Partint de la base que el talent es distribuïx per igual entre hòmens i dones, cada vegada hi ha una major preocupació i sensibilitat per la desigualtat de gènere. No es tracta solament d'una qüestió de justícia o equitat, sinó també d'eficiència, en el sentit que, si existixen barreres o impediments que dificulten que les dones puguen desenvolupar-se en igualtat d'oportunitats amb els hòmens, estaríem desaprofitat part del talent de la mitat de la població. Així ho consideren Brindusa Anghel i J. Ignacio Conde-Ruizen en este article en el qual estimen les bretxes salarials de gènere ajustades a Espanya, usant l'Enquesta d'Estructura Salarial des de 2002 fins a 2018 . El principal resultat del treball és que, per primera vegada en la sèrie històrica, la bretxa salarial ajustada augmenta entre 2014 i 2018 , truncant-se així la senda descendent que veníem observant des de l'inici del segle XXI. En qualsevol cas, els resultats obtinguts en l'article posen en relleu que, en termes salarials, les dones estan en una pitjor situació respecte als hòmens amb similars característiques observables.  Esta és una pèrdua que talent i de creixement potencial que cap economia es pot permetre, molt menys en un context d'envelliment de la població en el qual ens trobem.

La desigualtat retributiva, bretxa salarial o bretxa retributiva entre hòmens i dones és el resultat de diferents factors com són els estereotips de gènere, la segregació del mercat de treball, la falta de coresponsabilitat en les tasques domèstiques i de cures juntament amb les diferències en el tipus de contracte, de jornada, l'antiguitat o els complements salarials. Així ho desenvolupa l'Institut de les Dones, els qui definixen el concepte i els dos enfocaments principals per a mesurar la bretxa salarial (ajustada i sense ajustar) ressaltant que és el resultat d'una interacció complexa de causes laborals, socials, però també culturals. Finalment destaquen la necessitat de polítiques i reformes estructurals que, involucrant a tots els actors clau, fomenten la igualtat a tots els nivells, facen efectiva la transparència en les empreses i asseguren el compliment efectiu de la legislació laboral quant al principi d'igual retribució per treball d'igual valor, amb ferramentes com el registre retributiu, l'auditoria retributiva i una correcta valoració de llocs de treball amb perspectiva de gènere.

El mercado de trabajo está afectado por cuestiones de carácter sociológico, que crean brechas en la contratación y dos de las brechas más consolidadas son las que hacen referencia a las mujeres y a las personas con discapacidades sen soria les, físicas o intelectuales. Cuando se trata de mujeres con discapacidad, la brecha se multiplica. Así los señala Enric Nomdedéu quien da cuenta de diferentes medidas tomadas desde la Generalidad Valencia na, el Gobierno central y diferentes ONG. Este conjunto de programas y medidas han tenido como objetivo afrontar uno de los principales problemas a los cuales se enfrenta el colectivo de mujeres con discapacidad en el mercado laboral como son el desempleo y la precariedad laboral, es decir, empleos de mala calidad y remuneraciones bajas.

La població gitana és un dels grups en situació de major vulnerabilitat social i que patix una desigualtat estructural i multidimensional a Espanya; una situació agreujada pel factor de la discriminació i l'antigitanismo. Arantza Fernández i Carolina Fernández a més d'identificar aquesta situació ressalten que la situació de les dones gitanes és pitjor que els hòmens gitanos en qualsevol dels indicadors analitzats. La bretxa de desigualtat determinada per la condició de ser dona és molt significativa i afecta a tots els àmbits: en la situació laboral, en els nivells educatius, en les responsabilitats familiars i fins i tot en les baixes expectatives i poques possibilitats de projecció i promoció. En este context des de la Fundació Secretariat Gitano s'ha defès la necessitat de posar en marxa programes i actuacions adaptades a la realitat i al perfil de les persones gitanes, com ha sigut el programa Accedir.

