim nivell dels guanys de productivitat a Espanya que s'obtindrien de la reducció dels desajustaments d'habilitats/habilitats i competències.

Pel costat de la demanda de treball es pronostiquen, a més, desajustaments sobretot en els propers anys a causa dels canvis que es produiran en els nous llocs de treball a causa de la digitalització i a la creació de gran quantitat d'ocupacions relacionades amb la transició mediambiental. La baixa qualificació d'una gran part de la mà d'obra a Espanya en competències digitals, i la falta de treballadors i de sistemes de formació preparats per atendre les necessitats que creixeran a gran velocitat de les transicions digital i mediambiental.

En molts països s'està intervenint per centrar més les polítiques actives del mercat laboral i les mesures més àmplies d'educació i formació en les qualificacions i ocupacions més demandades al mercat laboral. No obstant això, les dades mostren que fins i tot quan existeixen tals mesures, sovint no són suficients per resoldre el problema de l'escassetat de mà d'obra, ja que les qualificacions són només una part -encara que important- del fenomen (Eurofound 2023 a).

Finalment, l'anàlisi de les dades de l'Enquesta telefònica europea sobre les condicions de treball 2021 de mostra que l'escassetat de mà d'obra és especialment prevalente en els sectors amb una mala qualitat de l'ocupació, mesura a través d'un índex que equilibra les "exigències del treball" (com els riscos físics i psicològics, la intensitat del treball i les hores de treball no socials) amb els "recursos del treball" (com la discreció en les tasques, la flexibilitat horària i les oportunitats de formació) (Eurofound, 2022 c).
 

L'oferta de treball a Espanya es veurà sotmesa durant els propers anys a una forta pressió a la baixa, ocasionada per la sortida del mercat laboral de les àmplies cohorts de la segurament mal denominada “generació del baby boom” ⁵ .

Aquesta sortida del mercat laboral és d'una magnitud tan gran que podria provocar importants estrangulamientos en el sistema productiu. D'altra banda, la substitució de milions de persones que es desplacen cap a la jubilació des dels seus llocs de treball en les empreses, normalment després d'un període considerable d'anys en les mateixes, presenta per les seves característiques i varietat de competències professionals un desafiament considerable.

Tot això va a succeir de forma simultània a la intensificació dels processos de desenvolupament de les transicions digital i mediambiental.

A aquest repte podria respondre's, en gran part, amb l'elevat volum de desocupació ( 2 , 8 milions), però com hem vist una gran part del mateix pateix un desajustament de competències professionals que ho manté apartat de les demandes d'ocupació del sistema productiu. D'altra banda, existeixen dubtes sobre la capacitat del sistema de formació per fer front a un repte de la magnitud i complexitat indicades. I aquest tipus de problemes apareixen igualment quan es pretenen utilitzar els fluxos migratoris per fer front a una contracció de l'oferta de treball d'aquesta intensitat.

Les Polítiques Actives d'Ocupació (PAE) són els principals instruments als quals s'hauria de recórrer per fer front a aquest desafiament. No obstant això, per a això les PAE espanyoles haurien d'escometre un procés de reforçament i de millora per posar-se a l'altura de les dels principals països del nostre entorn.

En aquest sentit, se seleccionen a continuació una curta sèrie d'indicadors comparats que permeten comprendre la dimensió dels canvis que han d'abordar-se.
 

L'esforç de despesa en les PAE realitzat pel nostre país ha crescut molt ( 4 º país de la UE occidental en despesa en % PIB). Però, aquest esforç corregit per punt de la tasa de paro, que determina les necessitats reals de recursos canvia per complet el panorama: Holanda destina 7 vegades més que Espanya, Dinamarca 5 vegades més, Irlanda 3 vegades més, i Alemanya, Bèlgica, Àustria, dupliquen la despesa corregida per la dimensió de la desocupació que es realitza a Espanya.

Quant a la composició de les principals polítiques de despesa, la distribució és la següent.
 

La despesa en els serveis de col·locació, així com la resta de serveis d'ocupació, és el més estratègic de les PAE, es podria dir que constitueixen els fonaments de les PAE, perquè de la realització de les tasques i continguts dels serveis (en particular els de orientació) depèn tant l'ajust de les accions a les necessitats de les persones aturades com el disseny i assignació dels programes d'ocupació i de formació.

