Les persones en situació de vulnerabilitat, generalment se'ls atén en institucions segregades, són considerades objectes de cures en comptes de ser tractades com a autèntics objectes de dret. Així ens ho exposen Paula Andrade, Karina Hortes, Rocío Poyatos, Gabriel Sotomayor i Laura Vidaña-Moya en el seu article, on ens expliquen els resultats del seu estudi en el qual centren el seu objectiu en la persona per superar la cultura institucional. Per a això, plantegen una nova proposta de rols professionals i competències per desenvolupar alternatives comunitàries i personalitzades en el suport i cura de persones amb discapacitat, persones majors, infància i adolescència en situació de desprotecció i persones en situació de sinhogarismo.

Los cuidados son una necesidad imprescindible en la sociedad de nuestros días para el bienestar de las personas que reciben los cuidados, sus familias y su comunidad. Habitualmente, los trabajos de los cuidados son invisibilizados o subvalorados. Saioa Arando, Eunate Elio y Carmen Marcuello, nos explican que la economía social promueve un modelo de cuidados que revaloriza y profesionaliza el trabajo de los cuidados y, por tanto, a las mujeres que generalmente lo desempeñan. Tal como las autoras nos destacan, las organizaciones de ESS fomentan empleo estable y de calidad, con condiciones laborales más justas, lo cual redunda en la calidad de los servicios prestados a las personas que reciben los cuidados en un enfoque centrado en la persona.

Les plataformes digitals estan transformant profundament el sector de les cures, en actuar com a intermediàries en la contractació de serveis domèstics i d'atenció, tradicionalment feminitzats i precarizados. Paula Rodríguez-Modroñoanalitza com aquestes plataformes reforcen desigualtats, oferint ocupacions majoritàriament informals i sense protecció social. Identifica tres models de negoci operatius a Espanya: plataformes on demand, marketplace i agències digitals, tots ells amb nivells diversos de control i condicions laborals, però que comparteixen elements com l'opacitat informativa, la gestió algorítmica del treball i l'exclusió de mecanismes col·lectius de negociació. Assenyala que aquests models perpetuen la precarietat i afebleixen la capacitat de negociació de les treballadores, especialment aquelles en situació administrativa irregular. Malgrat recents avanços normatius a Espanya i Europa, l'autora conclou que és necessària una revisió ambiciosa de la regulació existent en la intersecció de la immigració, la legislació laboral i les polítiques d'igualtat i cures, que aconsegueixi avançar en tots aquests àmbits.

El cuidado de las personas mayores está en plena transformación, y SARAIVA es un buen ejemplo de cómo hacerlo de forma diferente. Nacida de una experiencia personal y profesional muy cercana al sector, esta iniciativa defiende que cuidar no es solo atender necesidades, sino respetar la historia, las decisiones y el proyecto de vida de cada persona. Así, nos lo describe Lucía Saborido, frente a modelos tradicionales más rígidos, propone un enfoque innovador basado en la atención centrada en la persona, entornos de convivencia que se sienten como hogar y un liderazgo que cuida también a los equipos.
A lo largo de su trayectoria, SARAIVA ha desarrollado un modelo propio que se adapta a las personas les ofrece servicios flexibles y las acompañan en función de sus necesidades, sin perder de vista la dignidad y la autonomía. Además, ha demostrado que es posible generar empleo estable y cualificado en el sector, al tiempo que se impulsa la formación y la profesionalización.
Su impacto va más allá de sus propios centros: también acompaña a otras organizaciones en sus procesos de cambio, contribuyendo a extender una manera de cuidar más humana, cercana y personalizada. En un contexto de envejecimiento creciente, su propuesta pone el foco en algo clave: no se trata solo de vivir más años, sino de vivirlos mejor, con sentido, bienestar y capacidad de decisión.
 

La transformación demográfica y social sitúa el sistema de cuidados ante nuevos retos ligados al envejecimiento, la cronicidad y la salud mental. Sergio Guzmán Lozano y Eva Tomàs Carreras analizan el papel emergente de la terapia ocupacional como disciplina clave para responder a este escenario, destacando su evolución hacia enfoques comunitarios, preventivos y centrados en la persona. El artículo muestra que la ocupación constituye un determinante fundamental de la salud y el bienestar, lo que orienta las intervenciones hacia la mejora del equilibrio ocupacional, la autonomía y la participación social. En este contexto, la prescripción ocupacional se presenta como una herramienta innovadora para diseñar intervenciones personalizadas adaptadas al entorno cotidiano. Por otra parte, el análisis evidencia su impacto positivo en colectivos vulnerables, como personas con trastornos mentales o cuidadores informales, mejorando la calidad de vida y la vinculación comunitaria. La terapia ocupacional constituye, en conclusión, un elemento estratégico para avanzar hacia un modelo de cuidados más sostenible, inclusivo y orientado al bienestar.

