TREBALLAR A ESPANYA



Catàleg de publicacions de l'Administració General de l'Estat

http://publicacionesoficiales.boe.es

Edició realitzada pel Servei Públic d'Ocupació Estatal
Condesa de Venadito, 9 . 28027 Madrid

NIPO PDF: 120 - 21 - 014 - 8

Actualitzada a gener 2021

Espanya és un país sobirà, membre de la Unió Europea, constituït en un Estat social i democràtic de dret i la forma de govern del qual és la monarquia parlamentària. El seu territori, amb capital a Madrid, està organitzat políticament en disset comunitats autònomes i dues ciutats autònomes.

Té una superfície de 505.940 quilòmetres quadrats.

Idioma

La llengua oficial en tot el territori és l'espanyol o castellà. En diverses comunitats autònomes comparteix oficialitat amb altres llengües com el basc, el català, el gallec o el valencià en les seves respectives àrees geogràfiques.

La població

A Espanya vivim aproximadament 46,5 milions de persones.

La densitat de població mitjana és de 92 habitants per quilòmetre quadrat.

Moneda

La unitat monetària en vigor és l'euro.

Clima

Espanya té diversitat de climes, les temperatures depenen de l'època de l'any i de les diferents regions. Predomina el clima mediterrani temperat.

Al centre de la península impera el clima continental amb temperatures baixes a l'hivern, altes a l'estiu i precipitacions irregulars.

En la costa cantàbrica i Galícia hi ha clima oceànic amb abundància de precipitacions durant tot l'any, especialment a l'hivern, i unes temperatures fresques.

Les Illes Balears, Ceuta i Melilla tenen temperatures suaus a l'hivern i calor a l'estiu amb escasses precipitacions.

Les Illes Canàries tenen caràcter subtropical amb unes temperatures càlides durant tot l'any i poques precipitacions.

L'hora

Península i Balears: GMT +1 / Illes Canàries: GMT.

Trucades telefòniques

El codi internacional d'Espanya per cridar des de l'estranger és el 34 mes el número, compost de 9 xifres.

Vida social

La vida social a Espanya és molt important. La família i els amics formen part del nucli vital de la major part dels espanyols. En les relacions socials se sol mantenir una actitud i un llenguatge informal i espontani. És freqüent el contacte físic en la salutació, petons i abraçades, que pot resultar sorprenent a qui ens visite per primera vegada.

L'horari habitual d'esmorzar és de 13:30 a 15:30, i el del sopar de 21:00 a 23:00, bastant més tard de l'habitual a la resta d'Europa. És freqüent sortir a sopar fora de casa amb amics, especialment els caps de setmana.

Espanya té gran tradició de vida nocturna. L'hostaleria és un dels sectors més dinàmics de l'economia espanyola.

Encara que s'han produït forts canvis als últims anys, la família continua sent el nucli de les relacions personals i té molta importància. Mantenir els llaços amb els amics és molt important també.

Existeix una gran varietat de festes populars, algunes d'elles amb fama internacional, com les de Sant Fermín a Pamplona, les Falles de València, la Fira d'Abril de Sevilla o la Setmana Santa.

La vida comercial és molt dinàmica. Els horaris comercials solen comprendre des de les 10:00 del matí fins a les 20:00. Als centres comercials els horaris solen ser més prolongats.

Gràcies al bon temps, un bany en algunes de les millors platges del món està garantit. T'agradaria, per exemple, gaudir de l'ambient de la Costa del Sol, bussejar a la Costa Brava, conèixer els nostres pobles i viles marineres? Els més actius poden atrevir-se amb tota mena d'esports nàutics.

A més de platges, a Espanya hi ha opcions culturals per a tots els gustos i butxaques. Si prefereixes ballar al ritme de festivals, també trobaràs molts coneguts a nivell internacional.

Allotjament

Trobar un pis a un preu adequat abans d'arribar a Espanya pot ser difícil, donat i que els propietaris prefereixen conèixer als seus inquilins abans de signar el contracte; a més, no és aconsellable comprometre's a llogar un pis sense haver-lo vist abans.