Les deficiències de despesa d'Espanya en els serveis a les persones aturades i a les empreses són molt grans, les majors de totes les components de les PAE. Un bon nombre de països ens superen àmpliament en percentatge del PIB. Però, la diferència és molt major si ho corregim tenint en compte la tasa de paro de cadascun: Alemanya destina 12 vegades més, Bèlgica 11 vegades, Suècia 6 vegades més, Àustria 5 vegades, Holanda ens cuadruplica, Finlàndia ens triplica, Dinamarca i Portugal pràcticament ens dupliquen.
 

La despesa en formació és, en atenció al que portem dit, l'aspecte més important per superar els desajustaments entre l'oferta i la demanda de treball. Gairebé tots els països considerats gasten més en percentatge del PIB: un 40 % més (Portugal), i entre 2 i 7 vegades més (França, Alemanya, Bèlgica, Finlàndia, Dinamarca, i Àustria). 

Pero, las diferencias en la proporción de la fuerza laboral destinataria de la formación son, en contraposición, menores: el mayor gasto lo destinan a un número de participantes relativamente menor. Lo que parece indicar que, ellos gastan más para formar a menos personas: una formación mucho más intensiva que la nuestra.

No obstant això, aquesta proporció de participants és entre 3 i 7 vegades major que la nostra, la qual cosa posa de manifest que per elevar la proporció de participants i mantenir la intensitat dels principals països hauríem d'augmentar molt més els nostres recursos.
 

Aquest grup de polítiques actives d'ocupació és, en denominació d'OCDE, essencialment l'equivalent al que es denomina a Espanya política d'incentius a la contractació.

Al nostre país destinem molt a aquest tipus de polítiques: entorn de/entorn d'un terç de tots els recursos de les PAE. No obstant això, la comparació posa en evidència que, en realitat, hi ha altres països que respecte al seu PIB gasten fins i tot més que el nostre, com Irlanda o Finlàndia, si ben Dinamarca i Finlàndia pràcticament no utilitzen aquestes polítiques.

La gran diferència és que a Espanya ho fem amb una extensió major que en la majoria i, per tant, amb una baixa intensitat. És a dir, tenim la tendència a subvencionar grans grups de persones aturades.

La majoria dels països gasten menys, i ho fan selectivament, concentrant les ajudes en grups d'aturats més reduïts. Est és el principi de funcionament eficaç dels incentius a la contractació per evitar el seu pes mort.

En suma, la succinta recopilació de dades anteriors sobre les PAE, i la classificació i descomposició per tipus de polítiques i accions que facilita la base de dades OCDE, permet disposar d'una escarida però il·lustra i facilita una panoràmica de les PAE espanyoles en comparació dels països de la Unió que són referents quant al bon funcionament de les mateixes, així com de les manques i febleses d'aquestes a Espanya.

Naturalment, aquestes dades són només una petita mostra de les febleses de les polítiques actives d'ocupació a Espanya que, per les limitacions d'aquest treball, no poden ser abordades en tota la seva amplitud. I ofereixen només alguns exemples, quantitatius i qualitatius, però significatius i reveladors, de les manques i necessitats de reforma de les mateixes per poder afrontar els desajustaments actuals i futurs entre l'oferta i la demanda de treball.
 

L'escassetat de l'oferta de treball, que es registra en la majoria dels països de la Unió Europea, mesura pel volum relatiu de les vacants, no sembla aconseguir de moment, mesura amb els indicadors estadístics disponibles, els elevats índexs dels restants països.

No obstant això, una mirada més àmplia, en la qual es contemplin aspectes com la desocupació total i l'atur de llarga durada, posa en evidència l'existència de forts desajustaments entre l'oferta i la demanda de treball.

Igual que altres dades disponibles procedents d'organismes internacionals i dels estudis a partir d'ells ofereixen així mateix evidencia de l'important nivell dels desajustaments de competències i habilitats/habilitats al mercat de treball espanyol.

Per la seva banda, els informes d'institucions europees ressalten que els factors que ja estan ocasionant canvis importants en la demanda de treball, així com i requeriments nous per a l'oferta de treball, augmentaran la seva intensitat en els propers anys, la qual cosa probablement augmenti el volum de vacants com a part de l'increment dels desajustaments als mercats laborals.

Tant els problemes de l'escassetat de mà d'obra adequada com, més en general, els desajustaments entre l'oferta i la demanda de treball, indiquen la necessitat en tots els països que s'abordin necessàries reformes sobre els sistemes d'educació i formació per poder resoldre'ls eficaçment.

