Resum
L'opció de cobrament de la prestació per desocupació en la modalitat de pagament únic, genera una innegable reactivació de l'economia, permetent la inversió en l'activitat privada mitjançant un finançament que de cap altra forma trobaria. Es tracta d'un instrument que no suposa un cost addicional per al sector públic, però permet la reactivació econòmica en persones emprenedores. És de destacar que la major part del teixit laboral en el nostre país es produïx i genera en la xicoteta i mitja empresa, per la qual cosa ajudes d'este tipus són indispensables per al creixement de l'ocupació. Este article pretén analitzar l'impacte que a llarg termini produïx esta mesura de foment de l'ocupació, per a poder valorar i així prendre decisions en el futur.
Abstract
The option of unemployment benefit in the form of a single payment generates an undeniable reactivation of the economy, allowing private activity's investment that would not otherwise be found.
It is an instrument that does not entail an additional cost for the public sector, but allows the entrepreneurs economic reactivation.
It should be noted that most of the labor sector in our country is produced and generated in small and medium-sized enterprises, to become essential for the growth of employment.
This article aims to analyse the long-term impact of this employment promotion measure, in order to be able to assess and make decisions in the future.
1 . Introducció
La gestió de qualsevol política pública comprèn no solament la seua implantació, requerix a més el seguiment de la mateixa i anàlisi dels seus efectes. És per açò, per la qual cosa procedim a l'estudi dels efectes que ha produït el cobrament de la prestació per desocupació en la modalitat de pagament únic o capitalització. Sens dubte, pareix un mecanisme únic per a injectar en el sector privat la liquiditat necessària per a reactivar determinats sectors econòmics que no trobarien finançament de cap altra forma.
Són tres els escenaris que a llarg termini pot trobar-se qui haguera capitalitzat la prestació. D'una banda, mantindre l'activitat per a la qual va sol·licitar el pagament únic, la qual cosa situaria la mesura en una situació d'èxit, més encara si haguera procedit a la contractació de nous empleats, la qual cosa haguera contribuït encara més a la reducció de la desocupació.
Un segon escenari, en el qual el beneficiari de la mesura haguera hagut de desistir de l'activitat, reincorporant-se en el mercat laboral en condicions similars a les quals tenia abans de capitalitzar la prestació, en este cas la mesura no hauria produït un èxit, si ben tampoc podria considerar-se fracàs. En este cas, seria necessari analitzar el temps que ha romàs amb l'activitat en alta, ja que, d'haver-la mantingut, almenys, el temps que li quedava per a acabar la prestació no es podria fer una roïna valoració.
Finalment, cal analitzar la situació d'aquelles persones que, havent accedit a la modalitat de cobrament en pagament únic, hagueren finalitzat l'activitat passant a una situació molt més crítica que la que tenien abans, estant cobrant ajudes i prestacions tals com un subsidi, renda activa d'inserció, ingrés mínim vital o rendes d'exclusió de qualsevol administració pública. Sobre este col·lectiu, per xicotet que fora, seria necessari arbitrar alguna mesura d'inserció en el mercat laboral, almenys en les condicions que presentava abans de la capitalització.
L'univers objecte d'estudi és el conjunt de persones que han capitalitzat la prestació en 2019 els anys a 2022 en la província de Barcelona , fent una anàlisi sobre el conjunt d'estes persones. L'any 2023 no ho incloem en l'estudi ja que no
En este sentit, i abans de l'anàlisi numèrica dels mateixos, ens veiem en l'obligació de l'estudi de la figura mateixa de la capitalització, i les modalitats que presenta en el nostre ordenament jurídic.
2 . Capitalització per desocupació: anàlisi normativa
La Llei 31 / 1984 , de 2 de agost, de Protecció per Desocupació, va crear la possibilitat que per mitjà d'un programa de foment de l'ocupació s'establira la possibilitat d'abonar la prestació per desocupació en un sol pagament. Aquesta opció va ser executada per mitjà del Reial decret 1044 / 1985 , de 19 de juny, pel qual es regula l'abonament de la prestació per desocupació en la seua modalitat de pagament únic pel valor actual del seu import, com a mesura de foment de l'ocupació.
El Reial decret ha sigut modificat en diverses ocasions, sent les més recents les produïdes l'any 2023 , si ben el Reial decret Llei 7 / 2023 , de 19 de desembre, va quedar sense efecte al no ser convalidat pel Consell de Ministre, sí hi ha altres modificacions que han quedat aprovades.
