El mercat laboral espanyol sofreix importants desequilibris entre l'oferta i la demanda de qualificacions, afectant negativament a l'ocupabilitat i a la productivitat empresarial. Segons l'estudi realitzat per la Cambra de comerç d'Espanya, derivat dels resultats d'una enquesta anual, un percentatge elevat de les empreses enquestades que havien iniciat cerques de candidats reconeixen haver tingut dificultats per trobar perfils adequats, especialment en llocs especialitzats. Les manques s'observen tant en competències tècniques com en habilitats/habilitats toves, i són més greus en petites empreses. A més, les empreses que valoren negativament les competències dels candidats són, paradoxalment, les que mostren major disposició a seguir contractant, la qual cosa suggereix una extensió no desitjada dels processos oberts a causa de la falta de perfils adequats. Finalment, en trets generals, els resultats suggereixen una decreixent predisposició de les empreses a contractar nous perfils.

The Spanish labor market suffers from significant imbalances between the supply and demand of skills, negatively affecting employability and business productivity. According to the study conducted by the Spanish Chamber of Commerce, derived from the results of an annual survey, a high percentage of the companies surveyed that had initiated candidate searches acknowledge having had difficulties in finding suitable profiles, especially in specialized positions. Shortages are observed in both technical competencies and soft skills, and are more serious in small companies. In addition, companies that negatively evaluate the skills of candidates are, paradoxically, those that show the greatest willingness to continue hiring, which suggests an undesired extension of open processes due to the lack of suitable profiles. Finally, in general terms, the results suggest a decreasing predisposition of companies to hire new profiles.

El mercat laboral espanyol s'enfronta des de fa dècades a importants desequilibris entre l'oferta i la demanda de treball, que impacten profundament tant en la qualitat de l'ocupació disponible com en el desenvolupament econòmic del país. Segons l'Observatori de les Ocupacions del SEPE ( 2024 ), aquests desequilibris no solament dificulten que les persones accedeixin a ocupacions dignes i productius, sinó que a més frenen el creixement de l'ocupació, minven la productivitat empresarial i ralenteixen el progrés econòmic i social.

Aquest desajustament es manifesta clarament quan les qualificacions i competències de la població activa no es corresponen amb les necessitats reals expressades per les empreses. Aquesta desconnexió afecta negativament tant a els qui cerquen treball, com a les companyies, que experimenten dificultats per cobrir certs llocs vacants, alhora que es veu intensificada per l'accelerat ritme de transformació tecnològica, la digitalització i la transició ecològica, factors que exigeixen competències cada vegada més específiques i avançades.

A més, la formació proporcionada pel sistema educatiu espanyol no sempre està alineada amb les exigències reals del mercat laboral. Segons Torres i Fernández ( 2024 ), gairebé un terç de la població activa espanyola presenta un nivell formatiu inferior a l'educació secundària completa, xifra que supera àmpliament la mitjana europea -pròxima a el 20 % en 2022 -. Aquest baix nivell educatiu limita considerablement l'ocupabilitat d'una part significativa de la població, augmentant així la taxa estructural de desocupació. Simultàniament, l'excessiva concentració en formació superior universitària genera un altre problema: la sobrecualificación. Nombrosos titulats universitaris acaben ocupant ocupacions pels quals no es requereix tal nivell de formació, generant frustració i desaprovechamiento del capital humà disponible.

Aquests desequilibris s'aguditzen en certs col·lectius, especialment entre els joves. Amb prou feines una quarta part de les persones entre 15 i 24 anys està emprada, xifra significativament menor a la mitjana europea -situada al voltant de el 35 % en 2024 -. Aquest fenomen està estretament vinculat amb l'elevada taxa d'abandó escolar primerenc i la insuficient qualitat de la formació secundària i tècnica. La fins a fa pocs anys escassa oferta formativa en competències intermèdies, clau per a certs sectors econòmics, també contribueix a exacerbar aquesta situació.

Per reduir aquests desajustaments és fonamental reorientar les polítiques educatives cap a un enfocament més pragmàtic i adaptat a les demandes reals del mercat laboral. Es requereixen programes educatius que combinin coneixements acadèmics sòlids amb competències tècniques i digitals concretes, alineades amb les necessitats empresarials contemporànies.
 

2 . 1 .    Introducció

La Cambra de comerç d'Espanya realitza anualment una enquesta titulada “Estudi de necessitats formatives i de contractació” , emmarcada dins del Programa Integral de Qualificació i Ocupació (PICE), projecte finançat pel Fons Social Europeu. Aquesta iniciativa està coordinada des de la Càmera d'Espanya a nivell nacional, sent implementada a cada territori a través de la xarxa de càmeres locals, la qual cosa permet capturar amb major precisió les particularitats i especificitats del mercat laboral de cada territori.

El principal objectiu d'aquest estudi radica a identificar les necessitats de les empreses a l'hora de seleccionar nou personal, enfocant-se especialment en la formació, competències i habilitats/habilitats que es requereixen en els candidats potencials. La informació obtinguda mitjançant aquest estudi resulta fonamental per a la xarxa cameral, ja que permet adaptar i ajustar de manera més eficaç l'oferta formativa que proporciona posteriorment a través del programa Talent Jove.

El qüestionari emprat recull informació detallada sobre aspectes generals de l'empresa enquestada, com són l'experiència prèvia que aquesta posseeix en processos de contractació, la valoració global del personal contractat recentment, les necessitats concretes quant a contractació a futur, la formació específica requerida concorde a l'activitat econòmica que exerceixen, així com les necessitats addicionals d'informació, assessoria o suport institucional que les empreses considerin importants per millorar els seus processos de contractació.

En aquest article es van a presentar i analitzar els resultats derivats d'aquesta enquesta, la mostra anual de la qual comprèn més de 2 500 . empreses de diferents grandàries i sectors d'activitat econòmica al llarg del territori nacional.

Amb els resultats obtinguts, s'aprofundirà en les recents tendències sobre el possible desajustament entre oferta i demanda formativa detectades en les empreses enquestades, s'identificarà quins són actualment les competències més demandades per aquestes companyies, i s'avaluarà detalladament el grau de dificultat que han experimentat en la cobertura efectiva de les vacants ofertes, entre altres aspectes clau que seran explorats al llarg de l'article.

2 . 2 .    Tensions al mercat laboral

El desequilibri entre les necessitats de les empreses i la formació dels candidats pot identificar-se de forma directa mitjançant la dificultat que experimenten les primeres a l'hora de trobar candidats adequats per cobrir les seves vacants. Aquest indicador evidencia clarament el desajustament existent entre les competències que ofereixen els sol·licitants d'ocupació i les habilitats/habilitats que realment requereixen les empreses per exercir eficaçment les seves funcions. Una alta percepció de dificultat per part de les companyies assenyala, per tant, un desajustament considerable entre l'oferta educativa i formativa disponible i les exigències del teixit productiu.

Davant tal problemàtica, els primers resultats derivats de l'enquesta reflecteixen com el percentatge d'empreses que assenyalen dificultats per trobar perfils adequats ha augmentat significativament, passant de el 55 % en 2017 a el 70 % en 2025 sobre el total d'empreses que van iniciar processos de contractació en els dos anys anteriors. No obstant això, cal assenyalar que aquesta proporció ha descendit lleugerament des dels nivells màxims de la sèrie ( 71 %) registrats en 2024 .

Segons les dades recollides, la dificultat per trobar candidats adequats varia considerablement segons la grandària de l'empresa i el sector d'activitat. En general, s'observa que com més gran és l'empresa, major és la dificultat reportada per cobrir llocs vacants, sobretot especialitzats. Això pot semblar contradictori en un primer moment, considerant que les grans empreses solen disposar de majors recursos per a la difusió de les seves ofertes laborals i compten amb equips especialitzats en la captació de talent. No obstant això, una possible explicació resideix que, conforme les empreses augmenten la seva grandària, tendeixen a sofisticar i especialitzar més les seves operacions, la qual cosa implica l'obertura de llocs amb requisits altament especialitzats. Aquest fenomen provoca que el conjunt de candidats potencialment aptes es redueixi considerablement, fent més complicat trobar un perfil que compleixi amb les competències requerides.

L'anàlisi sectorial revela també una situació generalitzada de dificultats. En mitjana, més de el 80 % de les empreses enquestades en cada sector econòmic han manifestat problemes per cobrir llocs vacants, ja siguin aquests especialitzats, poc especialitzats o tots dos, amb particular gravetat en sectors com la indústria extractiva, on la totalitat de les empreses participants van assenyalar dificultats per trobar un candidat idoni.

A més, es destaca una diferència important quant al grau de dificultat percebut entre llocs altament especialitzats i aquells que requereixen menor grau d'especialització, molt major en els primers. Aquesta bretxa es presenta en gairebé tots els sectors, excepte en l'hostaleria i el turisme, on tal diferència és reduïda. Això podria explicar-se a causa de les característiques particulars del sector serveis a Espanya, especialment en branques com l'hostaleria i el turisme, en les quals les exigències formatives tendeixen a ser menys específiques comparades amb sectors industrials altament especialitzats.

2 . 3 .    Desequilibri en l'Oferta i Demanda de formació

Els resultats anteriors suggereixen l'existència d'un cert desajustament de competències entre l'oferta de treball disponible i les necessitats concretes expressades per les empreses. Aquest fenomen adquireix especial rellevància ja que impacta directament en l'eficiència del mercat laboral, repercutint tant en la productivitat empresarial com en la capacitat d'inserció laboral de les persones en cerca activa d'ocupació.

El següent gràfic mostra el percentatge d'empreses enquestades que consideren "insuficients" els coneixements, habilitats/habilitats o competències dels candidats entrevistats. Els resultats es detallen segmentats segons la grandària de l'empresa i la competència específica valorada. Com a conclusió principal s'extreu com el percentatge de signatures que considera insuficients els coneixements, habilitats/habilitats o competències dels candidats registra una tendència a l'alçaal llarg de la sèrie històrica disponible. Concretament, s'observa des de l'any 2017 una creixent insatisfacció general per part de les empreses cap a les capacitats dels candidats, posant de manifest una deterioració progressiva en la percepció empresarial sobre l'adequació a les seves necessitats del capital humà disponible al mercat.

Una qüestió rellevant que aflora a partir de l'anàlisi per grandària empresarial és que aquesta insatisfacció tendeix a ser més acusada com més petites són les empreses. Una possible explicació deriva de l'argument exposat a l'apartat anterior. Les empreses petites disposen de menys recursos relatius i capacitats limitades per realitzar una cerca àmplia i efectiva de talent, per la qual cosa accedeixen a un segment més reduït i aleatori del mercat laboral. En conseqüència, enfronten majors dificultats per identificar i atreure perfils que responguin plenament a les seves necessitats específiques, veient-se en moltes ocasions obligades a conformar-se amb candidats que no reuneixen totes les qualitats desitjades o que presenten manques importants en certes competències clau.

D'altra banda, un resultat destacable i que contradiu parcialment una percepció generalitzada al mercat laboral —que tendeix a focalitzar l'atenció principalment en l'escassetat de competències tècniques avançades— és el creixent pes que les empreses enquestades concedeixen a la insuficiència en competències transversals, comunament denominades soft skills. Entre aquestes competències destaquen notablement el domini d'idiomes estrangers, les capacitats comercials i de màrqueting, així com les habilitats/habilitats personals o interpersonals. Encara que aquestes manques afecten a empreses de totes les grandàries, la preocupació s'accentua considerablement en el cas de les microempreses i petites empreses. Aquestes organitzacions perceben una bretxa significativa en aquestes competències, probablement derivada de les limitacions esmentades anteriorment per atreure candidats amb perfils més complets, en contrast amb les grans empreses, que reporten un nivell més moderat d'insatisfacció.

No obstant això, no ha de subestimarse la importància de les competències tècniques específiques o hard skills,especialment aquelles relacionades amb coneixements tècnic-professionals i habilitats/habilitats digitals, vinculades amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Més concretament, el percentatge d'empreses que consideren insuficient els coneixements i habilitats/habilitats dels candidats en el que a coneixements tècnic-professionals es refereix, també ve incrementant-se al llarg dels anys, particularment en el context actual caracteritzat per una accelerada digitalització i un ritme elevat d'innovació tecnològica. Aquest fenomen es mostra encara més preocupant en el segment de micro i petites empreses, on el percentatge d'insatisfacció respecte als coneixements tècnics i professionals ve superant el % 30 tant en les petites empreses ( 10 a 49 treballadors) com en les microempreses (fins a 9 treballadors). 
 

Així mateix, cal ressaltar un altre aspecte preocupant.  La proporció d'empreses que qualifiquen com a “elevades” (per sobre de nivells “adequats”) les competències i coneixements dels candidats va mantenir una tendència creixent fins a l'any 2022 , experimentant a partir d'aquest any una notable caiguda. Aquest fet reflecteix un desplaçament generalitzat cap a percepcions de menor qualitat, amb un increment simultani en la proporció d'empreses que valoren les competències dels seus candidats com a “adequades” o directament “insuficients”, reforçant així la idea d'una deterioració gradual de les percepcions empresarials sobre els coneixements i habilitats/habilitats de la força laboral.

L'anàlisi sectorial també ofereix dimensions interessants per comprendre la magnitud i característiques d'aquests desequilibris. Destaca en termes negatius el sector d'hostaleria i turisme, que presenta nivells d'insatisfacció elevats en diverses competències, particularment en habilitats/habilitats comercials i de màrqueting, idiomes estrangers, i competències personals. Per contra, sectors com la construcció i la resta dels serveis mostren un nivell moderat de descontent, encara que notablement alt en algunes competències específiques.

Davant aquest panorama, resulta interessant contrastar els resultats anteriorment exposats amb la importància relativa que les pròpies empreses atribueixen a cadascuna de les competències avaluades. Identificar clarament en quins àmbits específics del coneixement i habilitats/habilitats es produeix el desajustament més greu és clau per dirigir esforços formatius i educatius cap a aquells aspectes més crítics per al teixit productiu.

L'anàlisi complementària, reflectit en el gràfic següent, aporta precisament aquesta informació en revelar la proporció d'empreses que qualifiquen com a "importants" o "molt importants" diferents competències, tant soft com hard skills. Els resultats globals suggereixen que les empreses atorguen una especial rellevància a determinades habilitats/habilitats socials i interpersonals, tals com les competències per a la comunicació interpersonal, el domini de l'idioma nacional —en particular en contractar treballadors estrangers—, habilitats/habilitats de lideratge i innovació, entre unes altres. En un segon pla, encara que encara amb una importància significativa, apareixen coneixements relacionats amb l'atenció al client i un nivell bàsic de les TIC.

Aquest patró presenta matisos importants segons el sector econòmic avaluat. Per exemple, el sector turístic i hoteler emfatitza amb gran intensitat la importància d'habilitats/habilitats en atenció al client i idiomes estrangers, competències que resulten menys rellevants en sectors com la construcció o les indústries extractives. Al revés, el domini bàsic-intermedi de les TIC és especialment apreciat en les indústries de l'aigua i energia i altres serveis, mentre les indústries extractives assignen menor importància a aquestes habilitats/habilitats digitals.

En comparar aquests resultats amb els obtinguts en els epígrafs anteriors cal destacar com els coneixements dels candidats valorats com a insuficients per un major percentatge d'empreses - idiomes estrangers o capacitat comercial i màrqueting -, són d'alguna forma els menys importants per a elles d'acord amb el gràfic anterior, encara que es tracta de percentatges elevats en qualsevol cas: entorn de/entorn de el 72 % considera que les habilitats/habilitats relacionades amb l'atenció al client i el màrqueting són importants, mentre que més de el 50 % indica que el coneixement dels idiomes estrangers és important o molt important.

2 . 4 .    Previsió de contractació

L'aparent deterioració de la percepció que tenen les empreses sobre els coneixements i habilitats/habilitats dels candidats no solament sembla comprometre la capacitat immediata de les empreses per cobrir les seves vacants, sinó que també podria tenir conseqüències sobre les perspectives de contractació a mitjà termini. Al seu torn, cal subratllar que la disposició empresarial a incorporar nou personal també està influïda per factors externs com l'evolució de l'economia nacional i internacional, les expectatives macroeconòmiques o el nivell de confiança empresarial.

En aquest context, avaluar la predisposició de les empreses a contractar en el curt i mig termini es converteix en un indicador clau per anticipar l'evolució del mercat laboral, especialment pel que fa a la demanda de treball. Una menor intenció de contractar es relaciona amb l'expectativa de possibles escenaris adversos (caiguda dels ingressos, contracció del consum o fins i tot un possible episodi de crisi econòmica), però també podria reflectir un augment de la tensió en aquest mercat a causa de la dificultat per trobar candidats adequats.

Amb la finalitat de captar aquesta dimensió prospectiva, l'enquesta inclou preguntes específiques sobre la intenció futura de les empreses enquestades d'obrir noves posicions laborals, conforme mostra el següent gràfic.