La desinstitucionalización está transformando el modelo de cuidados al orientarlo hacia la vida independiente y la inclusión comunitaria. Rocío Poyatos-Pérez analiza este cambio destacando el papel de la Atención Centrada en la Persona como avance en la personalización de los apoyos, pero propone evolucionar hacia una Atención Centrada en Derechos que sitúe la intervención en el marco de garantías, responsabilidades y derechos efectivos. El artículo muestra que esta transformación implica redefinir no solo los servicios, sino también las prácticas profesionales, incorporando perspectivas de género, interseccionalidad e interculturalidad para visibilizar desigualdades estructurales en el ámbito de los cuidados. Asimismo, subraya que el proceso requiere una profunda reorientación de la formación profesional para preparar perfiles capaces de acompañar proyectos de vida en la comunidad.  Desde esta perspectiva, la atención centrada en derechos no se limita a mejorar la atención, sino que redefine el cuidado como una práctica relacional, ética y jurídicamente exigible, orientada a garantizar la autonomía, la dignidad y la participación social.

Partint de la base que el talent es distribueix per igual entre homes i dones, cada vegada hi ha una major preocupació i sensibilitat per la desigualtat de gènere. No es tracta solament d'una qüestió de justícia o equitat, sinó també d'eficiència, en el sentit que, si existeixen barreres o impediments que dificultin que les dones puguin desenvolupar-se en igualtat d'oportunitats amb els homes, estaríem desaprofitat part del talent de la meitat de la població. Així ho consideren Brindusa Anghel i J. Ignacio Conde-Ruizen en aquest article en el qual estimen les bretxes salarials de gènere ajustades a Espanya, usant l'Enquesta d'Estructura Salarial des de 2002 fins a 2018 . El principal resultat del treball és que, per primera vegada en la sèrie històrica, la bretxa salarial ajustada augmenta entre 2014 i 2018 , truncant-se així la senda descendent que veníem observant des de l'inici del segle XXI. En qualsevol cas, els resultats obtinguts en l'article posen en relleu que, en termes salarials, les dones estan en una pitjor situació respecte als homes amb similars característiques observables.  Aquesta és una pèrdua que talent i de creixement potencial que cap economia es pot permetre, molt menys en un context d'envelliment de la població en el qual ens trobem.

La desigualtat retributiva, bretxa salarial o bretxa retributiva entre homes i dones és el resultat de diferents factors com són els estereotips de gènere, la segregació del mercat de treball, la falta de coresponsabilitat en les tasques domèstiques i de cures juntament amb les diferències en el tipus de contracte, de jornada, l'antiguitat o els complements salarials. Així ho desenvolupa l'Institut de les Dones, els qui defineixen el concepte i els dos enfocaments principals per mesurar la bretxa salarial (ajustada i sense ajustar) ressaltant que és el resultat d'una interacció complexa de causes laborals, socials, però també culturals. Finalment destaquen la necessitat de polítiques i reformes estructurals que, involucrant a tots els actors clau, fomentin la igualtat a tots els nivells, facin efectiva la transparència en les empreses i assegurin el compliment efectiu de la legislació laboral quant al principi d'igual retribució per treball d'igual valor, amb eines com el registre retributiu, l'auditoria retributiva i una correcta valoració de llocs de treball amb perspectiva de gènere.

El mercat de treball està afectat per qüestions de caràcter sociològic, que creen bretxes en la contractació i dues de les bretxes més consolidades són les que fan referència a les dones i a les persones amb discapacitats sen soria els, físiques o intel·lectuals. Quan es tracta de dones amb discapacitat, la bretxa es multiplica. Així els assenyala Enric Nomdedéu qui dona compte de diferents mesures preses des de la Generalitat Valencia na, el Govern central i diferents ONG. Aquest conjunt de programes i mesures han tingut com a objectiu afrontar un dels principals problemes als quals s'enfronta el col·lectiu de dones amb discapacitat al mercat laboral com són la desocupació i la precarietat laboral, és a dir, ocupacions de mala qualitat i remuneracions baixes.