En el mateix any 2023 es va aprovar el Reial decret Llei 1 / 2023 , la Disposició final de la qual tretzena, en vigor des del 1 dia de setembre del mateix any, modifica la regla primera de l'article 10 . 1 de la Llei 5 / 2011 , de 29 de març d'Economia Social, permetent que els treballadors d'una cooperativa o societat laboral tinguen dret a accedir al pagament únic, mantenint la relació laboral indefinida amb l'entitat en la qual pretenen incorporar-se com a socis treballadors o de treball. Procedint la denegació del pagament únic si mantenen una altra relació laboral a temps complet o parcial amb com a fixos discontinus.
D'esta forma, es configura en el nostre ordenament jurídic, l'únic cas de reconeixement de la prestació contributiva per desocupació sense que existisca una situació legal per desocupació, ja que es prendria com a tal, el fet de pretendre sol·licitar posteriorment el pagament en la modalitat de pagament únic.
En la reforma realitzada en la Llei concursal, mitjançant Llei 16 / 2022 , de 5 de setembre, es preveu la possibilitat que, a partir del de 26 setembre del mateix any, els treballadors d'una societat mercantil en concurs de creditors, pogueren accedir a la prestació per desocupació en la modalitat de pagament únic per a l'adquisició de la condició de soci, procedint a la transformació de societat laboral o cooperativa. Esta modalitat, no ha sigut sol·licitada en la província de Barcelona des de la seua entrada en vigor.
Són també de destacar, les modificacions operades en 2012 els anys i 2013 , pel Reial decret Llei 3 / 2012 , de 10 de gener, de Mesures Urgents per a la Reforma del Mercat de Treball, i el Reial decret Llei 4 / 2013 , de 23 de febrer, de Mesures de Suport a l'Emprenedor.
El RDL del 2012 , en la seua disposició final tretzena modifica la disposició transitòria quarta de la Llei 45 / 2002 , de 12 de desembre, de mesures urgents per a la Reforma del Sistema de Protecció per Desocupació i Millora de l'Ocupació, ampliant a el 100 % la possibilitat de capitalitzar per a una activitat d'autònom, incorporant el finançament de les càrregues tributàries, amb el límit de el 60 %, o de el 100 % si fóra menors d'o 35 dones.
Per la seua part, el RDL 4 / 2013 , de 22 de febrer, millora les condicions de capitalització per a jóvens menors de 30 , augmentant les possibilitats de capitalització de la prestació. Se suprimix el límit d'exempció a la capitalització, entre altres mesures.
De l'anàlisi normativa plantejada, se'ns presenten les següents modalitats de cobrament de la prestació per desocupació en la modalitat de pagament únic o capitalització.
En primer lloc, i la més emprada pels beneficiaris és la destinada a realitzar una activitat com a autònom. Corresponent 4 . 366 treballadors, la qual cosa equival al 78 5 , % del total de dades analitzades.
Amb la prestació en la modalitat de pagament únic, l'autònom podrà justificar gastos corresponents a material, instal·lacions, càrregues tributàries, gastos de lloc en funcionament. En tot cas amb el límit de el 100 % de la prestació que quedara per percebre. Igualment es podran utilitzar per al finançament de l'abonament mensual de la cotització de la Seguretat Social durant el desenvolupament de l'activitat.
Així mateix, es permet destinar un import equivalent a el 15 % de la quantia del pagament únic de la prestació per a pagar servicis específics d'assessorament, formació i informació relacionats amb l'activitat a emprendre. Possibilitat esta, incorporada l'any 2012 , ja que amb anterioritat no es permetia.
En segon lloc, es troba la possibilitat de capitalitzar la prestació per a la incorporació o creació d'una societat mercantil, sent un total de 842 supòsits analitzats, la qual cosa correspon amb un 15 % dels mateixos.
En este cas, es demana com a requisit que posseïsca el control efectiu de la societat i, que siga de nova creació o constituïda fa menys d'un any a la sol·licitud del pagament únic. Es permet obtindre fins a el 100 % de l'import de la prestació que li quede per cobrar.
Mitjançant esta forma de capitalització, es permet realitzar una aportació al capital social d'aquesta societat, així com per a fer front als gastos de constitució i posada en funcionament, pagament de taxes i tributs corresponents.
Igual que abans, es pot destinar un màxim de el 15 % de la quantia per a sufragar gastos vinculats a servicis d'assessorament, formació i informació relacionats amb l'activitat.
Com a gastos de posada en funcionament poden incloure's tant els corresponents a l'actiu fix o immobilitzat com a l'actiu circulant., així com gastos de condicionament del local, pagament de quota de franquícia, traspàs, gastos alta de subministraments…
També es pot reservar una part o la seua totalitat per a la subvenció de la quota d'autònoms.
