Aquest article aborda el procés que s'ha seguit fins a arribar a la publicació de la dada de la taxa de cobertura de la negociació col·lectiva. Fins ara, no es disposava d'una xifra oficial per a Espanya, i les referències disponibles eren les estimacions publicades per organismes internacionals com l'OIT (Organització Internacional del Treball) o l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic). Així doncs, la publicació de la taxa de cobertura de la negociació col·lectiva a Espanya suposa una fita històrica en l'àmbit de les estadístiques laborals que ha hagut de sortejar pel camí no poques dificultats tècniques per arribar al punt en el qual avui ens trobem.

Paraules clau: negociació col·lectiva, convenis col·lectius, cobertura

This article explains the process leading up to the publication of the collective bargaining coverage rate data. Until now, Until now, no official figure was available for Spain, and the available references were estimates published by international organizations such as the ILO (International Labour Organization) and the OECD (Organisation for Economic Co-operation and Development). Thus, the publication of the collective bargaining coverage rate in Spain represents a historic milestone in the field of labour statistics, which has had to overcome numerous technical difficulties along the way to reach the point we are at today.

Circulen en aquests últims mesos debats per diferents fòrums entorn de/entorn de la jornada laboral i als salaris. Sindicats, patronal i el propi Ministeri de Treball i Economia Social (MITES) qüestionen si s'ha de reduir la primera i quant augmentar els segons, o fins i tot si és necessari modificar algun dels dos o com poden afectar a altres variables de l'economia i el treball. Un debat que no solament es queda en l'àmbit institucional, sinó que s'estén al social perquè són qüestions que afecten a la ciutadania i es comenten també al carrer, la barra del bar, la fleca…

Tots dos, jornada laboral i salaris, són assumptes bàsics (encara que no els únics) en l'esfera de les relacions laborals i formen part substancial de la negociació col·lectiva, que és el pilar del diàleg social. Es podria dir que la negociació col·lectiva és el sistema de fixació de les condicions de treball nascut sobre la base de l'acord dels interlocutors socials. Suposa la materialització de l'equilibri aconseguit entre les forces que operen en el sistema de relacions laborals. 

L'Organització Internacional del Treball reconeix el dret efectiu a la negociació col·lectiva i ho consagra en la seva Constitució ¹ . Tal és la seva importància, que posteriorment ho va reafirmar a la Declaració relativa als principis i drets fonamentals i el seu seguiment ² d'i 1998 en Convenis, com el 098 C Conveni sobre el dret de sindicació i de negociació col·lectiva de 1949 , o el 154 C Conveni sobre la negociació col·lectiva de 1981 .  

En el si de la Unió Europea, la Carta de Drets Fonamentals ³  de la Unió també reconeix, per a treballadors i empresaris, “el dret a negociar i celebrar convenis col·lectius, en els nivells adequats (…)”. 

Els resultats d'aquesta negociació col·lectiva es concreten en els convenis col·lectius de treball, la força vinculant del qual es reconeix a Espanya en la pròpia Constitucióen el seu article 37 . 1 : “La llei garantirà el dret a la negociació col·lectiva laboral entre els representants dels treballadors i empresaris, així com la força vinculant dels convenis” ⁴ . Per a l'Estatut dels Treballadors, els convenis col·lectius són l'instrument que regula les condicions de treball, la productivitat i la “pau laboral”. 
Des d'un punt de vista estadístic, els resultats quantitatius i qualitatius dels convenis col·lectius s'analitzen i publiquen per la Sotsdirecció General d'Estadística i Anàlisi Sociolaboral (SGEAS) del propi MITES, a través de l'Estadística de Convenis Col·lectius de Treball (CCT) ⁵ .

A aquest efecte, la informació que es recull en aquesta estadística, a diferència de la d'unes altres, no mesura el que està passant, sinó que anticipa el que hauria de passar (quant hauria de cobrar un treballador, en virtut de l'acordat; o quantes hores hauria de treballar, segons el negociat). Per exemple, parla de salaris, com altres estadístiques, però no de salaris reals ni de salaris pagats, sinó de salaris pactats, és a dir, del que previsiblement hauria de cobrar un treballador a futur en un temps determinat en el conveni. 

Aquestes dades obtingudes, al seu torn, poden servir de base per a futures negociacions entre els interlocutors socials i també per al disseny de polítiques públiques. Per això/Per això, es tracta d'una informació molt més completa que unes altres, l'explotació de la qual, a més, a poc a poc es va perfeccionant amb l'objectiu d'oferir una visió més àmplia de les condicions de treball al mercat laboral. Sota aquesta premissa, el gran assoliment de la Sotsdirecció General d'Estadística i Anàlisi Sociolaboral en 2024 ha estat la publicació, per primera vegada, de la taxa de cobertura de la negociació col·lectiva. 

Per què és tan important disposar d'aquesta dada? Una peculiaritat d'Espanya és que la negociació col·lectiva cobreix a les persones treballadores, independentment que estiguin sindicades o no. La negociació col·lectiva millora (molt o poc, però sempre millora) les seves condicions laborals. Aquí radica la seva rellevància de la dada, ja que quanta més població estigui coberta per un conveni col·lectiu, millors condicions laborals tindran les persones treballadores.

Fins ara, no es disposava d'una xifra oficial de cobertura de la negociació col·lectiva a Espanya i les referències disponibles eren les estimacions publicades per organismes internacionals com l'OIT (Organització Internacional del Treball) o l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic). Així doncs, la publicació de la taxa de cobertura de la negociació col·lectiva a Espanya suposa una fita històrica en l'àmbit de les estadístiques laborals que ha hagut de sortejar pel camí no poques dificultats tècniques per arribar al punt en el qual avui ens trobem. 

José Ignacio Pérez Infant, economista, expert en negociació col·lectiva i un dels grans impulsors del mesurament de la cobertura a Espanya, ja assenyalava en 2017 en el seu article “L'estadística de convenis col·lectius i el mesurament de la cobertura de la negociació col·lectiva” ⁶  que “[…] possiblement, l'aspecte més significatiu per al mesurament de la importància de la negociació col·lectiva sigui la cobertura en el nombre de treballadors de la mateixa”. Coincidia el seu criteri amb el dels actuals productors de l'Estadística de Convenis Col·lectius de Treball, per la qual cosa solucionar la falta d'informació en aquest sentit ha estat una de les prioritats de la SGEAS en els últims anys.  cal destacar que aquesta demanda no era l'ocurrència puntual d'uns pocs, doncs ja s'havia detectat aquesta deficiència amb anterioritat, analitzant i valorant potencials solucions.

El de 16 juny de 2010 , en la reunió de la Comissió Permanent del Consell Superior d'Estadística, es va crear un Grup de Treball d'Estadístiques de Negociació Col·lectiva, presidit pel propi José Ignacio Pérez Infant, amb l'objectiu de millorar la informació disponible en aquest àmbit. Aquest grup (la composició del qual incloïa a l'INE ⁷ , el Ministeri de Treball i Immigració ⁸ , l'AEAT ⁹  i els interlocutors socials CCCO ¹⁰ , UGT ¹¹  i CEOE ¹² ), explicava entre els seus objectius amb l'anàlisi de les fonts i mètodes de càlcul per disposar del nombre de persones treballadores cobertes per convenis col·lectius. El Grup va estar actiu fins a març d'i 2011 va concloure amb la presentació d'un informe que incloïa una sèrie de recomanacions, entre elles, la de “ millorar el procediment de compliment de la clau del conveni per part de les empreses en les transaccions amb la Seguretat Social”, establint algun tipus d'obligatorietat al moment de l'emplenament.

Així, el “Reial decret 708 / 2015 , de 24 de juliol, pel qual es modifiquen diversos reglaments generals en l'àmbit de la Seguretat Social per a l'aplicació i desenvolupament de la Llei 34 / 2014 , de 26 de desembre, de mesures en matèria de liquidació i ingrés de quotes de la Seguretat Social, i d'altres disposicions legals” ¹³ , va venir a establir l'obligatorietat per a l'empresaride comunicar el codi o codis dels convenis col·lectius aplicables, tant en la inscripció de l'empresari com en els documents d'altes, baixes i variacions de les persones treballadores per compte d'altri. 

Per la SGEAS, disposar de la informació a nivell de relació laboral de les persones treballadores, facilitada per la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), va suposar un punt d'inflexió en la forma de treballar i en la millora de la qualitat de la informació disponible. Aquesta font addicional complementava la informació proporcionada per la Fulla Estadística registrada en REGCON, però també implicava prendre decisions a nivell metodològic.

Definició

El procés va començar tractant d'establir una definicióper mesurar la cobertura de la negociació col·lectiva i aquí va sorgir al primer debat. En la literatura històrica dedicada a aquest tema es podien trobar definicions potencials, no tan dispars uneixis d'unes altres, però tampoc amb un criteri únic. Aquesta dificultat d'harmonitzar, potser derivada de l'intent d'establir una definició amb una possibilitat de càlcul real, hi havia estat atrapada per les pròpies fonts d'informació disponibles fins a aquest moment. El fet d'explicar finalment amb la informació a nivell de relació laboral proporcionada per la TGSS permetia prendre una decisió sobre la definició del mesurament de la cobertura de la negociació col·lectiva, no tan influenciada per les manques de les fonts disponibles fins a aquest moment.