En términos de política de empleo, recientemente se han implementado en España dos medidas que han tenido efectos en el mercado laboral: la reforma laboral de 2021 y el aumento del salario mínimo interprofesional. Ambas intentan resolver problemas estructurales del mercado de trabajo español. En un caso la elevada temporalidad y precariedad y en otro los problemas asociados a los empleos de salarios bajos y poco cualificados. El impacto de estas dos medidas es analizado por Inmaculada Cebrian poniendo énfasis en el distinto efecto que están teniendo en hombres y mujeres. Así, llega a la conclusión que la contratación indefinida está favoreciendo más a los hombres y la contratación a tiempo parcial siguen siendo mayoritariamente femenina. Por otro lado, a pesar del impacto positivo del SMI sobre los salarios de un volumen importante de mujeres, la brecha de género sigue existiendo.

Les diferències de retribucions salarials entre els diferents gèneres no provenen tant de diferències en el salari regulat o establit en conveni, com de la internalización en el mercat laboral de la discriminació social que patixen les dones a l'hora d'incorporar-se a l'activitat productiva de caràcter monetari i durant el seu desenvolupament. Així ho ressalten Javier Baquero i Santos M. Ruesga, els qui consideren que cal aprofundir en les característiques diferencials de l'ocupació d'home i dona per a entendre en profunditat la dispersió en les retribucions salarials existent entre ells. Les diferències es materialitzen, d'un costat, en les discrepàncies que s'observen en la inserció en el mercat laboral entre gèneres i, subsecuentemente, en la carrera professional de tots dos i, d'altra banda, en la dedicació temporal i horària al mercat de treball (remunerat) i la competència que s'establix a estos efectes, entre treball remunerat i treball domèstic i de cures a tercers, en detriment de les dones en accés i remuneració en el primer. Per això assenyalen que per a reduir la bretxa d'ingressos de gènere resulta precís assumir pel conjunt de la societat bona part dels costos que comporta la cura de xiquets, depenents i/o majors. Açò és política social -cap a la família- en estat pur, una de les nostres principals manques i est és el camí pel qual transiten els països que estan obtenint millors resultats en matèria d'equitat de gènere, particularment en el terreny laboral.

En este nombre s'aborden dos temes centrals, d'una banda, les bretxes i desigualtats del mercat de treball i per una altra previsions i tendències relacionades amb l'ocupació i l'economia. A més, s'arrepleguen aportacions relacionades amb gestió del SEPE, metodologies, formació i legislació. Per a açò hem comptat amb col·laboracions d'experts i professionals de l'àmbit de la investigació acadèmica i de la gestió d'organitzacions i entitats públiques i privades.

Les plataformes digitals estan transformant profundament el sector de les cures, en actuar com a intermediàries en la contractació de servicis domèstics i d'atenció, tradicionalment feminitzats i precarizados. Paula Rodríguez-Modroñoanalitza com estes plataformes reforcen desigualtats, oferint ocupacions majoritàriament informals i sense protecció social. Identifica tres models de negoci operatius a Espanya: plataformes on demand, marketplace i agències digitals, tots ells amb nivells diversos de control i condicions laborals, però que compartixen elements com l'opacitat informativa, la gestió algorítmica del treball i l'exclusió de mecanismes col·lectius de negociació. Assenyala que estos models perpetuen la precarietat i debiliten la capacitat de negociació de les treballadores, especialment aquelles en situació administrativa irregular. A pesar de recents avanços normatius a Espanya i Europa, l'autora conclou que és necessària una revisió ambiciosa de la regulació existent en la intersecció de la immigració, la legislació laboral i les polítiques d'igualtat i cures, que aconseguisca avançar en tots estos àmbits.

Tres aspectes de les “maneres d'incorporació” que patixen les persones immigrants en els mercats de treball en els països d'acolliment són una assimilació laboral segmentada, una concentració en ocupacions que es poden caracteritzar com a “ 3 P” (Penosos, Perillosos i Precaris) i la freqüència d'actes discriminatoris. Així ho arreplega Lorenzo Cachónqui  proporciona informació sobre recents desenvolupaments d'estes idees en la literatura acadèmica, especialment la referida a Espanya. Al seu torn considera que estes “lleis de ferro” dominen el camp dels processos d'incorporació de les persones immigrants en el mercat de treball (i en altres esferes de la vida social) no vol dir que hagen de ser acceptades com a inevitables. Es poden lluitar contra elles des del camp de la política i des de l'acció dels diversos actors compromesos per aconseguir una integració més justa de les persones immigrants i d'altres col·lectius amb problemes d'inclusió dins de les nostres societats.