Finalment, trobem les opcions de cooperatives i societats laborals, la qual cosa en el nostre estudi implica un total 358 casos, equivalent al 6 5 . % de les dades analitzades.
En el cas de la societat laboral, es podrà emprar l'import màxim de el 100 % de la prestació que quedara per cobrar en l'adquisició d'accions o participacions d'una societat laboral en la qual vaja a treballar.
Realitzada esta primera aproximació a la figura de la capitalització, procedim a la presentació, anàlisi i justificació de l'anàlisi realitzada.
3 . Capitalització per desocupació: experiència en Barcelona ( 2019 - 2022 )
En primer lloc, i com a univers d'aplicació de l'estudi, hem pres la totalitat de les persones que han sol·licitat el cobrament de la prestació en la modalitat de pagament únic en tota la província de Barcelona , entre els anys 2019 a 2022 .
Cal destacar que les dades de l'any 2020 es van veure fortament alterats per l'efecte produït per la pandèmia Covid- 19 , que d'una banda va reduir les sol·licituds de capitalització i per una altra va provocar una major taxa d'abandó per els qui havien capitalitzat en anys anteriors, sobretot d'aquells emprenedors que no havien consolidat la seua activitat comercial, o que per diversos motius no van poder acollir-se a la totalitat de les ajudes oferides pel sector públic.
Les dades mostrades en els gràfics anteriors es corresponen amb el total d'usuaris que van capitalitzar en el període indicat i l'import proporcional que van capitalitzar.
Observem que hi ha una clara correlació entre el nombre de persones i l'import, en els tres primers anys, no obstant açò, en l'últim any, el 2022 , hi ha un increment mitjà de l'import que es capitalitza, increment que es materialitza en quasi un 10 %. Açò indica que els que han accedit a esta modalitat l'any 2022 ho han fet amb poca prestació consumida, o amb prestacions amb major import en la seua base reguladora. En este sentit els tres primers anys d'estudi se situa entorn de/entorn dels 12 . 475 euros de mitjana, mentre que l'any 2022 esta mitjana és 13 de 372 . , la qual cosa implica mil euros més de capitalització, superant fins i tot les dades prèvies a la pandèmia.
Estes dades, mantenen una relació inversament proporcional amb el model de capitalització, i així, les dades prèvies a la pandèmia, mostren que la capitalització per a donar-se de alta com a autònoms és superior proporcionalment. En 2019 el més de el 80 % ho va fer en esta modalitat, mentre que en 2021 els anys i 2022 ha descendit fins a un 74 %, incrementant en 7 un % la dedicada a la creació o incorporació a societats limitades amb menys d'un any d'antiguitat.
En este gràfic, podem observar com l'import mínim a capitalitzar, s'ha anat incrementant, arribant a incrementar-se en 226 un % en només 4 anys, en passar 228 d'euros l'any 2019 a 594 l'any 2022 .
Vista la tendència operada en les formes i quanties de les sol·licituds de pagament de la prestació en la modalitat de pagament únic, anem a començar amb l'anàlisi del manteniment en l'activitat per la qual es va capitalitzar, el seu abandó i la situació en la qual es troben anys més tard, aquelles persones que han fracassat en la seua iniciativa d'autoocupació.
En este sentit, hem d'indicar que l'anàlisi ho hem fet amb l'univers referit a tot el personal que ha impulsat esta modalitat en els anys de referència. S'ha decidit atendre a tot el personal a causa que és un nombre no elevat, que permet un fàcil estudi amb taules de dades. Comptem amb les dades referides a un total de 5 566 . persones.
Este estudi comprendrà una anàlisi basada en els següents paràmetres quant al manteniment temporal de l'activitat per a la qual han accedit a la prestació en la modalitat de pagament únic:
- Aquells que han mantingut l'exercici de l'activitat durant més d'un any. Considerant l'any com a llarg termini. Per ser est el primer nivell d'anàlisi, l'estudi no atén a aquells que han mantingut l'activitat durant un temps inferior a un any.
- Aquells que han mantingut l'exercici de l'activitat durant més de dos anys.
- Aquells que han mantingut l'exercici de l'activitat durant més de quatre anys. No analitzem l'efecte als tres anys, ja que la variació entre el segon i tercer any, és molt similar a la produïda entre el tercer i quart any, suposant un evident descens de l'abandó, per la qual cosa s'ha decidit l'anàlisi conjunta de tots dos anys.
- Aquells que després de la capitalització han passat a una situació pitjor de la qual trobaven en el moment de l'exercici del dret, estant en situació de cobrament d'un subsidi o una renda d'exclusió.
