Cita Prèvia Seu electrónica

Traducción automática

El presente sitio Web está traducido a varias lenguas españolas oficiales en sus respectivos territorios, de conformidad con lo establecido en el artículo 3 de la Constitución Española de 1978 y sus Estatutos de Autonomía.

Las lenguas son el catalán, el euskera, gallego, valenciano, inglés y francés. Se advierte que, con carácter general, puede existir un desfase entre la versión en castellano y en las otras lenguas, derivado del proceso de traducción a las mismas.

Nuevas tendencias en el mercado de trabajo y las brechas de género

Compartir a

de març-2023

En términos de política de empleo, recientemente se han implementado en España dos medidas que han tenido efectos en el mercado laboral: la reforma laboral de 2021 y el aumento del salario mínimo interprofesional. Ambas intentan resolver problemas estructurales del mercado de trabajo español. En un caso la elevada temporalidad y precariedad y en otro los problemas asociados a los empleos de salarios bajos y poco cualificados. El impacto de estas dos medidas es analizado por Inmaculada Cebrian poniendo énfasis en el distinto efecto que están teniendo en hombres y mujeres. Así, llega a la conclusión que la contratación indefinida está favoreciendo más a los hombres y la contratación a tiempo parcial siguen siendo mayoritariamente femenina. Por otro lado, a pesar del impacto positivo del SMI sobre los salarios de un volumen importante de mujeres, la brecha de género sigue existiendo.

14 Mag Inma Cebrian FOTO ARTICULO
Descarregar article

Resumen

Este trabajo trata de aportar evidencias sobre cómo está respondiendo el empleo de mujeres y hombres tras las nuevas medidas implementadas por la reforma laboral de 2021, para reducir la temporalidad y la precariedad del empleo, y los aumentos recientes del salario mínimo, para resolver los problemas asociados a los empleos de salarios bajos y poco cualificados. El análisis de indicadores básicos muestra que los datos de empleo, cuantitativa y cualitativamente, han mejorado, pero no por igual para hombres y mujeres. La reducción de la temporalidad a favor de la contratación indefinida ha favorecido más a los hombres, mientras que las contrataciones a tiempo parcial siguen siendo mayoritarias entre las mujeres. A pesar del impacto positivo del aumento del SMI sobre los salarios de un grupo importante de mujeres ocupadas, la brecha de género sigue y seguirá existiendo si no se arbitran medidas que impidan la segregación.

Articles relacionats

  • foto artística camarera

    Bretxes salarials de gènere ajustades a espanya: 2002 - 2018

    d’abr.-2024

    Partint de la base que el talent es distribueix per igual entre homes i dones, cada vegada hi ha una major preocupació i sensibilitat per la desigualtat de gènere. No es tracta solament d'una qüestió de justícia o equitat, sinó també d'eficiència, en el sentit que, si existeixen barreres o impediments que dificultin que les dones puguin desenvolupar-se en igualtat d'oportunitats amb els homes, estaríem desaprofitat part del talent de la meitat de la població. Així ho consideren Brindusa Anghel i J. Ignacio Conde-Ruizen en aquest article en el qual estimen les bretxes salarials de gènere ajustades a Espanya, usant l'Enquesta d'Estructura Salarial des de 2002 fins a 2018 . El principal resultat del treball és que, per primera vegada en la sèrie històrica, la bretxa salarial ajustada augmenta entre 2014 i 2018 , truncant-se així la senda descendent que veníem observant des de l'inici del segle XXI. En qualsevol cas, els resultats obtinguts en l'article posen en relleu que, en termes salarials, les dones estan en una pitjor situació respecte als homes amb similars característiques observables.  Aquesta és una pèrdua que talent i de creixement potencial que cap economia es pot permetre, molt menys en un context d'envelliment de la població en el qual ens trobem.

  • 22. cartel brecha cero

    La bretxa retributiva entre dones i homes: anàlisi de les seves causes i eines per combatre-la

    d’abr.-2024

    La desigualtat retributiva, bretxa salarial o bretxa retributiva entre homes i dones és el resultat de diferents factors com són els estereotips de gènere, la segregació del mercat de treball, la falta de coresponsabilitat en les tasques domèstiques i de cures juntament amb les diferències en el tipus de contracte, de jornada, l'antiguitat o els complements salarials. Així ho desenvolupa l'Institut de les Dones, els qui defineixen el concepte i els dos enfocaments principals per mesurar la bretxa salarial (ajustada i sense ajustar) ressaltant que és el resultat d'una interacció complexa de causes laborals, socials, però també culturals. Finalment destaquen la necessitat de polítiques i reformes estructurals que, involucrant a tots els actors clau, fomentin la igualtat a tots els nivells, facin efectiva la transparència en les empreses i assegurin el compliment efectiu de la legislació laboral quant al principi d'igual retribució per treball d'igual valor, amb eines com el registre retributiu, l'auditoria retributiva i una correcta valoració de llocs de treball amb perspectiva de gènere.

  • 20 Foto artículo

    La doble bretxa. dones amb discapacitat

    d’abr.-2024

    El mercat de treball està afectat per qüestions de caràcter sociològic, que creen bretxes en la contractació i dues de les bretxes més consolidades són les que fan referència a les dones i a les persones amb discapacitats sen soria els, físiques o intel·lectuals. Quan es tracta de dones amb discapacitat, la bretxa es multiplica. Així els assenyala Enric Nomdedéu qui dona compte de diferents mesures preses des de la Generalitat Valencia na, el Govern central i diferents ONG. Aquest conjunt de programes i mesures han tingut com a objectiu afrontar un dels principals problemes als quals s'enfronta el col·lectiu de dones amb discapacitat al mercat laboral com són la desocupació i la precarietat laboral, és a dir, ocupacions de mala qualitat i remuneracions baixes.