La predisposició per contractar es manifesta de manera diferent segons es tracti d'empreses que han iniciat recentment nous processos de contractació (en 2 els últims anys) o d'aquelles que no ho han fet. En el primer cas, la proporció d'empreses que anticipen no realitzar noves contractacions s'estabilitza entorn de/entorn de el 30 %, com indica la línia contínua, és a dir, entorn de/entorn de el 70 % d'aquestes signatures sí tenen intenció de dur a terme contractacions pròximament. Les empreses que tenen una dinàmica activa al mercat laboral són més propenses a seguir contractant personal que aquelles que no realitzen contractacions des de fa temps.

En el segon cas, entre les empreses que no han obert recentment processos de contractació, s'observa un augment sostingut en la proporció d'empreses que no planeja obrir noves vacants en el futur proper amb el pas dels anys. La línia discontínua revela un clar perfil ascendent, la qual cosa denota una creixent reticència a ampliar les seves plantilles. En concret, una mica més de el 75 % de les empreses de la mostra que no han realitzat contractacions recentment tampoc espera incorporar nova mà d'obra pròximament. 

Des d'una perspectiva sectorial, representada en el següent gràfic, els resultats mostren que les empreses amb major predisposició a contractar en les últimes edicions de l'enquesta pertanyen principalment als sectors de l'aigua i l'energia, així com al d'hostaleria i turisme, tots dos amb mitjanes en el període 2023 - 2025 superiors a el 69 %. La figura presenta la proporció d'empreses que preveuen realitzar noves contractacions, segmentades per sector d'activitat —representat per les barres horitzontals—, edició de l'enquesta i experiència recent en processos de contractació —indicada mitjançant triangles si van iniciar processos de contractació en els dos anys anteriors, i rombes, si no han contractat recentment—.

Així, per exemple, en l'edició més recent de l'enquesta ( 2025 ), el % 64 del total d'empreses del sector d'hostaleria preveu realitzar noves contractacions. No obstant això, aquesta proporció varia significativament segons el seu historial proper: solament el % 35 de les empreses que no havien iniciat processos de contractació recentment preveu incorporar personal, enfront de el 74 % d'aquelles que sí van obrir processos de selecció en els últims dos anys.

En contrast, els sectors de l'agricultura i els serveis (excloent hostaleria i turisme) presenten una menor disposició a contractar, amb mitjanes pròximes a el 50 % i fins i tot una tendència a la baixa en els últims anys.
Addicionalment, cal destacar que en l'última edició de l'enquesta no s'observa cap sector amb més de el 80 % d'empreses decidides a iniciar nous processos de contractació entre aquelles que ja ho van fer anteriorment. En aquest sentit, les companyies del sector agrícola presenten el percentatge més reduït dins d'aquest grup.

És important matisar que, a escala sectorial, un alt percentatge d'empreses disposades a contractar no implica necessàriament que existeixi previsió d'un major creixement econòmic. En alguns casos, aquesta situació pot respondre més a l'elevada temporalitat i rotació de personal que caracteritza a certs sectors, com la construcció o l'hostaleria, la qual cosa indica una preposició constant de vacants, més que una expansió de plantilla. Al seu torn, una elevada i recurrent voluntat de contractar podria estar relacionada amb tensions del mercat laboral, a causa que les empreses no troben perfils adequats per a les seves posicions i han de mantenir oberts els processos de contractació durant més temps. 

En relació amb això últim, davant la possibilitat que part de l'alta predisposició a contractar -referent als triangles negres en l'anterior figura- respongui a processos de selecció encara oberts per falta de candidats adequats —el que reflectiria una major tensió al mercat laboral—, el següent gràfic mostra la proporció d'empreses que preveu realitzar noves contractacions en funció de la valoració que fan sobre les competències dels candidats que van postular recentment. Com pot observar-se, en mitjana, les empreses de la mostra que han valorat de forma més negativa als aspirants tendeixen a mantenir una major intenció de contractar. Això suggereix que, al no trobar perfils adequats per cobrir les seves vacants, moltes companyies es veuen obligades a mantenir oberts els seus processos de selecció. D'aquesta manera, part de l'elevada propensió a contractar de les empreses que han obert recentment processos de contractació estaria relacionada amb desequilibris en la qualificació de l'oferta laboral.

Al llarg del present article s'han analitzat els desequilibris actuals del mercat laboral espanyol, utilitzant com a eix principal els resultats obtinguts a partir de l'Estudi "de necessitats formatives i de contractació", enquesta desenvolupada per la Cambra de comerç d'Espanya en col·laboració amb la xarxa cameral. Aquesta anàlisi ha permès identificar a priori l'existència d'alguns problemes estructurals en termes de formació i competències disponibles en l'oferta laboral enfront de les demandes reals i concretes del teixit empresarial.