Aquest nou nivell de detall de la informació resolia alguns dels problemes plantejats en el passat que no s'havien pogut solucionar prèviament, en part, perquè les fonts disponibles proporcionaven dades agregades. Entre ells, el poder descomptar aquells col·lectius que no compten amb un conveni per exclusió de la pròpia llei (ben perquè no tenen dret a negociació col·lectiva o perquè disposen d'un altre tipus d'acord) o perquè no es dona la possibilitat de parts legitimades que ho acordin (com les empleades de la llar).

Quant a la preferència del criteri de mesurament a través de xifres absolutes o relatives, un altre dels dilemes oberts, tampoc es feia necessari triar, doncs la nova font permet calcular ambdues alternatives. En aquest cas, es va optar per difondre ambdues, ja que es va considerar que aportaven informació complementària: el nombre de relacions laborals amb un conveni d'aplicació proporciona informació sobre el volum, però pot estar influenciada per la conjuntura econòmica i l'ocupació de la població, mentre que la taxa de cobertura ofereix una informació relativa que facilita la comparació entre períodes.

D'altra banda, aquest recent nivell de desagregació de la informació sí exigia prendre una decisió en un nou àmbit: l'elecció entre les relacions laborals o les persones treballadores. Després d'una sèrie d'anàlisis detallades, es va concloure que la informació de relació laboral aportava major nivell de detall i no requeria de presa de decisions estadístiques addicionals, per la qual cosa ens decantem, almenys en aquesta primera fase, per la primera alternativa. No s'ha descartat la difusió a nivell de persones treballadores, però és important tenir en compte que assignar un conveni per persona treballadora no és tan senzill com agrupar registres “neutres”. Un mateix treballador o treballadora pot tenir associades diverses relacions laborals simultàniament i aquestes al seu torn poden tenir assignats diversos convenis, un o cap. Per disposar de la informació a nivell de persona treballadora, serà necessari optar per determinats criteris tals com seleccionar entre els diferents convenis que li són aplicable quin és el principal (en el cas que diverses de les relacions laborals tinguin conveni subscrit), o decidir si un treballador està total o parcialment cobert (en funció que totes les seves relacions laborals estiguin cobertes per algun conveni, o únicament ho estiguin algunes d'elles). En qualsevol cas, per a tranquil·litat del lector, es tracta d'una situació minoritària, que representa menys de el 3 % dels casos.

Després de llargues deliberacions, es va aconseguir un acord per a la definició. Així, es va concloure que:

-    la cobertura de la negociació col·lectivaes mesura pel nombre de relacions laborals cobertes per un conveni col·lectiu;
-    la taxa de cobertura de la negociació col·lectiva es mesura per la proporció de relacions laborals cobertes per un conveni col·lectiu sobre la població de referència que té dret a conveni.

Formalment, la taxa de cobertura de la negociació col·lectivaés la proporció de relacions laborals per compte d'altri ¹⁴  a les quals s'aplica un conveni col·lectiu ¹⁵ , sobre la població susceptible de regular-se mitjançant negociació col·lectiva. 

Es calcula com com el quocient entre el nombre de relacions laborals cobertes per conveni(s) col·lectiu(s) i el nombre de relacions laborals que poden regular-se mitjançant convenis col·lectius de conformitat amb el Dret i usos nacionals (és a dir, amb dret a la negociació col·lectiva, sent aquest dret l'associat a la signatura de convenis col·lectius).

Tractament de la informació

Definides la metodologia i el càlcul, el següent pas consistia en el tractament de la nova informació rebuda. 

La TGSS envia mensualment a la SGEAS un fitxer on s'especifica, per a cada relació en alta en la Seguretat Social, el codi o codis d'aplicació associats a cada relació laboral en l'empresa. Es tracta d'una “foto” de les altes a últim dia del mes de referència i es rep després de finalitzar el mes, en la setmana posterior. 

Una vegada rebuts les dades, es realitza una primera extraccióper establir la població de referència descrita en el denominador, i.i., el nombre de relacions laborals amb dret a conveni. Per al seu càlcul, s'exclouen del fitxer tots aquells col·lectius que no poden regular-se mitjançant conveni col·lectiu, com és el cas dels funcionaris de carrera i interins, el personal estatutari, els alts càrrecs i consellers d'administració, els ministres de culte (sacerdots), els penats amb activitat laboral, els socis de Cooperatives (encara que els assalariats que treballin en elles sí tindrien dret a tenir un conveni), els qui participen en programes de Formació, els parlamentaris de les Corts Espanyoles, Europees i comunitats autònomes, els qui reben prestacions en benefici de la Comunitat i aquells que realitzen treballs de col·laboració social.