  • foto día pueblo gitano

    La bretxa laboral de la població gitana, amb especial atenció a la realitat específica de les dones gitanes

    d’abr.-2024

    La población gitana es uno de los grupos en situación de mayor vulnerabilidad social y que sufre una desigualdad estructural y multidimensional en España; una situación agravada por el factor de la discriminación y el antigitanismo. Arantza Fernández y Carolina Fernández además de identificar dicha situación resaltan que la situación de las mujeres gitanas es peor que los hombres gitanos en cualquiera de los indicadores analizados. La brecha de desigualdad determinada por la condición de ser mujer es muy significativa y afecta a todos los ámbitos: en la situación laboral, en los niveles educativos, en las responsabilidades familiares e incluso en las bajas expectativas y pocas posibilidades de proyección y promoción. En este contexto desde la Fundación Secretariado Gitano se ha defendido la necesidad de poner en marcha programas y actuaciones adaptadas a la realidad y al perfil de las personas gitanas, como ha sido el programa Acceder.

  • Las Peritas 1 horizontal

    Vinyeta

    d’abr.-2024

    Raquel dibuixa des que va tenir edat per sostenir un llapis, i explicar històries dibuixades és el que més li agrada. Les seves vinyetes han aparegut en mitjans com Mongòlia, Jot Down, El Jueves, Píkara, Principia, les xarxes de Catalunya Ràdio i al programa Els matins de TV 3 , on va dibuixar l'actualitat en directe durant set temporades. És autora de còmics com La taula periòdica i de llibres d'humor gràfic com L'edat estupenda, sèrie per la qual en 2021 va rebre els premis del Diari d'Avisos al millor guió i al millor dibuix d'humor. Ha publicat diversos llibres amb la divulgadora matemàtica Clara Grima editats també a França, Canadà, la Xina i Corea del Sud, i ha comisariado exposicions per l'IQH com a Consciència ConHumor o Núria Pompeia: ahir, avui i sempre, aquesta última al costat de Pepe Gálvez.

  • 8 Foto artículo brecha genero

    Bretxa salarial de gènere

    d’abr.-2024

    Les diferències de retribucions salarials entre els diferents gèneres no provenen tant de diferències en el salari regulat o establert en conveni, com de la internalización al mercat laboral de la discriminació social que pateixen les dones a l'hora d'incorporar-se a l'activitat productiva de caràcter monetari i durant el seu desenvolupament. Així ho ressalten Javier Baquero i Santos M. Ruesga, els qui consideren que cal aprofundir en les característiques diferencials de l'ocupació d'home i dona per entendre en profunditat la dispersió en les retribucions salarials existent entre ells. Les diferències es materialitzen, d'un costat, en les discrepàncies que s'observen en la inserció al mercat laboral entre gèneres i, subsecuentemente, en la carrera professional de tots dos i, d'altra banda, en la dedicació temporal i horària al mercat de treball (remunerat) i la competència que s'estableix a aquests efectes, entre treball remunerat i treball domèstic i de cures a tercers, en detriment de les dones en accés i remuneració en el primer. Per això/Per això assenyalen que per reduir la bretxa d'ingressos de gènere resulta precís assumir pel conjunt de la societat bona part dels costos que comporta la cura de nens, depenents i/o majors. Això és política social -cap a la família- en estat pur, una de les nostres principals manques i est és el camí pel qual transiten els països que estan obtenint millors resultats en matèria d'equitat de gènere, particularment en el terreny laboral.

  • Portada CMT11

    Introducció

    d’abr.-2024

    En aquest nombre s'aborden dos temes centrals, d'una banda, les bretxes i desigualtats del mercat de treball i per una altra previsions i tendències relacionades amb l'ocupació i l'economia. A més, es recullen aportacions relacionades amb gestió del SEPE, metodologies, formació i legislació. Per a això hem comptat amb col·laboracions d'experts i professionals de l'àmbit de la recerca acadèmica i de la gestió d'organitzacions i entitats públiques i privades.

  • 13 . la plataformización de les cures: reproducció de desigualtats i precarietat laboral

    de maig-2025

    Les plataformes digitals estan transformant profundament el sector de les cures, en actuar com a intermediàries en la contractació de serveis domèstics i d'atenció, tradicionalment feminitzats i precarizados. Paula Rodríguez-Modroñoanalitza com aquestes plataformes reforcen desigualtats, oferint ocupacions majoritàriament informals i sense protecció social. Identifica tres models de negoci operatius a Espanya: plataformes on demand, marketplace i agències digitals, tots ells amb nivells diversos de control i condicions laborals, però que comparteixen elements com l'opacitat informativa, la gestió algorítmica del treball i l'exclusió de mecanismes col·lectius de negociació. Assenyala que aquests models perpetuen la precarietat i afebleixen la capacitat de negociació de les treballadores, especialment aquelles en situació administrativa irregular. Malgrat recents avanços normatius a Espanya i Europa, l'autora conclou que és necessària una revisió ambiciosa de la regulació existent en la intersecció de la immigració, la legislació laboral i les polítiques d'igualtat i cures, que aconsegueixi avançar en tots aquests àmbits.

  • Imagen de la ilustradora Raquel Gu

    Viñetas: el papel de las mujeres en los cuidados

    de maig-2026

    Raquel se dedica al cómic, la ilustración y, sobre todo, al humor gráfico. Sus viñetas han aparecido en La Vanguardia, Jot Down, El Jueves, Píkara, Principia, el periódico Ara, las redes de Catalunya Radio y el programa Els matins de TV3, donde dibujó la actualidad en directo durante siete temporadas. Actualmente publica en la revista Mongolia.