En el cas espanyol, el problema dels desajustaments al mercat laboral sembla molt major que en la resta dels països, tant pel nivell i característiques de la desocupació com per la dimensió actual d'aquests desajustaments que troben els estudis i comparacions internacionals, així com per les necessitats derivades del reemplaçament demogràfic, per la qual cosa l'exigència d'atenció als mateixos hauria de ser una de les prioritats mantingudes durant els propers anys.

En aquest sentit, la superació d'aquests problemes i desajustaments constitueix una font per a l'augment considerable dels nivells de productivitat, dels quals està necessitada l'economia espanyola. Pel que abordar tals qüestions ofereix, per dir-ho així, una gran “recompensa”, i una oportunitat per incrementar l'eficiència i l'assignació de recursos a condició de fer front a les reformes necessàries.

Respecte a una part de les polítiques i instruments amb els quals s'explica, les Polítiques Actives d'Ocupació, la situació espanyola apareix clarament deficitària respecte a les necessitats i presenta múltiples deficiències que haurien de ser diagnosticades, analitzades i compendiadas en profunditat, amb la finalitat de posar en peus al més aviat possible unes polítiques que fins ara han estat insuficients i molt poc eficaços tant en si mateixes com en termes comparats.

Els desafiaments presents i futurs, quant a l'oferta de treball i el nivell dels desajustaments actuals entre oferta i demanda, l'entitat de la qual es preveu que estarà sotmesa a noves tensions al llarg del temps, com s'ha anat mostrat al llarg d'aquest treball, posa en clar la prioritat d'abordar el més ràpida i intensament possible les reformes necessàries de les PAE a Espanya.
 

Cedefop ( 2021 ), L'ocupació verda i la transformació de les competències: perspectives d'un escenari de previsió de competències del Pacte Verd Europeu, Oficina de Publicacions de la Unió Europea, Luxemburg.

Cedefop ( 2022 ), Informe de polítiques: Desafiar els mites digitals: primers resultats de la segona enquesta europea sobre capacitats i ocupacions del Cedefop, Oficina de Publicacions de la Unió Europea, Luxemburg

Cedefop i Eurofound ( 2023 ), Foment de l'ús d'habilitats/habilitats per a un acompliment empresarial sostingut: Evidència de l'Enquesta d'empreses Europees, Oficina de Publicacions de la Unió Europea, Luxemburg.

ELA (Autoridad Laboral Europea) ( 2021 ), Report on labour shortages and surpluses: November 2021 , Publications Office of the European Union, Luxembourg.

Eurofound ( 2022 a),Ethics in the digital workplace, Publications Office of the European Union, Luxembourg. 

Eurofound.( 2022 b),The rise in telework: Impact on working conditions and regulations, Publications Office of the European Union, Luxembourg. 

Eurofound ( 2022 c),Working conditions in the time of COVID- 19 : Implications for the future,European Working Conditions Telephone Survey 2021 series, Publications Office of the European Union, Luxembourg.

Eurofound ( 2023 ), Canvis als mercats de treball - Com evitar el desajustament entre qualificacions i ocupacions en temps de transició. Document de referència, Eurofound, Dublín.

European Commission ( 2023 a), Skills shortages and structural changes in the labour market during COVID 19 and in the context of the digital and green transitions: Thematic review 2023 , Brussels.

European Commission ( 2023 b), Employment and Social Developments in Europe 2023 , Brussels.

OECD ( 2015 ) Economics Department Working Papers, No. 1209 , OECD Publishing, Paris 

OECD ( 2016 ),Innovating education and educating for innovation: The power of digital technologies and skills, OECD Publishing, Paris.

OECD ( 2019 ),Estratègia de competències de l'OCDE 2019 . Competències per construir un futur millor, OECD, Paris (Traducció de la Fundació Santillana, 2019 . per a l'edició en españo).

OECD ( 2023 ), Job creation and local economic development 2023 : Bridging the great green divide, OECD Publishing, Paris.

Els trets més importants del problema de l'escassetat de mà d'obra a Europa. Últim informe de la Comissió Europea “Employment and Social Developments in 2023 Europe ” (European Commission, 2023 b).

Quadre 1 . Troballes principals:

Quadre 2 . Els factors estructurals que contribueixen a la persistent escassetat de mà d'obra varien segons l'ocupació i el sector

Quadre 3 . Solucions: diverses mesures polítiques i de reforma poden alleujar l'escassetat de mà d'obra: