L'objectiu d'aquest article és presentar els resultats obtinguts per part de l'equip de recerca liderat per l'Institut de Drets Humans Gregorio Peixos-Barba (IDHPB) de la Universitat Carlos III de Madrid referent a les competències i els rols professionals en el marc de l'Estudi de Recerca sobre els Processos de Desinstitucionalización i Transició a Models de Suport Personalitzats i Comunitaris (Projecte EDI). En específic, s'exposa una proposta de marc de competències i rols professionals per a l'impuls de les cures de base comunitària i familiar per a la infància i adolescència, les persones majors, les persones amb discapacitat i les persones en situació de sinhogarismo. 

Paraules clau: Projecte EDI, Drets Humans, Competències professionals, Rols professionals, Suports Comunitaris, Suports Personalitzats.
 

The objective of this article is to present the results obtained by the research team regarding competencies and professional roles within the framework of the Study on the processes of deinstitutionalization and transition towards personalized and community support models (EDI Project). Specifically, a proposal for a framework of competencies and professional roles is outlined for the promotion of community-based and family care for children and adolescents, the elderly, people with disabilities, and individuals experiencing homelessness.

Keywords: EDI Project, Human Rights, Professional competences, Professional roles, Community Supports, Personalized Supports.

Tradicionalment es considera que la millor manera de brindar assistència pública a les persones en situació de vulnerabilitat és el seu allotjament, a curt o a llarg termini, en institucions segregades ¹ . 

Aquest enfocament reflecteix un marc de comprensió que afavoreix l'aïllament de les persones, limita la seva capacitat per prendre decisions que afecten a la seva pròpia vida i prioritza els interessos organitzatius i econòmics per sobre dels drets de les persones ² . Sota aquest paradigma, les persones són considerades com a objectes de cures en lloc de com a subjectes de drets ³ . Aquest marc de comprensió de les institucions, les persones i les seves cures es coneix com a “cultura institucional” ⁴ .

Malgrat els advertiments en diversos estudis sobre les limitacions d'aquest enfocament assistencial, la situació provocada per la pandèmia de COVID- 19 ha posat de manifest les seves manques ⁵ . Aquesta situació ha subratllat la necessitat de cercar alternatives a la cultura institucional ⁶ .

En aquest context de transformació, l'Enfocament en Drets Humans (EDH) emergeix com una alternativa ètic-cultural enfront de l'arrelada cultura institucional ⁷ . Aquesta nova perspectiva situa a la persona al centre de l'assistència i la cura, destacant l'apoderament de la persona en les decisions que afecten la seva vida i el respecte a la seva dignitat com a elements centrals ⁸ . Com a resultat, l'estandardització inherent del model previ deixa pas a la consideració de les necessitats i requisits específics dels diferents grups que conformen una societat plural i oberta. 

El plantejament ètic cultural de l'EDH implica la integració de competències com el desenvolupament d'habilitats/habilitats i potencialitats, l'enfocament participatiu, la construcció de relacions col·laboratives, el coneixement i garantia de drets, la sensibilitat social i cultural, les habilitats/habilitats de comunicació no violenta, l'escolta activa, l'empatia, l'avaluació de coneixements i possibilitat d'exercici de drets, l'adaptabilitat i acceptació de límits, i el foment de l'agència i resiliència. A més, per complementar aquestes competències, es pot implementar un model ètic de cura, com és el cas de l'Atenció Centrada en la Persona (d'ara endavant ACP). Així, si es pren com a referència el Programa Formatiu d'Atenció integral i centrada en la persona per a professionals d'atenció continuada en centres i domicilis del Catàleg d'Especialitats Formatives es poden destacar les següents competències: la identificació dels models i tendències internacionals d'atenció referents de l'ACP, el reconeixement dels principis fonamentals de l'ACP des de la dignitat i els drets, la comprensió dels principis de la Bioètica, el coneixement del marc legislatiu vinculat a l'ACP, l'aplicació dels drets i principis entre les funcions que poden desenvolupar les i els professionals i l'interès per crear les condicions necessàries per millorar tots els àmbits de la qualitat de vida i el benestar de la persona ⁹ . 

L'Estudi sobre els processos de desinstitucionalización i la transició cap a models de suport personalitzats i comunitaris (d'ara endavant, Projecte EDI) ¹⁰ forma part de les iniciatives destinades a dur a terme un canvi de paradigma. A través de l'enfocament en drets humans i amb la participació d'un equip multidisciplinari, l'estudi aborda la transició a Espanya cap a un model de suports i cures de base comunitària i familiar per a quatre grups poblacionals: les persones amb discapacitat, les persones majors, les persones en situació de sinhogarismo i la infància i adolescència en situació de risc o desemparament. 

L'estudi de les competències i els rols professionals necessaris per a l'impuls de les cures de base comunitària i familiar ha estat desenvolupat per un grup de recerca que tenia com a objectiu la identificació de bones pràctiques i recomanacions per al desenvolupament d'alternatives comunitàries i personalitzades en el suport a les persones. 

Per a la conformació d'una xarxa de suports i serveis de base comunitària i familiar (d'ara endavant ACAIs^{[ 1 ]})  és important contemplar que en aquesta xarxa s'integren les dimensions de la cura, del suport, de l'atenció, de l'acompanyament i de l'acolliment, la qual es troba basada en drets i actituds susceptibles de constituir una pràctica cultural, que possibilita a les persones viure en la comunitat. 

____________________________

^{[ 1 ]} _{L'A és per Suport i Acompanyament, però també Acolliment i Atenció), la C és per cura i la I és inclusiu. ACAI un terme encunyat en el Projecte EDI, i és l'acrònim de "Xarxa de suports i serveis de base comunitària i familiar" que es refereix a una xarxa de cures, suports i acompanyaments basats en drets i actituds, que possibiliten a les persones viure en la comunitat i, en el cas de la infància, créixer en un ambient familiar en comptes d'en una institució allunyada dels drets. Aquesta xarxa ha d'estar integrada per mesures i serveis generals orientats a garantir l'accés i l'exercici de tots els drets, així com per suports individualitzats com l'assistència personal i incloure la cura de la infància en entorns familiars. A més, ha d'estar concebuda per facilitar la vida en la comunitat i evitar l'aïllament i la separació respecte de les altres persones, i han de ser adequats a tal fi.}

L'estratègia de recerca de l'àmbit relatiu a les competències i rols professionals s'ha compost de tres fases. En primer lloc, s'ha realitzat un diagnòstic de les competències i rols professionals que demanda l'actual sistema. En segon lloc, s'han definit les competències i rols necessaris per impulsar els serveis de base comunitària i familiar. Finalment, s'han identificat els itineraris necessaris per facilitar els processos de transformació cap a aquests nous rols professionals. 

Per a l'elaboració del Projecte EDI, en l'estudi s'han utilitzat mètodes d'anàlisis experimentals i documentals, combinant tècniques quantitatives i qualitatives.  Dins de l'anàlisi experimental s'han desenvolupat entrevistes i grups focals a persones expertes; professionals amb responsabilitat institucional; professionals dels serveis d'atenció; famílies i persones usuàries pertanyents als col·lectius clau de l'estudi. D'igual manera, s'han realitzat anàlisi de casos d'èxit i/o que susciten controvèrsia, i anàlisi de bases de dades que han ofert informació quantitativa en relació amb l'objecte d'estudi dels aspectes clau del model institucional que s'està aplicant a Espanya. 

Respecte al mètode documental s'han desenvolupat dues grans tasques: anàlisi documental i bibliogràfic, i anàlisi normativa i jurisprudencial. La documentació consultada en el primer tipus d'anàlisi abasta les publicacions científiques revisades per parells i una altra bibliografia rellevant produïda per entitats i institucions nacionals i internacionals, organitzacions de la societat civil, informes, estudis, plans, projectes, recomanacions, estratègies, entre uns altres, recollint la perspectiva dels interessos d'agents intervinents. 

L'anàlisi normativa i jurisprudencial es basa en una recerca documental sobre la presa de decisions de les Administracions Públiques sobre la gestió de l'assistència institucional i la desinstitucionalización en l'àmbit internacional i de Dret comparat, i Estatal, de les Comunitats Autònomes i entitats locals.  

A aquests mètodes d'anàlisis experimentals i documentals es van sumar les conclusions dels seminaris amb experts/as externs/as al projecte que treballen en àrees rellevants per a aquest estudi, així com d'organismes especialitzats o altres serveis, per contrastar la informació i perspectiva, validar i verificar els resultats, i obtenir assessorament i assistència per localitzar fonts d'informació addicionals.

A continuació, es presenten les conclusions obtingudes relatives a l'estudi del marc competencial i de rols professionals necessaris per a l'impuls de les cures de base comunitària i familiar per a cadascun dels quatre grups professionals, seguides d'una síntesi general de totes elles. 
 

La Unió Europea ha utilitzat el concepte de "qualificació" per homogeneïtzar la formació i les habilitats/habilitats a nivell europeu, amb diversos esforços legislatius, com el Marc Europeu de Qualificacions per a l'Aprenentatge Permanent en 2008 ¹¹ i les seves actualitzacions posteriors. A Espanya, el Reial decret 272 / 2022 ¹² alinea les qualificacions nacionals amb els estàndards europeus, cobrint educació formal i informal. El terme “qualificació” es defineix explícitament en l'article 2 , apartat a), de l'esmentat Reial decret ¹³ , com el resultat formal d'un procés d'avaluació i validació en el qual una autoritat competent estableix que una persona ha aconseguit els resultats d'aprenentatge corresponents a determinats estàndards. Aquests resultats d'aprenentatge es coneixen com a competències professionals, que es defineixen explícitament en l'article 2 . 5 de la EL 3 2022 ¹⁴ / com “el conjunt de coneixements i habilitats/habilitats que permeten l'execució d'una activitat professional en línia amb els requisits de la producció i l'ocupació”. 
 
Per tant, el terme competències professionals, no es refereix a les funcions que els equips professionals exerceixen en un lloc en particular, sinó més aviat als coneixements i habilitats/habilitats que permeten l'execució d'aquestes funcions o tasques d'acord amb estàndards específics de qualitat, eficàcia i eficiència^{[ 2 ]}. Les competències professionals es diferencien de les competències bàsiques, que han estat definides en l'article 2 . 4 de la EL 3 2022 ¹⁵ / com a essencials per al desenvolupament personal i l'ocupabilitat en un sentit ampli, incloent la participació en la societat. Aquestes habilitats/habilitats transversals no s'adquireixen solament mitjançant formació formal, sinó per altres mitjans, com reconeix la Recomanació del Consell del de 22 maig de 2018 ¹⁶ sobre competències clau per a l'aprenentatge permanent. 

El terme competència sol ser molt utilitzat i el seu significat varia d'acord al context en el qual s'empri, d'allí que resulti complicat consignar una sola definició que abasti totes les formes en les quals s'usa el terme^{[ 3 ]}. Un terme que es refereix a un conjunt de coneixements, habilitats/habilitats, actituds i valors que permeten a una persona realitzar una tasca o activitat eficaçment en un context específic. Aquesta no es limita a l'adquisició de coneixements i habilitats/habilitats, sinó que també abasta la capacitat d'aplicar-los en situacions del món real i adaptar-se a diversos contextos i situacions. És un concepte que transcendeix la mera declaració de coneixements i habilitats/habilitats, i reflecteix la complexitat del món laboral i la varietat d'habilitats/habilitats i qualitats personals que es requereixen per afrontar-ho ¹⁷ . 

Les competències inclouen també dimensions no cognitives (coneixements, habilitats/habilitats pràctiques, actituds, motivacions, valors i emocions, entre altres) que afecten a l'acompliment professional, per tant, són una mobilització de totes les nostres destreses per pensar i actuar amb la major maduresa professional, intel·lectual i moral ¹⁸ .   
 

________________________________

^{[ 2 ]}_{Per reconèixer oficialment aquestes habilitats/habilitats, es procedirà al desenvolupament del Catàleg Nacional d'Estàndards de Competències Professionals, però fins llavors manté la seva vigència l'ordenació del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals recollida en el Reial decret 1128 / 2003 , de 5 de setembre, pel qual es regula el Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals. (BOE 17 de setembre de 2003 ).}
 ^{[ 3 ]}_{Per exemple, al món corporatiu (empresarial), la competència té una èmfasi diferent que en les organitzacions d'educació formal o en les discussions teòriques.}
 

Infància i l'adolescència en situació de desprotecció

En l'àmbit de la intervenció professional amb nenes, nens i adolescents ingressats al sistema de protecció, és d'especial rellevància l'IV Conveni col·lectiu estatal de reforma juvenil i protecció de menors ¹⁹ . Aquest conveni estableix les competències, qualificacions i rols professionals presents en l'actual sistema de protecció. No obstant això, una de les problemàtiques que s'observen és la diversitat d'àrees d'actuació que s'abasten, la qual cosa evidencia la falta d'especificitat en les competències i rols del personal que treballa amb persones menors d'edat. Aquesta situació podria afectar negativament la qualitat de l'atenció proporcionada. És crucial abordar les necessitats específiques d'aquest col·lectiu, en gran manera de nenes, nens i adolescents en situació de discapacitat, dependència o problemes de conducta, ja que requereixen una atenció personalitzada i especialitzada que no pot ser garantida sense rols i competències definits.
 
Cobra rellevància amb la infància i adolescència en situació de desprotecció la implantació d'alternatives a la institucionalització per assegurar els seus drets, afavorint l'ambient familiar i comunitari per al seu desenvolupament integral. Superar els desafiaments requereix un canvi en la cultura institucional, eliminant els enfocaments assistencials i promovent una formació adequada dels equips professionals, així com una coordinació efectiva entre totes les parts involucrades. La creació de serveis basats en la família i la comunitat, juntament amb l'establiment de nous rols professionals i el reciclatge dels existents des d'una perspectiva de drets humans, són fonamentals en aquest procés. En incorporar rigorosament l'enfocament de drets, es pot avançar cap a un sistema de protecció més just i equitatiu perquè totes les nenes, nens i adolescents creixin en un entorn segur/segur, i afectuós, permetent el ple desenvolupament de la seva personalitat. 

Així, en intervencions professionals, són rellevants models de suport que situïn a nenes, nens i adolescents com a eix central de les actuacions professionals, rellevant el valor de la dignitat i garantint la protecció dels seus drets com la privadesa, la independència ètica i la inclusió social, integrant una perspectiva de gènere i prenent en consideració les diferents situacions de la seva vida. Aquests aspectes possibiliten l'evitar la discriminació i assegurar que les seves opinions, necessitats i situacions siguin ateses, puix que és impossible avaluar l'interès superior del nen sense conèixer la seva opinió. 

Per a l'aplicació de l'enfocament de drets a l'àmbit de la cura de la infància i adolescència, el model d'Atenció Integral Centrada en la Persona (MAICP) resulta del tot interessant, puix que combina la dimensió de l'Atenció Centrada en la Persona i la dimensió de l'atenció integral. D'aquesta manera, per a la conformació de rols professionals pels ACAIs s'ha contemplat com a base de les competències professionals el MAICP. 

Els rols professionals per al present col·lectiu s'estipulen per actuar en diverses mesures, tant a nivell preventiu, de protecció i de reunificació familiar i social. D'aquesta manera la configuració de rols que aquí es presenten com a proposta, es troben plantejats per abordar àmbits específics d'intervenció, així com dissenyats per a un abordatge a nivell transversal en tots les mesures i àmbits interventivos.

Expert/a en prevenció i detecció de risc

Rol professional capacitat i especialitzat a identificar, avaluar i abordar situacions de vulnerabilitat que afecten a les nenes, nens i adolescents i les seves famílies. Per tant, el seu principal objectiu és salvaguardar el benestar i els drets de les nenes, nens i adolescents, intervenint de manera preventiva.

Coordinador/a de participació infantil i juvenil

Figura professional encarregada de promoure i garantir el dret humà de les nenes, nens i adolescents a participar i expressar la seva opinió en tots els assumptes que els afecten. El seu objectiu principal és fomentar la participació activa i significativa de la persona menor d'edat, brindant-los espais i oportunitats perquè puguin influir en les decisions que es prenen en diferents contextos, com la família, l'escola, la comunitat i les institucions públiques. Aquest rol es considera que pot actuar en diverses fases interventivas, és a dir, a nivell preventiu, de protecció o de reunificació familiar.

Expert/a en parentalidad positiva

Per la seva especificitat, pot articular el concernent a la prevenció i promoció de capacitats i fortaleses en les famílies en situació de risc, les considerades per a l'acolliment familiar, aliena o extensa, i les que reintegren a la nena, nen i adolescent que ha passat per acolliment residencial.

Professional de referència

Agent fonamental en el procés de cura i suport de nenes, nens i adolescents. Aquest rol es contempla des del brindar un enfocament d'atenció integral centrat en la persona, garantint que les necessitats, drets i benestar de cada nena, nen o adolescent siguin una prioritat. A través d'una relació de confiança i suport continu, l'o la professional de referència es converteix en un punt de contacte essencial per a la nena, nen o adolescent, així com per a les famílies o cuidadores/és involucrats en la seva vida. Implica la coordinació interdisciplinària i interprofessional i la connexió amb recursos i serveis adequats per garantir el ple desenvolupament de la personalitat i el ple exercici dels drets de les persones menors d'edat. Cobra rellevància, que l'elecció de la figura del professional de referència ha de ser de caràcter mutu, és a dir, que no respon a una acció automàtica aleatòria en la designació del rol professional, sinó més aviat on l'opinió i desig de la persona menor d'edat sigui transcendental.

Tutor/a de resiliència

Rol professional dedicat a enfortir la capacitat de resiliència de les nenes, nens i adolescents que han experimentat situacions adverses o traumàtiques en les seves vides. Es contempla la seva presència en totes les mesures, ja sigui prevenció, protecció i/o reunificació.

Connector/a comunitari

L'objectiu principal del rol de connector/a comunitari/a és garantir l'accés de nenes, nens, adolescents i les seves famílies a un entorn de suport i recursos que fomentin el ple desenvolupament de la seva personalitat i protecció. Així, actuarà activant mecanismes de col·laboració efectius i eficaces, articulant els serveis que requereixen persones menors d'edat com les seves famílies, àmbit sanitari, educatiu, i de serveis socials, entre uns altres, per donar respostes efectives i, al menor termini, promovent recursos per a la seva inclusió laboral i social, mitjançant la sensibilització i conscienciació amb la comunitat, en gran manera pel que fa a la sensibilització de l'acolliment familiar.

Assistent personal

Rol professional que atorga en nenes, nens i adolescents amb discapacitat un impacte positiu en els seus processos d'aprenentatge i desenvolupament, afavorint que siguin persones autònomes, independents i amb lliure determinació, potenciant tant el ple desenvolupament de la seva personalitat, com la seva participació en la comunitat. Es contempla com una mesura preventiva a la institucionalització de nenes, nens i adolescents amb discapacitat.

Persones Majors 

L'envelliment demogràfic global està transformant les societats i s'observa un augment en la població de persones majors ²⁰ . Aquest canvi porta amb si una major demanda d'ACAIs, revelant les limitacions dels models de benestar existents, els canvis en la dinàmica familiar, i els rols de gènere en les cures, la qual cosa afecta la cohesió social i posa en evidència els desafiaments de satisfer les necessitats actuals d'ACAIs en països com Espanya ²¹ . 

El model d'atenció predominant, basat en l'enfocament institucional tradicional, ha demostrat ser ineficaç en molts aspectes, incloent el seu disseny arquitectònic i model organitzatiu, que poden tenir efectes transmissors de malalties ²² . La crisi de les cures, exacerbada per la pandèmia de COVID- 19 , ha evidenciat encara més les insuficiències del sistema d'ACAIs actual, afectant de manera significativa a les persones majors ²³ . Aquesta situació ha ressaltat la importància de comptar amb serveis sociosanitaris professionals sòlids per garantir la continuïtat dels ACAIs ²⁴ . 

En aquest context, és indispensable que els equips professionals posseeixin competències i habilitats/habilitats per adaptar-se als canvis a l'entorn d'atenció i cura de la salut de les persones majors ²⁵ . A més, l'habitatge emergeix com un aspecte crític en la qualitat de vida de les persones majors. El suport necessari perquè les persones majors puguin continuar amb la seva trajectòria vital, independentment del seu lloc de residència, és fonamental. La inexistència d'un habitatge permanent pot afectar no solament a les persones majors, sinó també a la infantesa, adolescència, persones amb discapacitat i altres grups poblacionals ²⁶ . 

La pandèmia de COVID- 19 ha posat en relleu la bretxa existent entre el valor essencial del treball assistencial i el nivell de remuneració, destacant el paper crucial de les persones cuidadores en la satisfacció de les necessitats sanitàries de la societat ²⁷ . Davant aquests reptes, es torna imperatiu reconsiderar els models de cura i els rols professionals involucrats, cercant enfocaments que respectin la dignitat, promoguin la interdependència, i garanteixin una atenció integral i centrada en la persona. 

Considerant l'exposat, en el Projecte EDI es proposen els següents rols professionals pels ACAIs de les persones majors: 

Professionals de referència 

El rol del professional de referència exerceix un paper crucial en la coordinació i personalització dels ACAIs de les persones majors. Actua com a enllaç principal entre la persona, la seva família i el sistema d'atenció, assegurant que el pla d'ACAIs sigui integral i personalitzat. En comprendre en profunditat les necessitats i preferències de la persona, aquest rol facilita una atenció més enfocada i eficaç, promovent una millor qualitat de vida per a la persona major. 

Gestor/a de casos 

Aquest rol professional se centra en la gestió individualitzada de cada persona, coordinant i supervisant la implementació dels plans d'ACAIs. Aquesta figura professional és essencial per garantir que cada pla d'ACAIs s'ajusti específicament a les necessitats i desitjos de la persona major. Al monitorear d'a prop els progressos i realitzar ajustos quan sigui necessari, el/la gestor/a de casos juga un paper vital en la provisió d'ACAIs efectius i personalitzats. 

Assistent Personal 

La figura de l'assistent personal és fonamental i essencial en l'assistència directa a les persones majors, centrant-se a promoure la seva autonomia. Aquest rol implica brindar recolzo en activitats quotidianes i fomentar la independència de les persones majors, respectant sempre les seves decisions i preferències. En fer-ho, la figura de l'assistent personal no solament millora la qualitat de vida de les persones majors, sinó que també reforça el seu sentit de dignitat i autoestima. 

Gestor/a organitzacional 

En l'àmbit del canvi a nivell d'entitats, el rol de gestor/a organitzacional juga un paper crucial en la implementació de canvis dins de les organitzacions que presten ACAIs a les persones majors. Aquest rol és clau per assegurar que les organitzacions adoptin un enfocament centrat en la persona, la qual cosa és essencial per proporcionar atenció de qualitat que respecti i valori a les persones majors com a individus amb drets i necessitats úniques. 

Promotor/a de canvi 

Finalment, la figura de promotor/a de canvi s'enfoca en el canvi comunitari, promovent un entorn inclusiu i respectuós per a les persones majors. Aquest rol juga un paper important per influir en la societat en general, advocant per canvis en les polítiques i pràctiques que impacten en la vida de les persones majors. En fomentar una cultura de respecte i inclusió, el rol de promotor/a de canvi contribueix a la creació de comunitats més acollidores i empàtiques per a les persones majors. 

Persones amb discapacitat

En el sector professional dels ACAIs en l'àmbit de la discapacitat, com succeeix en relació amb altres grups poblacionals, conviuen centres i serveis de titularitat pública i privada; el que suposa que la normativa que regula els rols, competències i qualificacions del personal que treballa en ells és diferent en cada cas.

Així, en el cas del personal vinculat a centres o serveis de titularitat i gestió públiques, la normativa aplicable serà l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic ²⁸ per al personal funcionari i l'IV Conveni col·lectiu únic per al personal laboral ²⁹ . D'altra banda, el personal que treballa en centres i serveis de titularitat privada que ofereixen suports a les persones amb discapacitat es regeix pel XV Conveni col·lectiu general de centres i serveis d'atenció a persones amb discapacitat ³⁰ i per l'Acord del Consell Territorial de Serveis Socials i del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència, sobre criteris comuns d'acreditació i qualitat dels centres i serveis del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència, adoptat per la Resolució de 28 de juliol de 2022 , de la Secretaria d'Estat de Drets Socials ³¹ . 

Després de la crisi desencadenada per la pandèmia de COVID- 19 , diversos organismes i instàncies internacionals han ressaltat la urgència de reformar la configuració del sistema de cures, en particular, amb especial èmfasi en la superació de la bretxa de gènere, destacant la importància de millorar les condicions de treball i la capacitació dels equips professionals en l'àmbit de la discapacitat. A nivell europeu, la Comissió Europea a través de la “European Care Strategy”ha marcat directrius respecte a la formació per millorar la situació tant de les persones receptores d'atenció com de les persones que les cuiden, ja sigui de manera professional o no professional. L'Estratègia té com a objectiu recolzar a persones cuidadores no professionals que solen ser dones i familiars, mitjançant la formació, l'assessorament, i el suport psicològic i financer. També se cerca garantir condicions laborals justes per al personal de les cures, incidint en la necessitat de millorar-les i en la formació del personal per atreure a més persones al sector de l'atenció, especialment homes. Per la seva banda, el Comitè Europeu de les Regions (CDR) ha insistit especialment en què la transició d'una atenció institucional a una atenció local i comunitària requereix un canvi de paradigma en el personal de suport i les seves competències.

També a Espanya, algunes iniciatives recents vinculades al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència van en aquesta línia ³² . L'atenció centrada en la persona (ACP) es troba entre els elements estratègics del Pla juntament amb l'adaptació als perfils de la població i a l'evolució de les seves necessitats, així com la millora de la formació. La importància d'actualitzar i desenvolupar noves competències i rols professionals a través de la formació ha estat ressaltada per persones entrevistades -a través del Projecte EDI-, els qui afirmen que una atenció personalitzada demanda una major especialització i professionalització en el sector.

Els rols que es presenten a continuació s'utilitzen per il·lustrar la importància de transformar i diversificar la pràctica professional del personal de suport a la discapacitat des d'un nou paradigma.

Professional de referència o facilitador/a

La figura de la persona professional de referència és aquella que ofereix un suport individualitzat a un grup reduït de persones o a una persona específica, basant-se en el vincle establert amb aquesta persona. La persona que exerceix aquest rol pot variar segons l'organització, però la seva funció principal serà proporcionar un suport coordinat i centrat en la persona. En l'àmbit de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament la figura de la persona professional de referència es denomina facilitador/a o traductor/a vital ³³ . D'altra banda, el/la facilitador/a, juntament amb la persona interessada, identificarà el grup de persones significatives que es constituiran en grup de suport entre iguals o cercle de suport.

Gestor/a de casos

Quant a la persona que realitzarà la funció de gestió de casos se suggereix que sigui la persona professional de referència dels serveis socials municipals qui assumeixi aquest rol, ja sigui personal de treball social o un altre/a professional. No obstant això, en situacions d'elevada complexitat assistencial que demanden una intervenció i supervisió intensiva per part dels serveis sanitaris, s'aconsella que la gestió del cas sigui duta a terme per personal d'infermeria de l'Equip d'Atenció Primària (EAP) ³⁴ amb independència de l'àmbit territorial d'actuació.

Supervisor/a

El suport conductual positiu és un enfocament que es caracteritza per ser un suport a la conducta. Aquest enfocament se centra en la construcció de competències socials i funcionals, la creació d'entorns de suport i la prevenció de l'aparició de conductes desafiadores, tant en el tractament individual, com en la promoció d'entorns que fomentin conductes desitjables i d'inclusió ³⁵ . La figura de supervisor/a pot variar segons el tipus de servei i pot estar composta per la persona responsable d'un habitatge, residència o centre ocupacional, o pel propi personal d'atenció indirecta segons el model organitzatiu. Aquest rol s'ha destacat per a la formació del personal en l'estratègia de suport conductual positiu, servint com a model del personal en formació en un entorn real de treball.

Expert/a conductual

Dins del suport conductual positiu el/l'expert/a conductual és un/a professional amb una formació especialitzada en qüestions de conducta. Entre el seu “saber fer” destaca avaluar els recursos clau que precisa l'organització per treballar adequadament les alteracions de la conducta, l'efectivitat del procés, l'adreça d'una anàlisi funcional experimental i l'establiment d'una infraestructura que recolzi la presa de decisions basada en les dades.

Mediadors/as

Així mateix, en el context del suport conductual positiu cal al·ludir als/as mediadors/as. Mediadors/as poden ser la família, personal d'atenció directa, tècnic/a-terapeuta, gestor/a de cas, equip especialitzat, i altres grups d'interès. Però també, poden exercir aquest rol la pròpia persona amb discapacitat intel·lectual, els/as companys/as amb discapacitat intel·lectual, les entitats i els seus equips de suport. Els/as mediadors/as no tenen com a finalitat última la disminució de les conductes problemàtiques, sinó el desenvolupament d'entorns d'aprenentatge i de vida positius.

Líder en la pràctica

Dins del marc del suport actiu es defineix aquesta estratègia com un enfocament sistemàtic que situa a les persones amb grans necessitats de recolzo en el centre de tota intervenció, facilitant la seva participació en activitats quotidianes i significatives amb l'objectiu de millorar la seva qualitat de vida i desenvolupament personal. També es pretén que les persones realitzin activitats rellevants per a elles, mantinguin relacions socials significatives, rebin suports i oportunitats per prendre decisions, en definitiva, perquè tinguin un rol social valorat en la seva llar i en la comunitat. 

Per prestar un suport actiu es destaca la presència d'un lideratge en la pràctica que brinda orientació i acompanyament als equips de treball. Aquest rol pot ser exercit, igual que els anteriors, per diferents professionals. La funció primordial d'un lideratge en la pràctica és transformar la formació i capacitació en una pràctica laboral millorada a través d'estratègies específiques per a l'entrenament i assegurament que s'aconsegueixin els resultats perseguits oferint un suport personalitzat.

Assistent personal

Gran part d'usuaris/as entrevistats/as i un nombre significatiu de professionals, segons les entrevistes realitzades en el marc del Projecte EDI sostenen que la figura d'assistent personal pot servir com el millor model per determinar com han d'exercir el seu treball les i els professionals en atenció a la discapacitat. Quant a la seva funció, es tracta d'un/a professional que proporciona un suport altament personalitzat i dirigit per la persona, en diversos aspectes de la seva vida, servint com a eina o suport humà. 

En realitat, tant experts/as en vida independent com a experts/as en atenció centrada en la persona i experts/as en drets humans ³⁶  juntament amb la pròpia Convenció, reconeixen la figura d'assistent personal com un dret humà fonamental per al desenvolupament d'una vida independent.

Suport entre iguals

D'altra banda, des de Nacions Unides s'ha considerat invertir en el suport entre iguals, l'autopromoción, els cercles de suport, els centres de vida independent i altres xarxes i modalitats de suport per afavorir la desinstitucionalización i promoure la vida independent ³⁷ . Encara que aquest tipus de suport no constitueix un rol en si mateix, es distingeix per l'execució de competències específiques que contribueixen directament a empoderar a les persones i millorar la seva qualitat de vida, amb l'objectiu de possibilitar que aquelles persones amb discapacitat i/o en situació de dependència puguin viure una vida humana digna i satisfactòria.

Expert/a per experiència

Dins de les estratègies basades en iguals s'ha promogut la inclusió de la figura d'expert/a per experiència per al suport a persones amb discapacitat psicosocial. Aquests/as experts/as ofereixen suport mutu a persones amb problemes de salut mental que són ateses en centres contribuint amb la seva experiència com a nucli fonamental del seu treball ³⁸ . Encara que el seu rol pot variar segons el tipus de servei en què es base, entre les seves competències es troben posseir coneixements en diferents àrees de salut mental i demostrar competències relacionals bàsiques, com a comprensió del model d'atenció centrada en la persona focalitzat en la recuperació. Aquesta figura també coneguda com a agent d'ajuda mútua o agent de suport mutu, es troba en l'àmbit associatiu especialitzat en situacions de salut mental complexes en serveis relacionats amb la provisió d'ocupació, habitatge i per a la inclusió social i comunitària.

Equips per a la Promoció de l'Autonomia Personal (EPAP)

Els Equips per a la Promoció de l'Autonomia Personal (EPAP) estan formats per equips professionals de diferents disciplines que treballen junts per ajudar a persones en situació de dependència i/o amb discapacitat a mantenir la seva autonomia personal i millorar la seva qualitat de vida. Els EPAP ofereixen serveis com la valoració de les necessitats de la persona, l'elaboració d'un pla individualitzat d'atenció, el seguiment i avaluació del pla, i la coordinació amb altres serveis i recursos. Aquests equips estan integrats per treballadors/as socials, psicòlegs/as ³⁹ . 

Connector/a comunitari/a

S'ha definit la figura de connector/a comunitari/a com un/a facilitador/al fet que genera i manté xarxes de relacions personals basades en la reciprocitat. Aquesta figura connecta a unes persones amb unes altres i també amb la seva comunitat des d'una visió global de la vida i la comunitat en la qual resideix la persona. Les seves competències inclouen identificar objectius i aspiracions amb la persona i la seva família -quan es consideri oportú-, identificar les persones, espais i oportunitats per connectar en la comunitat, i desenvolupar i implementar plans de treball per a l'assoliment dels objectius desitjats ⁴⁰ . D'altra banda, s'ha descrit aquest rol com un/a “agent local” que coneix a moltes persones i s'ha considerat que a més les seves competències han de ser adoptades per tot el personal en atenció a la discapacitat. Per exemple, el personal pot col·laborar ajudant a la persona a conèixer als seus veïns/as i al personal de botigues o restaurants locals.

Persones en situació de sinhogarismo

Els equips professionals que intervenen en les situacions de sinhogarismo són principalment de l'àmbit social, i les seves funcions i categories venen actualment definides pel Conveni Col·lectiu d'Acció i Intervenció social 2022 - 2024 (resolució de 18 de octubre de 2022 , Direcció general de Treball). cal destacar que el treball interdisciplinari i interdepartamental és essencial en aquest àmbit, sent la prevenció del sinhogarismo clau per erradicar el fenomen, i per tant demanda de la involucración dels departaments d'habitatge i de l'empresa privada, i de l'abordatge de qüestions relatives a la reconciliació familiar o a l'augment de la resiliència en les persones en risc d'exclusió social, alhora que es garanteix l'accés a ajudes de protecció social. Aquest enfocament implica que els/as professionals dels àmbits judicial, penitenciari, sanitari, juvenil o educatiu han d'estar formats/as en la detecció i intervenció primerenca del sinhogarismo. 

Hem d'esmentar que una mostra de la precarización laboral en aquest àmbit és el fet que de les 19 . 967 persones treballant en sinhogarismo a Espanya en 2022 , el % 43 l'ha fet a temps complet, i el % 57 a temps parcial. D'igual manera, atenent a la vinculació laboral, el 49 5 , % ha estat assalariat, el 44 6 , % voluntari i el 5 9 , % ha tingut un altre tipus de vinculació (subcontractat, estudiant en pràctiques, religiós, etc.) ⁴¹ .  

Quant als models d'intervenció actuals, se centren en la institució, sent especialment rígids i centrats essencialment en les necessitats i els dèficits de la persona, sent els equips professionals els qui té el control en la presa de decisions ⁴² . Cal canviar a un model organitzat al voltant de les necessitats i desitjos individuals, de caràcter flexible, i que cedeixi el control i la capacitat d'elecció a les pròpies persones en situació de sinhogarismo. Aquesta transició requereix reflexió per gestar el canvi de mentalitat, formació de llarg recorregut en diferents àmbits, i una millora en les condicions laborals dels/as professionals del sector.  

Els models d'intervenció o les tècniques que han mostrat més efectivitat en la seva implementació marquen les competències bàsiques i professionals requerides per a un model de suport i serveis de base comunitària i familiar. L'Housing First ha demostrat ser un dels models més útils per abordar la situació de sinhogarismo. Aquest model desenvolupa estratègies integrals orientades a disminuir el temps de permanència en qualsevol tipus d'institució i allotjament temporal, facilitant l'accés immediat a un habitatge individual que inclogui una oferta de suports professionals requerits per la persona en funció de les seves necessitats i demandes, fomentant la presa de decisió personal i la participació en comunitat, i establint unes mesures efectives de prevenció del sinhogarismo ⁴³ .Housing Firstrequereix d'un acompanyament psicosocial a la persona perquè realitzi un procés de reconstrucció de la seva pròpia vida, intervenció o suport realitzat a través de la Gestió de Casos Intensiva o d'un Equip Multidisciplinari. A nivell de ràtio, segons serveis d'Housing Firsten països com Finlàndia, França, Irlanda, Països Baixos o Portugal, es consideraria una bona pràctica una ràtio d'entri 6 i 10 persones ateses per cada professional. 

D'altra banda, l'increment de dones en situació de sinhogarismo, i la rigidesa en l'estructura de la majoria dels recursos actuals, fan imprescindible la formació en perspectiva de gènere dels/as professionals del sector ⁴⁴ . D'igual manera, els alts percentatges en patologia psiquiàtrica i el freqüent mal estat de salut de les persones en situació de sinhogarismo, exigeixen la formació en salut mental dels professionals socials, i/o la incorporació de professionals sanitaris en els equips d'abordatge del sinhogarismo. De nou, l'alta presència de persones migrants en el col·lectiu, demanda del desenvolupament d'habilitats/habilitats interculturals en els/as professionals d'aquest àmbit. 

L'especialització de professionals en el sinhogarismo és bàsica en diferents àmbits, d'igual manera que aquests canvis en el sistema impliquen l'actualització de les competències dels actuals professionals de l'àmbit del sinhogarismo. Les competències bàsiques clau a potenciar inclouen l'habilitat/habilitat per treballar des d'enfocaments centrats en la persona, que implica capacitat de comunicació i relació, estratègies per a la resolució de problemes, maneig de la diversitat, competència per treballar en la comunitat, alta intel·ligència emocional, treball en equip, defensa dels drets de les persones del col·lectiu i ser un professional/a flexible, creatiu/a i amb capacitat d'adaptació ⁴⁵ . Així, per a la transformació dels models actuals és imprescindible l'aparició o l'impuls dels següents rols professionals: 

Tècnic/a de habitatge 

La missió del/la tècnic/a de habitatge és acompanyar a les persones en situació de sinhogarismo en tot el relatiu a la gestió de l'habitatge i les comunitats de veïns. Les seves funcions es basaran a acompanyar en la cerca d'habitatges de lloguer, en la realització de gestions administratives i del manteniment dels pisos (subministraments, comunitat, empreses de reparacions, etc), ser intermediari/a amb propietaris/as, comunitats de veïns/as, empreses subministradores i companyies asseguradores, realitzar un seguiment periòdic de la situació dels pisos (visites als pisos, reposició i arranjament de desperfectes, etc.) i suport i coordinació amb l'equip d'intervenció social i tot el relatiu al desenvolupament d'accions comunitàries. 

Gestor/a de casos 

Tal como se ha mencionado anteriormente, el desarrollo de la Atención Centrada en la Persona en el ámbito residencial en personas mayores requiere del/la profesional de referencia, que es un/a profesional de atención directa que vela por los intereses, preferencias y derechos de los/as residentes, y actúa como su interlocutor en el centro residencial ⁴⁶ . Puesto que se conceptualiza a la persona en situación de sinhogarismo viviendo en la comunidad, esta figura se equipararía al gestor/a de casos, que conoce a la persona, se vincula y lo acompaña en la recuperación de su proyecto de vida a través de los diferentes espacios comunitarios requeridos, al uso de las redes en otros servicios (empleo, educación, justicia, etc) y a la coordinación con otros miembros del equipo de Intervención Comunitaria Interdisciplinar que puedan ser de utilidad en el proceso de cambio.  

Tècnic/a en ocupació ambsuport  

Aconseguir una ocupació és una prioritat per a les persones en situació de sinhogarismo en els processos de desinstitucionalización. El/la tècnic/a en ocupació ajuda a la persona a identificar trajectòries professionals significatives amb un impacte positiu en la identitat personal i en la seva qualitat de vida. Perquè aquest objectiu pugui ser complert, el/la tècnic/a en ocupació amb suport pot donar suport al moment d'escriure un currículum vitae, cercar ofertes de treball pertinents, preparar als/as usuaris/as per a les entrevistes, trobar el transport necessari per traslladar-se de casa al treball, rebre capacitació específica, i desenvolupar les habilitats/habilitats per ajustar-se a un horari de treball i acceptar noves responsabilitats. D'igual manera pot convertir-se en una figura d'enllaç entre la persona i el seu ocupador/a, negociant adaptacions del lloc de treball si així es requereix.  

Mediador/a comunitari/a o connector/a comunitari/a 

El/la mediador/a comunitari/a treballa en benefici de les persones a les quals atén i té una responsabilitat fonamental cap a les comunitats en les quals intervé. El resultat d'aquest treball pot culminar en un benefici compartit, on la persona millora la convivència amb el seu entorn i alhora les comunitats es tornen més riques, més fortes i cohesionades ⁴⁷ . D'igual manera, donat l'alt nombre de persones estrangeres en situació de sinhogarismo, cal destacar la importància del coneixement d'altres llengües i altres cultures. Per tant, el/la mediador/a comunitari/a és un professional dirigit a disminuir la barrera cultural i lingüística que pot haver-hi entri les persones participants i l'equip tècnic dels projectes, i és clau tant en recursos de pernocta amb persones que encara viuen al carrer, com també al moment d'accedir a un habitatge i al llarg de tot el procés.  

______________________________

^{[ 4 ]}_{En concret, el component 22 del Pla té com a objectiu reforçar les polítiques d'atenció a la dependència i suports a l'autonomia personal, impulsant un canvi en el model de suports i cures de llarga durada, cap a una atenció centrada en la persona que afavoreixi la desinstitucionalización.}
^{[ 5 ]}_{Para més informació poden consultar-se les següents fonts, ASSÍS ROIG, RAFAEL, “Suport i assistència personal”, Ius fugit. Revista de Cultura Jurídica, nº 22 , 2019 , pp. 15 - 28 ; COMES, DOLORS, SANCHO, MAYTE & ZALAKAIN, JOSEBA, “Cap a la personalització de les cures i els suports en el marc del sistema d'atenció a la dependència”, Revista de serveis socials, N.º 79 , 2023 , pp. 5 - 18 ; FEDERACIÓ DE VIDA INDEPENDENT (FEVI),
https://federacionvi.org/contenido/asistencia-personal/; FÒRUM DE VIDA INDEPENDENT (FVI),
http://forovidaindependiente.org/la-vida-independiente-y-la-asistencia-personal/}

Després d'exposar que competències bàsiques i professionals i que rols són claus per transitar d'un model centrat en la institució a models basats en suports personalitzats i comunitaris, cal marcar una sèrie d'itineraris a diferents nivells. El primer és relatiu a la formació dels futurs professionals, fent-se imprescindibles l'actualització de les competències professionals i bàsiques identificades com a rellevants i necessàries en els plans d'estudi universitaris, de cicles formatius i certificats de professionalitat, de les professions de l'àmbit social i sanitari. D'igual manera, seria d'utilitat identificar segons els plans d'estudis corresponents, quins són les professions de l'àmbit social i sanitari amb les competències més adequades per conformar el model de suports personalitzats i comunitaris. 

Considerar processos de desinstitucionalización per als col·lectius en situació de vulnerabilitat a través de la implementació de suports personalitzats que permetin una bona vida en la comunitat, requereix de múltiples factors. En el que ens competeix, és fonamental que aquests suports personalitzats prestats pels diferents rols professionals es realitzin des d'un EDH que valorin una atenció centrada en la persona per superar la cultura institucional.

La transformació en l'àmbit educatiu ha d'anar de la mà d'un canvi en l'àmbit laboral. Una proposta d'interès serà crear un conveni laboral estatal sobre les cures i l'acompanyament en la vida en comunitat, que equipari dins d'un mateix sistema de classificació als diferents professionals que requereix la cultura en drets humans per a les persones amb discapacitat, les persones majors, la infància i adolescència en situació de desprotecció i les persones en situació de sinhogarismo. És en el Conveni Col·lectiu on s'haurien d'establir les qualificacions més apropiades per a cada lloc, les competències requerides per a cadascun d'ells (i les seves respectives vies d'adquisició), així com establir criteris per designar als equips en els diferents grups professionals tenint precaució de no elitizar les cures, per no excloure a l'immens grup de persones cuidadores que treballen actualment en les llars de persones majors o amb persones amb discapacitat i/o en situació de dependència.
 
D'altra banda, una proposta per facilitar el canvi seria crear un sistema de nivells de competències en pràctica avançada que faciliti el creixement professional, identificant als equips professionals adequats per als rols requerits en els models basats en suports familiars i comunitaris.  A més, una iniciativa per promoure aquesta transició cap al nou paradigma podria ser elaborar un certificat de professionalitat específic per a la prestació de “Suports Comunitaris”. Aquest enfocament possibilitaria que tant el nou personal com aquells/as professionals que ja estan treballant amb persones amb discapacitat, infància i adolescència, persones majors i persones en situació de sinhogarismo, adquireixin els coneixements, habilitats/habilitats i competències essencials per desembolicar-se eficaçment en diversos entorns d'atenció en la comunitat des d'un model centrat en la persona. Aquest procés formatiu es podria sustentar en els principis de vida independent per a una bona vida en la comunitat.

Finalment, no cal oblidar la importància de la cura de qui cuida, comprenent l'alt esgotament psicoemocional i físic que es presenta en l'àmbit de la cura, motiu pel qual la salut mental de les persones que presten ACAIs és un aspecte fonamental a considerar. Així, les organitzacions en conjunt amb les polítiques públiques són les encarregades d'atorgar espais humanizantes i condicions laborals favorables, juntament amb atorgar l'adequada especialització de competències professionals a partir de l'enfocament de drets humans ⁴⁸ . Sense deixar d'atendre que, en l'actualitat, la majoria del personal que presta aquests serveis està representat per dones, per la qual cosa aquest àmbit ha de ser analitzat des d'una perspectiva de gènere.
 

1 .    Estudi de recerca sobre els processos de desinstitucionalización i transició a models de suport personalitzats i comunitaris. Resum executiu en castellà. Servei d'assistència tècnica realitzat per un equip de l'Institut de Drets Humans Gregorio Peixos-Barba de la Universitat Carlos III de Madrid para el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 .  Pla de recuperació, transformació i resiliència-finançat per la Unió Europea– NextGenerationEU, 2023 , p. 5 .
2 .    Ídem., pp. 9 - 11 .
3 .    Ídem., p. 8 .
4 .    Ídem., p. 9 .
5 .    Ídem., p. 5 .
6 .    Ibídem.
7 .    Ídem., p. 6 .
8 .    Ibídem.
9 .    SISTEMA NACIONAL D'OCUPACIÓ, MINISTERI DE TREBALL I ECONOMIA SOCIAL, Programa Formatiu Atenció integral i centrada en la persona per a professionals d'atenció continuada en centres i domicili s, del Catálogo de Especialidades Formativas, 2022 , disponible en PROGRAMA DE CURS (sepe.gob.es)(última consulta 23 de desembre de 2024 )
10 .    Estudi de recerca sobre els processos de desinstitucionalización i transició a models de suport personalitzats i comunitaris. Resum executiu en castellà. Servei d'assistència tècnica realitzat per un equip de l'Institut de Drets Humans Gregorio Peixos-Barba de la Universitat Carlos III de Madrid para el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 .  Pla de recuperació, transformació i resiliència-finançat per la Unió Europea– NextGenerationEU, 2023 .
11 .    Resolució del Parlament Europeu, de 17 de maig de 2017 , sobre el Marc Europeu de Qualificacions per a l'aprenentatge permanent ( 2016 / 2798 (RSP).
12 .    Resolució del Parlament Europeu, de 17 de maig de 2017 , sobre el Marc Europeu de Qualificacions per a l'aprenentatge permanent ( 2016 / 2798 (RSP).
13 .    Reial decret 272 / 2022 , de 12 de abril, pel qual s'estableix el Marco Español de Qualificacions per a l'Aprenentatge Permanent. (BOE 7 de maig de 2022 ). 
14 .    Llei Orgànica 3 / 2022 , de 31 de març, d'ordenació i integració de la Formació Professional (BOE 1 d'abril de 2022 ). 
15 .    Llei Orgànica 3 / 2022 , de 31 de març, d'ordenació i integració de la Formació Professional (BOE 1 d'abril de 2022 ).
16 .    Recomanació 2018 /C 189 / 01 del Consell, de 22 de maig de 2018 , relativa a les competències clau per a l'aprenentatge permanent (Text pertinent a l'efecte de l'EEE.). Diari Oficial de la Unió Europea C 189 / 1 , 4 de juny de 2018 .
17 .    TRACI PROJECT, Overview of European competences frameworks, 2005 , disponible en:http://www.menon.org/wp-content/uploads/ 2012 / 11 / 9 .-TRACI-Overview-of-EU-competency-frameworks 1 .pdf(última consulta 25 de desembre de 2023 ). 
18 .    SOCIETAT ESPANYOLA DE GERIATRIA I GERONTOLOGIA (SEGG),Grup de Treball Interdisciplinari d'Educació Gerontológica de la SEGG, Document de consens sobre Competències Comunes dels i les professionals de la Gerontologia Clínica i Social, 2013 , disponible en https://www.segg.es/media/descargas/documento_de_consenso_sobre_competencias_comunes_de_los_profesionales_de_la_gerontologia_clinica_y_social.pdf(última 25 de desembre de 2023 )
19 .    Resolució de 4 de febrer de 2021 , de la Direcció general de Treball, per la qual es registra i publica l'IV Conveni col·lectiu estatal de reforma juvenil i protecció de menors, (BOE núm. 42 , de 18 de febrer de 2021 ), i Resolució de 22 de novembre de 2022 , de la Direcció general de Treball, per la qual es registra i publica la modificació de l'IV Conveni col·lectiu estatal de reforma juvenil i protecció de menors, (BOE 5 de desembre de 2022 ).
20 .    SANCHO CASTIELLO, Mayte, “Habitatges i allotjaments per a persones majors. L'experiència internacional”,Revista Internacional dels Estudis Bascos(RIEV), 65 ( 1 - 2 ), 2020 , pp. 180 - 224 , p. 182 .
21 .    ARTIAGA LEIRAS, Alba., “Cures comunitàries i govern comú de la dependència: els habitatges col·laboratius de persones majors”,Revista Espanyola de Sociologia, 30 ( 2 ), a 29 2021 , , pp. 1 - 16 , 1 p .
22 .    SANCHO CASTIELLO, Mayte, “Habitatges i allotjaments per a persones majors. L'experiència internacional”, Revista Internacional dels Estudis Bascos(RIEV), 65 ( 1 - 2 ), 2020 , pp. 180 - 224 , p. 219 - 220 .
23 .    EZQUERRA, Sandra, “Crisi de les cures i crisi sistèmica: la reproducció com a pilar de l'economia cridada real”, Recerques Feministes,nº 2 , pp. 175 - 187 .
24 .    FUNDACIÓ HELPAGE INTERNATIONAL ESPANYA, El dret a les cures de les persones majors, Madrid , 2021 , disponible en https://www.helpage.es/wp-content/uploads/ 2021 / 09 /Informi_El-dret-a-les-cures-de-les-persones-majors_HelpAge-Espana- 2021 .pdf(última consulta 25 de desembre de 2023 )
25 .    COMISIÓN EUROPEA, Estrategia Europea de Cuidados, 2022 , disponible en https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX: 52022 DC 0440   
26 .    DÍAZ-VEIGA, Pura., Informe Cuídemi 2020 .El Model d'Atenció Centrat en la persona: què és i per on començar, 2020 , disponible enhttps://www.matiainstituto.net/es/publicaciones/el-modelo-de-atencion-centrado-en-la-persona-que-es-y-por-donde-empezar(última consulta 25 de desembre de 2023 )
27 .    KNAPP, Martin., CYHLAROVA, Eva., COMAS-HERRERA, Adelina. & LORENZ-DANT, Klara., Crystallising the Case for Desinstitutionalisation:COVID- 19 and the Experiences of Persons with Disabilities, 2021 , disponible en https://www.lse.ac.uk/cpec/assets/documents/CPEC-Covid-Desinstitutionalisation.pdf (última consulta 25 de diciembre 2023 )
28 .    Reial decret Legislatiu 5 / 2015 , de 30 de octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (BOE 31 d'octubre de 2015 ). 
29 .    Resolució de 13 de maig de 2019 , de la Direcció general de Treball, per la qual es registra i publica l'IV Conveni col·lectiu únic per al personal laboral de l'Administració General de l'Estat (BOE 17 de maig de 2019 ). 
30 .    Resolució de 27 de juny de 2019 , de la Direcció general de Treball, per la qual es registra i publica el XV Conveni col·lectiu general de centres i serveis d'atenció a persones amb discapacitat (BOE 4 de juliol de 2019 ). 
31 .    Resolució de 28 de juliol de 2022 , de la Secretaria d'Estat de Drets Socials, per la qual es publica l'Acord del Consell Territorial de Serveis Socials i del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència, sobre criteris comuns d'acreditació i qualitat dels centres i serveis del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (BOE 11 d'agost de 2022 ). 
32 .    GOVERN D'ESPANYA, Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, Component 22 : Pla de xoc per a l'economia de les cures i reforç de les polítiques d'inclusió, 2021 , disponible en https://www.lamoncloa.gob.es/temas/fondos-recuperacion/documents/ 16062021 -Component 22 .pdf(última consulta 15 de juliol de 2023 ).
33 .    PLENA INCLUSIÓ, Assistència Personal. Una eina clau per a l'exercici del dret a la vida independent de les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament, Madrid , 2017 , pp. 17 - 18 .
34 .    RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ, Pilar, “La gestió de casos i l'acompanyament al llarg del procés d'atenció. La recerca-acció-participació (IAP) i la planificació participativa” en RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ, Pilar & VILA MOSSO, Antoni (coord.), Model d'Atenció Integral i Centrada en la persona. Teoria i pràctica en àmbits de l'envelliment i la discapacitat, Tecnos, Madrid , 2014 , p. 232 .
35 .    RODA QUITLLET, Pere i NOVELL ALSINA, Ramón (eds.), Conductes que ens preocupen en persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament: Què has de saber?, Què has de fer?, Plena Inclusió, 2021 . 
36 .    GARRIDO, Laura i GONZALEZ, Berta, Guia de Suport Actiu “No es tracta del que feixos sinó com ho fas”, Plena Inclusió, Madrid , 2019 . 
37 .    ORGANITZACIÓ DE NACIONS UNIDES - CONSELL DE DRETS HUMANS, Els sistemes de suport per garantir la inclusió en la comunitat de les persones amb discapacitat, entre altres coses com a mitjà per construir un futur millor després de la pandèmia de malaltia per coronavirus (COVID- 19 ) Informe de l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, 2023 , A/HRC/ 52 / 52 , parell. 42 , disponible en https://www.ohchr.org/es/documents/thematic-reports/ahrc 5252 -support-systems-ensure-community-inclusion-persons-disabilities(última consulta 15 de desembre de 2023 ).
38 .    FUNDACIÓN SOCIOSANITARIA DE CASTILLA LA MANCHA, 2019 , disponible en https://fsclm.com/web/index.php?option=com_content&view=article&id= 168 :documental-experto-xexperiencia&catid= 69 :noticias&Itemid= 363 (última consulta 4 de diciembre de 2023 ). 
39 .    JUNTA DE CASTELLA LEÓN I . SERVEIS SOCIALS I INNOVACIÓ, Equips per a la Promoció de l'Autonomia Personal (EPAP), disponible en https://serviciossociales.jcyl.es/web/es/servicios-sociales-innovacion/epap-equipos-para-promocion.html(última consulta 18 de novembre de 2023 ).
40 .    SAN ROMÁN, Amalia, MARTÍNEZ, Belén, GONZÁLEZ, Berta, DE ARAOZ, Inés, ESPEJO, Laura, AMBROS, Nuria, TENDERO, Ruiman, REYES, Sofía & FERNÁNDEZ, M.ª Luz, Apoyos 2030 , Plena Inclusión, Madrid , 2021 , p. 71 .
41 .    Institut Nacional d'Estadística (INE), Enquesta de centres i serveis d'atenció a les persones sense llar, Espanya, 2022 , disponible en https://www.ine.es/prensa/ecapsh_ 2022 .pdf (última consulta 9 d'octubre de 2023 )
42 . BENITO HERRÁEZ, Eva, ALSINET MORA, Carlos i MACIÁ ANTÓN, Araceli, “La planificació centrada en la persona i la seva pertinència pràctica en els serveis socials: opinió dels professionals”. Zerbitzuan: Gizarte zerbitzuetarako aldizkaria= Revista de serveis socials, 2016 , 62 : 115 - 126 .
43 .    TSEMBERIS, Sam & PATHWAYS HOUSING FIRST INSTITUTE. A Housing First Manual for Ireland, Irlanda, desembre del 2020 , disponible en https://www.housingagency.ie/sites/default/files/a_housing_first_manual_ireland.pdf(última consulta 28 de juliol de 2023 )
44 .    BE-RAMOS, Nuria i MUÑOZ-BELLERIN, Manuel., “Els drets humans enfront del mirall. Narratives de dones sense llar en l'exercici de les seves capacitats”. Revista Crítica de Ciências Sociais, 2021 , 126 : 47 - 68 .
45 .    Estudi de recerca sobre els processos de desinstitucionalización i transició a models de suport personalitzats i comunitaris. Servei d'assistència tècnica realitzat per un equip de l'Institut de Drets Humans Gregorio Peixos-Barba de la Universitat Carlos III de Madrid para el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 . Pla de recuperació, transformació i resiliència-finançat per la Unió Europea– NextGenerationEU. 2023 .
46 .    DÍAZ VEIGA, Pura., URIARTE MÉNDEZ, Alberto., YANGUAS, Javier., CERDÓ, María., SANCHO CASTIELLO, Mayte i ORBGOZO ARAMBURU, Ana. “Estem millorant l'atenció? Efectes d'intervencions relatives al Model d'Atenció Centrat en la Persona en un grup residencial”. Zerbitzuan: Gizarte zerbitzuetarako aldizkaria= Revista de serveis socials, 2016 , 61 : 53 - 63 .
47 .    PEDRA CRISTÓBAL, Julio. “Aproximació a la Mediació Comunitària. Reptes i desafiaments”. Revista de Mediació, 2017 , 10 . 1 : 2340 - 9754 .
48 .    GÁLVEZ HERRER, Macarena., GÓMEZ GARCÍA, José., MARTÍN DELGADO, Mari., FERRERO RODRÍGUEZ, Mónica., i MEMBRES DEL PROJECTE HU-CI. “Humanització de la Sanitat i Salut Laboral: Implicacions, estat de la qüestió i proposta del Projecte HU-CI”. Medicina i Seguretat del Treball, 63 ( 247 ), 2017 , 103 - 119 .