Amb la població de referència establerta, es realitza una segona depuracióper comptabilitzar únicament aquells codis de convenique entrin en la categoria de “ vàlids” i eliminar els que no compleixin aquest criteri, si es donés el cas. Perquè un codi de conveni sigui considerat vàlid ha d'estar registrat (o ser susceptible d'estar-ho) en REGCON.  Al seu torn, perquè la TGSS pugui disposar dels codis de convenis actualitzats, i minimitzar errors en l'emplenament al moment de la inscripció en Seguretat Social, des de la Direcció general de Treball (DGT, MITES), es remeten periòdicament a la TGSS els llistats amb els nous codis de convenis registrats en REGCON. Així, una vegada identificats els registres amb convenis d'aplicació vàlids, es pot comptabilitzar el nombre de relacions laborals cobertes per un conveni col·lectiu, és a dir, el numerador de la fórmula de càlcul. 

Com sol succeir, va resultar molt més complex establir la metodologia i els criteris de depuració que realitzar el propi càlcul del mesurament de la cobertura. En aquesta ocasió, a més, es compta amb l'avantatge que tant les poblacions d'estudi com la de referència procedeixen de la mateixa font, per la qual cosa no es requereix d'ajustos addicionals.

Difusió

Amb la metodologia definida i els càlculs realitzats, quedava decidir quin seria el format de la difusió. Es van valorar diferents alternatives, principalment sobre la periodicitat, però després de l'estudi de l'evolució mensual de les dades i la constatació que són molt estables, es va decidir que la seva publicació tindria periodicitat anual. cal destacar, no obstant això, que la informació es rep i analitza mensualment i es publicaran periodicitats addicionals si es detecten canvis en l'evolució. 

Després d'un llarg procés d'estudi, com s'ha detallat, la informació estava llista per a la seva difusió. Així, al febrer des 2024 va publicar per fi la Cobertura de la Negociació Col·lectiva, en el seu format absolut i relatiu. En aquesta primera difusió, de manera excepcional es van publicar tots els anys disponibles, els corresponents a 2021 2022 , i 2023 . De manera general, per a la resta d'exercicis es contempla publicar la dada de la taxa de cobertura de l'any de referència en la publicació de gener de l'any següent, encara que es publicarà un avanç de la primera meitat de l'any en la difusió anual. S'inclourà, addicionalment, aquesta informació en les publicacions anuals per reflectir la seva evolució, però la dada en principi no variarà, doncs no es disposa de versions provisional i definitiva.

Els  resultats es presenten per àmbit funcional (empresa i àmbit superior a l'empresa) i sexe, i segons el sector o secció d'activitati la comunitat autònoma. A continuació, es mostra un resum gràfic de la informació publicada per als anys disponibles, en valors relatius i absoluts, on es pot observar que, encara que la dada és molt estable, s'aprecia un lleuger increment de la taxa de cobertura: 

Una primera pregunta que podria sorgir és per què resulta tan necessari disposar d'una font addicional quan ja existeix REGCON, una aplicació que recull la documentació completa dels convenis registrats i que a més és de consulta pública. Els motius principals són la qualitat i la freqüència de la recollida de la informació a nivell de persones treballadores (i/o relacions laborals). És fàcil entendre que, encara que en un conveni d'empresa el nombre de treballadors i treballadores es pugui conèixer amb relativa facilitat, no succeeix així en els convenis d'àmbit superior, on és molt més complex disposar d'estimacions que de nombres reals.

La primera diferència és el nivell de desglossament de la informació. Mentre que en REGCON la informació disponible està agregada per persona treballadora a nivell de conveni, les dades que proporciona la TGSS es detallen per a cada relació laboral. D'aquesta forma, es poden agregar per conveni, codi de compte de cotització o empresa, i disposar de la informació més adequada en cada cas evitant solapamientos. En el cas de REGCON, es consigna el total de persones treballadores imputades a cada conveni, però no existeix forma de saber quants ni quins d'elles estan assignades a més d'un conveni.