Respecte al primer dels supòsits, aquells que s'han mantingut almenys un any amb l'activitat en alta, s'observa que en la pandèmia es va produir un clar descens en el nombre absolut, però en tot cas manté la proporció respecte del total, tal com es pot veure en el gràfic on analitzem els % del primer any, s'observa que la major desviació és la produïda entre els anys 2021 i el 2022 , de tan sols un 5 %.
En tot cas, la mitjana dels 4 anys se situa que un 71 % de persones que passat un any mantenen l'activitat. Est és una dada molt important, que ajuda a comprendre l'èxit de la mesura en l'inici del llarg termini.
Respecte a les dades que es desprenen passats dos i quatre anys des de l'inici de la capitalització, veiem en els següents gràfics que es manté una constant, excepte en el les capitalitzacions produïdes l'any 2020 , que al segon any es van desplomar, donant de baixa en autònoms i incorporant-se la major part com a treballadors per compte d'altri. Esta situació no mereix més anàlisi que el d'una situació produïda, en gran mesura, com a conseqüència de la pròpia pandèmia i les repercussions laborals de la mateixa, portant a un elevat nombre de persones a la capitalització, com a conseqüència de la pròpia incertesa del moment, si bé, una vegada regularitzada la situació en tots els seus aspectes, va produir la deserció en la formula de l'autoocupació.
En els següents gràfics veiem el nivell d'abandó en la capitalització, en el primer, segon i quart any. En este sentit veiem que es manté una constant on entre el moment d'aprovació de la mesura i el primer any es perd una mitjana de el 29 %, la qual cosa implica que el % 71 contínua amb l'activitat passats estos primers 365 dies.
Entre el primer i segon any, la perduda percentual disminuïx notablement, passant a ser una mitjana d'un 12 %, per la qual cosa observem una clara consolidació de l'activitat i ens permet fer una valoració més que positiva de la mesura. Cal tindre en compte, que com a molt durant esta segona anualitat s'havia d'haver esgotat la prestació per desocupació a aquells que hagueren capitalitzat el màxim import, per la qual cosa veiem que la mesura ha suposat una més que evident amortització de l'import invertit.
Por último, analizamos el nivel de abandono entre los años segundo y tercero, si bien, la propia gráfica presenta una clara distorsión producida por la pandemia, de tal forma que la incertidumbre y la alteración que la misma produjo en el mercado laboral, provocó que muchos beneficiarios accedieran a esta modalidad de cobro de la prestación, pero que la propia situación cambiante del mercado y la sociedad en aquellos meses provocó el fracaso en su actividad, regresando al mercado laboral ordinario una vez que se superó la situación.
En este sentido, el porcentaje se sitúa en un 25 %, si bien, si descartamos el dato de aquellos que capitalizaron en el año 2020 , el dato se reduce a un 4 %.
De l'estudi d'estes dades, es deduïx que es tracta d'una òptima mesura de foment de l'ocupació, on el major índex d'abandó es produïx el primer any, demostrant una consolidació en el segon i una clara estabilitat a partir del tercer any des que es va concedir la mesura.
Mereix la pena, no obstant açò, analitzar d'este total de persones que s'han vist abocats a l'abandó, quin percentatge no ha pogut readaptar-se en el sistema laboral, trobant-se en una situació d'exclusió i sent beneficiari de rendes socials.
En este sentit, del total de dades analitzades, són 25 persones les que estan cobrant actualment alguna d'estes prestacions, la qual cosa suposa un sis per cent. Mentre que hi ha un 0 , 23 % de persones sol·licitants que actualment no es troben ni en l'activitat per a la qual van capitalitzar ni cobrant alguna prestació ni s'han incorporat a una altra empresa.
És evident que, de la comparació prèvia entre dades, es pot concloure l'èxit de la mesura, ja que el % 53 es manté en l'activitat per a la qual ha capitalitzat passats quatre anys, si ben el conjunt de persones que estan en situació crítica quant a la seua situació laboral, mereix una anàlisi en profunditat i l'adopció d'alguna mesura que impedisca que el fet de capitalitzar els puga abocar a una situació de tal naturalesa.
Por último del análisis comparado de la institución analizada, hay que señalar que son varios los países de la Unión Europea que tienen medidas parecidas de fomento del empleo, si bien es Italia la que tiene un sistema más similar al español, instrumentado por medio del Naspi Ancipado, permitiendo incluso el pago de las cuotas de autónomos durante los seis primeros meses tras la capitalización de la prestación.
.jpg)