La población gitana es uno de los grupos en situación de mayor vulnerabilidad social y que sufre una desigualdad estructural y multidimensional en España; una situación agravada por el factor de la discriminación y el antigitanismo. Arantza Fernández y Carolina Fernández además de identificar dicha situación resaltan que la situación de las mujeres gitanas es peor que los hombres gitanos en cualquiera de los indicadores analizados. La brecha de desigualdad determinada por la condición de ser mujer es muy significativa y afecta a todos los ámbitos: en la situación laboral, en los niveles educativos, en las responsabilidades familiares e incluso en las bajas expectativas y pocas posibilidades de proyección y promoción. En este contexto desde la Fundación Secretariado Gitano se ha defendido la necesidad de poner en marcha programas y actuaciones adaptadas a la realidad y al perfil de las personas gitanas, como ha sido el programa Acceder.

Raquel dibuixa des que va tenir edat per sostenir un llapis, i explicar històries dibuixades és el que més li agrada. Les seves vinyetes han aparegut en mitjans com Mongòlia, Jot Down, El Jueves, Píkara, Principia, les xarxes de Catalunya Ràdio i al programa Els matins de TV 3 , on va dibuixar l'actualitat en directe durant set temporades. És autora de còmics com La taula periòdica i de llibres d'humor gràfic com L'edat estupenda, sèrie per la qual en 2021 va rebre els premis del Diari d'Avisos al millor guió i al millor dibuix d'humor. Ha publicat diversos llibres amb la divulgadora matemàtica Clara Grima editats també a França, Canadà, la Xina i Corea del Sud, i ha comisariado exposicions per l'IQH com a Consciència ConHumor o Núria Pompeia: ahir, avui i sempre, aquesta última al costat de Pepe Gálvez.

En términos de política de empleo, recientemente se han implementado en España dos medidas que han tenido efectos en el mercado laboral: la reforma laboral de 2021 y el aumento del salario mínimo interprofesional. Ambas intentan resolver problemas estructurales del mercado de trabajo español. En un caso la elevada temporalidad y precariedad y en otro los problemas asociados a los empleos de salarios bajos y poco cualificados. El impacto de estas dos medidas es analizado por Inmaculada Cebrian poniendo énfasis en el distinto efecto que están teniendo en hombres y mujeres. Así, llega a la conclusión que la contratación indefinida está favoreciendo más a los hombres y la contratación a tiempo parcial siguen siendo mayoritariamente femenina. Por otro lado, a pesar del impacto positivo del SMI sobre los salarios de un volumen importante de mujeres, la brecha de género sigue existiendo.

Les diferències de retribucions salarials entre els diferents gèneres no provenen tant de diferències en el salari regulat o establert en conveni, com de la internalización al mercat laboral de la discriminació social que pateixen les dones a l'hora d'incorporar-se a l'activitat productiva de caràcter monetari i durant el seu desenvolupament. Així ho ressalten Javier Baquero i Santos M. Ruesga, els qui consideren que cal aprofundir en les característiques diferencials de l'ocupació d'home i dona per entendre en profunditat la dispersió en les retribucions salarials existent entre ells. Les diferències es materialitzen, d'un costat, en les discrepàncies que s'observen en la inserció al mercat laboral entre gèneres i, subsecuentemente, en la carrera professional de tots dos i, d'altra banda, en la dedicació temporal i horària al mercat de treball (remunerat) i la competència que s'estableix a aquests efectes, entre treball remunerat i treball domèstic i de cures a tercers, en detriment de les dones en accés i remuneració en el primer. Per això/Per això assenyalen que per reduir la bretxa d'ingressos de gènere resulta precís assumir pel conjunt de la societat bona part dels costos que comporta la cura de nens, depenents i/o majors. Això és política social -cap a la família- en estat pur, una de les nostres principals manques i est és el camí pel qual transiten els països que estan obtenint millors resultats en matèria d'equitat de gènere, particularment en el terreny laboral.

En aquest nombre s'aborden dos temes centrals, d'una banda, les bretxes i desigualtats del mercat de treball i per una altra previsions i tendències relacionades amb l'ocupació i l'economia. A més, es recullen aportacions relacionades amb gestió del SEPE, metodologies, formació i legislació. Per a això hem comptat amb col·laboracions d'experts i professionals de l'àmbit de la recerca acadèmica i de la gestió d'organitzacions i entitats públiques i privades.

El presente número de la revista Cuadernos de Mercado de Trabajo, que elabora el Servicio Público de Empleo Estatal, a través del Observatorio de las Ocupaciones, presenta un tema de actualidad dedicado al sector de los cuidados, un sector con gran relevancia y necesidad social y con oportunidades de empleo. Asimismo, ofrece un dossier sobre los llamados empleos verdes, en sus distintas vertientes, en ocasiones emergentes y en otras más o menos tradicionales, que están implicados en la transición hacia una economía verde y sostenible.