La segona diferència entre ambdues fonts deriva del caràcter estàtic o dinàmic del registre de la informació. Mentre que en REGCON el caràcter és estàtic, ja que la informació del nombre de treballadors i treballadores associats a cada conveni es recull al moment del registre del propi conveni (i/o de les variacions salarials), en Seguretat Social es consigna al moment de l'alta de la persona treballadora, però a més existeix l'obligació de registrar també les variacions en cas que es produeixin. Aquest procés “de modificació contínua” implica que la foto que es rep a últim dia de mes proporcioni una informació més actualitzada en el cas de TGSS que en el cas de REGCON. 

Una altra diferència és que el moment de referència és diferent. Com s'indicava en el paràgraf anterior, en REGCON es recullen les dades a data de registre del conveni (i/o de les variacions salarials). No obstant això, en la TGSS es codifica el conveni amb la data d'alta de la relació laboral associada a la persona treballadora en qüestió o amb la data de modificació del conveni associat a la relació laboral. És a dir, la informació va associada a la pròpia relació laboral, no a la data de registre del conveni.

Finalment, les dues fonts estudien diferents col·lectius. En REGCON, es comptabilitzen les persones treballadores que tenen associat un conveni amb efectes coneguts i quantificables en la publicació d'efectes econòmics de CCT, i els treballadors i treballadores dels convenis registrats per data de signatura. No obstant això, en TGSS es comptabilitzen totes les relacions laborals amb convenis susceptibles d'aplicació, és a dir, aquells que tenen un codi de conveni vàlid.

Fins a l'any 2024 no existia una dada oficial de cobertura de la negociació col·lectiva a Espanya, com s'ha assenyalat anteriorment.

No obstant això, alguns organismes internacionals, com l'OCDE o l'OIT, proporcionaven estimacions pròpies prèvies a la difusió de la dada a nivell estatal. En tots dos casos, a més, les seves estimacions són similars perquè la seva metodologia de càlcul és la mateixa. Es basa a utilitzar en el numerador la informació agregada de l'estadística de convenis col·lectius i en el denominador la informació de l'Enquesta de Població Activa (EPA) descomptant els funcionaris.

En el cas de l'OCDE, l'última dada disponible (benvolgut) per a Espanya correspon a 2018 ¹⁶ . Encara que en la nostra publicació no es compta amb informació per als anys previs a 2021 , amb la nova metodologia de càlcul, derivada de la possibilitat de disposar de la dada a nivell de relació laboral, i el pas d'estimació a partir d'agregats a dada real a partir de registres, Espanya se situaria entre els 5 primers països d'estudi amb millor taxa de cobertura, segons dades d'OCDE.

D'altra banda, segons l'última dada publicada per l'OIT, amb data de referència 2020 ¹⁷ , es pot veure com no solament Espanya està entre els països amb millor taxa de cobertura, sinó que a més, no hi ha molts països en aquest nivell percentual. 

Es dona la circumstància, a més, que la definició establerta en la metodologia per al cas d'Espanya és coherent amb l'adoptada en la “Directiva (UE) 2022 / 2041 del Parlament Europeu i del Consell de 19 de octubre de 2022 sobre uns salaris mínims adequats en la Unió Europea” ¹⁸ . 

S'estableix, en aquest àmbit, que els Estats membres comunicaran a la Comissió cada dos anys i abans del d'octubre 1 de l'any de referència, entre uns altres, la taxa de cobertura de la negociació col·lectiva i la seva evolució. El primer informe comprendrà 2021 , 2022 i 2023 i es lliuraran a tot tardar el d'octubre 1 de 2025 , per la qual cosa a Espanya ja estem en disposició d'aportar aquesta informació. 

Disposar de la informació de conveni a nivell de relació laboral proporcionada per la TGSS, ha obert un ventall de possibilitats per explorar en l'Estadística de Convenis Col·lectius de Treball, la principal font oficial d'informació quantitativa sobre la negociació col·lectiva. 

En la SGEAS se seguirà treballant per treure endavant els diferents projectes d'ampliació i millora de la informació disponible, com l'anàlisi de l'evolució de les persones treballadores per conveni des del moment del registre, la millora de la informació de l'activitat econòmica (CNAE) dels convenis, l'estudi de la prioritat aplicativa entre els convenis d'empresa i els de sector, la millora de la informació salarial, la desagregació segons noves variables de classificació com a grandària d'empresa i grau de discapacitat i qualsevol altra necessitat que vagi sorgint en el camí.

A més, s'espera que totes les millores previstes tinguin com a resultat solucionar les deficiències que històricament s'havien detectat i afectaven a la informació disponible en matèria de negociació col·lectiva, i es pugui disposar d'informació de qualitat amb la qual negociar millores convenis i en definitiva, millorar les condicions dels persones treballadores.