En el cas d'Espanya i les seues comunitats autònomes, amb taxes de parada encara elevades i per damunt de l'habitual en els països del seu entorn, aconseguir la plena ocupació ha de continuar sent un objectiu central de l'estratègia de política econòmica. No obstant açò, eixe objectiu ha de combinar-se amb la millora de la qualitat de l'ocupació, tal com assenyalen Lorenzo Serrano, Ángel Soler i Fernando Pascual els qui analitzen la qualitat de l'ocupació a Espanya i les seues comunitats autònomes al llarg del període 2007 - 2022 mitjançant un índex sintètic que arreplega el comportament d'indicadors 18 corresponents a 5 dimensions. Este índex de qualitat dibuixa un patró clar de diferències territorials que, a més, resulta notablement persistent al llarg del temps i coherent amb l'observat en altres àmbits del desenvolupament social i econòmic. En termes de qualitat global de l'ocupació els majors nivells es donen en País Vasco el Madrid , , Cataluña , Navarra i La Rioja , enfront d'una situació menys favorable en Canarias i les regions del sud peninsular. 

Dos esferes crítiques es destaquen entre les persones jóvens com a pedres angulars del benestar i l'èxit futur: l'ocupabilitat i la salut mental. D'una banda, ens trobem amb un mercat laboral incert, poc esperançador i precari per a jóvens. D'altra banda, la seua salut mental pareix estar cada vegada més debilitada, entre altres qüestions, per la qüestió laboral. Així ho han identificat des de la Fundació Santa María la Real, que han posat en marxa la Plataforma per a la Salut mental i l'Ocupabilitat juvenil. En este article compartixen la metodologia utilitzada en el seu primer any d'implementació, alguns dels seus principals resultats i recomanacions per a millorar la realitat de l'ocupació de la joventut considerant la salut mental. Entre les conclusions que s'ha arribat es considera que no tota condició d'activitat laboral suposa una millora en l'estat general de salut mental de la població jove i més enllà de tindre ocupació, és tindre ocupació digna, fora de condicions de precarietat laboral, la qual cosa es relaciona amb un millor estat de salut mental, menor risc de suïcidi i majors nivells de benestar emocional.

A Espanya, un dels països de l'OCDE amb major proporció de persones de 25 34 a anys amb estudis universitaris, seguix havent-hi rellevants diferències en els assoliments educatius i laborals dels jóvens en funció del seu origen social, la qual cosa qüestiona els assoliments en matèria d'igualtat d'oportunitats en el sistema d'educació superior i el mercat de treball espanyol. Així ho assenyalen  Nuria Legazpe, Cecilia Albert i Maria A. Davia, els qui exploren les diferències d'aquests assoliments laborals a l'inici de la trajectòria professional dels egressats universitaris jóvens associades al seu origen familiar mesurat a través del nivell educatiu dels pares, a través d'una submuestra de l'Enquesta d'Inserció Laboral d'Universitaris de 2019 . Entre els principals resultats denoten un desavantatge dels graduats jóvens amb pares menys qualificats en la seua inserció laboral inicial, en diferents àmbits, com a durada de la cerca i condicions laborals de la primera ocupació. Alhora s'aprecia que el suport que oferixen les institucions educatives a la integració laboral dels egressats universitaris contribuïx a pal·liar les diferències associades a l'origen familiar. 

Les zones rurals presenten un clar desavantatge en termes d'ingressos, oportunitats d'ocupació, acumulació de capital humà i accés digital. S'afig a açò l'augment de les desigualtats en els servicis, en àmbits com l'educació, el transport i l'atenció sanitària. Esta bretxa rural urbana és la que investiguen Marie Hyland i Massimiliano Mascherini en el marc de la Unió Europea específicament referent a la bretxa d'ingressos, de pobresa, de cost i condicions de vivenda, d'ocupació, de capital humà i digital. Conclouen que el sentiment d'oblit d'estes zones genera insatisfacció amb els governs i la democràcia en general, per la qual cosa les  polítiques haurien de centrar-se a abordar estes bretxes i les seues causes subjacents. Entre estes polítiques ressalten invertir en educació i formació en comunitats rurals, facilitar l'accés digital, involucrar a les comunitats rurals en el disseny i la implementació de polítiques i adoptar solucions innovadores per a proporcionar servicis essencials.

