1 . Les funcions dels serveis per a l'ocupació
Els serveis per a l'ocupació, denominats, en terminologia internacional, serveis de (o “pel”) mercat de treball són –mai està de més començar per recordar-ho- els dirigits a realitzar una gestió del mercat laboral que permeti el bon funcionament de l'oferta i la demanda de treball, la resolució de problemes que ocasionin desajustaments estructurals entre ambdues, i la disposició d'eines institucionals que contribueixin a l'encontre d'oferents i demandants i amb això a la satisfacció de les necessitats laborals de les empreses i de les persones treballadores.
Es tracta, òbviament, d'una labor complexa, en primer lloc, per les dimensions del mercat de treball, el major en l'economia. Però, també per les seves complexes característiques: alinear el més possible les necessitats de la demanda i l'oferta de treball de llarg a llarg del teixit productiu, tenint en compte així mateix les de les persones que cerquen ocupació, no és tasca senzilla, i requereix la disposició d'institucions i eines de gran amplitud que permetin l'ajust de la forma més eficaç.
Per a això, aquests serveis dirigits a la gestió de l'ocupació i del mercat de treball han d'estar, per al seu degut funcionament, estretament vinculats i articulats.
Les dues funcions essencials que han de complir són, d'una banda, resoldre el problema dels desajustaments entre l'oferta i la demanda de treball que ocasiona els elevats nivells d'atur estructural, que es manifesten en l'existència i permanència en el temps d'importants taxes d'atur de llarga durada que no es redueixen proporcionalment fins i tot en contextos com l'actual de fort i sostinguda creació d'ocupació. Es tracta, doncs, de desajustaments en la dimensió competencial i/o en la geogràfica entre l'oferta i la demanda de treball, entre les característiques, necessitats i perfils dels llocs de treball de les empreses, i del sistema productiu en general, i de les qualificacions i capacitats de les persones aturades.
I per una altra, la segona funció essencial que han de complir els serveis per a l'ocupació consisteix a reduir així mateix els costos dels processos de reclutament de les empreses, especialment onerosos en el cas de les empreses petites, així com els temps necessaris per a la cassació de les necessitats de les empreses en el procés de cobertura dels llocs de treball amb les persones aturades que estan cercant activament aquestes ocupacions i disposen de les capacitats i competències per ocupar-los.
Aquest segon desajustament, que es denomina atur friccional, és tant més important com menys eficaços, efectives i eficients resultin les funcions d'intermediació que es realitzen pels serveis per a l'ocupació, siguin públics o privats.
En un mercat de treball com l'espanyol, la grandària del qual és considerable tant des del punt de vista de les grans xifres de la població activa i aturada, com des del nombre d'empreses, tots dos desajustaments resulten, en absència de serveis d'ocupació eficaces, particularment importants. Ocasionant costos tant econòmics com a socials molt elevats.
Els serveis d'ocupació i de mercat de treball haurien d'atendre, o tenir com a referència, un model ideal pel qual existeixen referències clares en els sistemes vigents en un bon nombre de països del nostre entorn europeu. Si en el seu gènesi i en la seva gestació no ha estat així, com succeeix a Espanya, això ha tingut i té una sèrie de conseqüències que comporten, finalment, diversos tipus de problemes, entre els quals algunes de les més importants han estat i segueixen sent les següents:
a. Un subdesenvolupament general dels serveis de mercat de treball
b. L'amb prou feines existència de serveis fonamentals com els dirigits a les empreses
c. La falta d'eficàcia global de les polítiques d'ocupació