En primer lloc, és important subratllar que els desajustaments identificats no constitueixen una problemàtica puntual o conjuntural, sinó que reflecteixen una tendència que s'ha aguditzat en els últims anys. Les dades posen de manifest que un alt percentatge de les empreses enquestades que havien iniciat cerques de candidats experimenta actualment dificultats per trobar candidats adequats a les posicions que ofereixen, particularment en perfils altament especialitzats. Aquest fet representa un desafiament estratègic, no solament per a les empreses implicades, sinó també per al conjunt de l'economia espanyola, en afectar negativament a la productivitat, competitivitat i sostenibilitat del creixement econòmic a llarg termini.

Una de les conclusions fonamentals que es desprenen de l'anàlisi és la creixent bretxa existent entre les competències adquirides pels treballadors i les habilitats/habilitats que les empreses consideren imprescindibles. Destaca especialment la preocupació empresarial per les denominades soft-skills. De manera complementària, els resultats també apunten a manques significatives en coneixements tècnics específics, particularment acusades en empreses de menor grandària, que disposen de recursos limitats per atreure talent adequat i oferir formació interna complementària.
Un altre aspecte rellevant extret de l'anàlisi és l'impacte negatiu d'aquests desequilibris en les previsions de contractació futura per part de les empreses. En principi, són les empreses que pitjor valoren la capacitat i habilitat/habilitat dels candidats les que preveuen dur a terme contractacions pròximament. El persistent desajustament entre oferta i demanda de talent i la dificultat per trobar perfils adequats, semblen incidir en la necessitat de les empreses a realitzar contractacions periòdiques. 

Des de l'àmbit sectorial, s'evidencia que les dificultats i necessitats específiques varien notablement segons l'activitat econòmica. Així mateix, les necessitats del sector construcció i l'hostaleria i turisme, particularment actiu en termes de predisposició a contractar, podrien reflectir una alta temporalitat i rotació laboral. Aquestes particularitats exigeixen polítiques laborals i formatives personalitzades.

L'anàlisi segons la grandària empresarial també revela importants matisos. Encara que les grans empreses tendeixen a comptar amb millors recursos per captar talent, paradoxalment, enfronten majors dificultats per cobrir posicions altament especialitzades, la qual cosa podria deure's a la creixent sofisticació i complexitat dels seus processos operatius. D'altra banda, les micro i petites empreses sofreixen especialment les conseqüències de la bretxa formativa, derivada principalment de les seves limitacions en difusió, selecció i atracció de candidats.

El debat que es desprèn d'aquestes conclusions és ampli i obre diverses preguntes importants per a la reflexió col·lectiva i la recerca futura:

•    ¿Com es podria reformar el sistema educatiu i de formació professional per alinear-ho eficaçment amb les necessitats del mercat laboral actual i futur?
•    ¿Com poden intervenir els actors públics i privats en el disseny d'una estratègia conjunta de capacitació laboral, capaç de reduir els desequilibris existents en competències específiques i generals?
•    ¿Seria possible establir incentius eficaços perquè les empreses -especialment pimes - puguin millorar el seu accés a perfils altament capacitats?
•    ¿Quin paper poden jugar les noves tecnologies, la digitalització i la formació contínua al llarg de tota la vida laboral en la reducció d'aquests desajustaments?

Per avançar en aquesta adreça, resulta prioritari apostar per polítiques integrals que involucrin tant a institucions públiques com a privades, incloent el sector educatiu i empresarial, així com entitats intermèdies com les pròpies Cambres de comerç. Es fa imprescindible fomentar la col·laboració públic-privada en la identificació anticipada de necessitats formatives, establir sistemes eficaços d'orientació laboral, i impulsar programes específics que permetin una formació més ajustada a la realitat productiva del país, generant un mercat laboral més dinàmic, just i competitiu, i asseient les bases per a un creixement econòmic sostingut i sostenible en el llarg termini.

Servei Públic d'Ocupació Estatal – SEPE ( 2024 ). Tendències del Mercat de Treball a Espanya 2024 . Observatori de les Ocupacions.

Torres, R. i Fernández, M.J. ( 2024 ). Reptes del mercat laboral espanyol. Quaderns d'Informació Econòmica, nº 299 (març-abril 2024 ). Ed. FUNCAS.