L'experiència en el mercat laboral de la joventut sorda a Espanya està marcada per la cerca de treball amb desmotivació, frustració i ansietat i per l'experiència laboral caracteritzada per la precarietat, la concatenació de treballs temporals i la desigualtat. Així ho arreplega la Confederació Estatal de Persones Sordes en este article on analitzar les conclusions de l'Estudi sobre la inclusió laboral de la joventut sorda a Espanya abordant camps com la falta d'accessibilitat, el repte de la formació, l'ocupació pública, la igualtat d'oportunitats o la necessària regulació el perfil professional de les i els especialistes en llengua de signes.

A pesar de la millora registrada en els últims anys, queda camí per a aconseguir la convergència d'Espanya amb la mitjana de la UE, concretament en variables com la taxa d'ocupació, la taxa d'atur de llarga durada i la taxa de desocupació juvenil. Així ho arreplega Nuria Moreno-Manzanaro, que alhora ressalta el costat positiu: la bretxa de gènere en l'ocupació se situa “en mitjana” i la bretxa en l'ocupació per discapacitat col·loca a Espanya entre els “millors resultats”.  El CES en la Memòria socioeconòmica sobre la situació econòmica, laboral i social de la nació en 2022 va realitzar anàlisi específica de la Convergència social i les desigualtats, dedicat a la qualitat de vida, la protecció i la inclusió social, les dades actualitzades de la qual es presenten en este article. Els debats celebrats en el Comité d'Ocupació i el Comité de Protecció Social en el marc del semestre europeu durant la Presidència espanyola han posat en relleu que les polítiques d'inversió social basades en dades contrastades que reforcen les capacitats, augmenten la participació en el mercat laboral i prevenen l'exclusió, poden contribuir de manera considerable a un creixement econòmic més fort i integrador i a augmentar els nivells de productivitat, i són fonamentals per a acompanyar les transicions digital i ecològica.

La promoció d'oportunitats d'ocupació per a una mà d'obra que envellix requerix un nou plantejament a nivell empresarial, sectorial, nacional i de la UE i, particularment, l'aplicació efectiva de la legislació vigent que prohibix la discriminació per edat. Així ho consideren Ricardo Rodriguez i Jessye Muller, els qui sobre la base de les investigacions que estan duent a terme des d'Eurofound, contemplen factors que influïxen en la participació dels treballadors majors el mercat laboral en diferents països europeus. Entre uns altres, ressalten la discriminació dels treballadors majors, les condicions de treball, la salut, la composició de les llars, l'educació o les noves formes de treball i la digitalització. Al seu torn identifiquen diferents polítiques destinades a mantindre a treballadors majors en el mercat de treball o reincoroporarlos al mateix que van des d'incentivar el retard de la jubilació a subvencionar la contractació de persones majors o facilitar la seua reincorporació després d'una llarga malaltia. Entre les conclusions ressalten que per a fomentar la sostenibilitat en el treball i mantindre el benestar tant físic com a mental dels treballadors al llarg de carreres professionals cada vegada més llargues, són necessàries solucions innovadores que actuen sobre les condicions de treball, el conjunt de la trajectòria professional, les competències i formació requerides, la motivació per a romandre en actiu i les repercussions sobre la productivitat. 

Els jóvens a Espanya han afrontat des de fa dècades una difícil inserció en el mercat laboral, amb altes taxes de desocupació i freqüent precarietat en l'ocupació. Així ho ressalten Aida Caldera i Adolfo Rodríguez, que incidixen en la qual la qualitat dels llocs de treball disponibles per a molts jóvens és a més deficient: abunden els llocs de treball temporals i a temps parcial i, en comparació d'altres grups d'edat i països, la remuneració i les condicions laborals són pitjors. Les persones més jóvens també són més propenses a acceptar horaris no estàndard, com treballar a les nits i els diumenges. Arreplegant les opcions discutides en l'Estudi Econòmic de 2023 para Espanya de l'OCDE consideren que les seues perspectives laborals poden millorar-se reforçant l'orientació professional durant els seus estudis i fent que l'oferta educativa corresponga més properament amb les demandes del mercat laboral. Un servici públic d'ocupació ben finançada i millor connectat amb organitzacions i empreses locals també és clau per a incorporar més jóvens aturats a l'ocupació.