La cerca sol durar d'una a tres setmanes; el primer que s'ha de fer és familiaritzar-se amb els diferents barris que ens puguin interessar i estudiar les seves comunicacions.

Molts pisos buits tenen un cartell de "es lloga" en la finestra o en el portal. Molts pisos no s'anuncien, la informació es transmet de boca en boca perquè els propietaris prefereixen tenir inquilins coneguts.

Es poden utilitzar webs especialitzades, taulers d'anuncis i molts periòdics i revistes locals que tenen una secció immobiliària que ofereix habitatges en lloguer amb llistes ben organitzades.

Hi ha agències immobiliàries per a venda i lloguer de propietats; el preu dels seus serveis pot ser l'equivalent a un mes de lloguer. Els serveis de cerca d'habitacions són més actius i costen una mica menys; cobren una quantitat per endavant i tracten de trobar un pis que s'ajusti als requeriments.

Una vegada s'hagi trobat un lloc on viure, sol ser una mica més fàcil negociar el contracte d'arrendament. Els contractes solen tenir una durada d'un any. Caldrà llegir-ho acuradament i assegurar-se que tot és clar.

Si el contracte especifica un inventari, hem de comprovar que tot és a l'apartament i que tots els electrodomèstics funcionen correctament.

Les despeses de subministrament d'aigua, llum, gas i comunitat poden estar o no inclosos al preu del lloguer. Cal assegurar-se de preguntar quines despeses han de pagar-se; la calefacció, per exemple, tendeix a ser un cost bastant gran.

Quant a la fiança, la majoria dels propietaris demana una fiança d'un mes, i a vegades de dos si l'apartament està moblat. És preferible obtenir per escrit qualsevol acord addicional.

Atès que el sistema legal espanyol no ofereix massa protecció als propietaris, és molt comú que aquests demanin garanties addicionals: si es treballa, una còpia de la nòmina que garanteixi que es guanya més mensualment del que costa el lloguer; si s'és estudiant, una carta del centre d'estudis que certifiqui que es té mitjans suficients o, fins i tot, es poden demanar garanties addicionals, com un aval bancari.

Hi ha altres opcions, com viure amb una família o a una pensió, residència o col·legi major, que solen ser més barates i flexibles quant als períodes de lloguer.

La millor època per a buscar pis a Espanya és entre maig i juliol. Agost és complicat per les vacances, i setembre sol ser el pitjor mes, ja que és el de tornada de vacances i quan els estudiants comencen el curs. Per Nadal tampoc sol haver-hi molta activitat al mercat immobiliari.

Cost de la vida

Les despeses mensuals bàsiques, com poden ser l'habitatge, menjar, transport, roba i calçat, educació i esplai, per a viure a Espanya poden variar segons la regió on es resideixi.

En general, el cost de la vida a les grans ciutats espanyoles (Madrid, Barcelona, València, Bilbao) sol ser més car que a altres més petites.

El salari mínim a Espanya, per a l'any 2018, és de 24,53 euros al dia o 735,90 euros mensuals o 10.320,60 euros anuals amb 14 pagues.

El salari mensual d'un professional depèn de factors com l'edat, el nivell acadèmic, la classificació del càrrec, els beneficis socials ofertats per l'ocupador i altres factors.

Per a viure a Espanya amb un nivell bàsic o mitjà es necessiten, aproximadament, 1.500 euros mensuals. Aquesta quantitat està estimada per a una sola persona i inclou aliments, habitatge, serveis bàsics (llum, telèfon, aigua, gas), transport, roba i entreteniment. Les xifres són aproximades i poden variar anualment. Caldrà agregar uns 500 euros més per cada fill.

El cost mitjà mensual de l'habitatge en lloguer és de 600 euros mensuals, encara que aquesta informació pot variar molt en funció de la zona i ciutat de què es tracti.

Per tenir una primera aproximació del cost de vida a Espanya, oferim alguns preus dels principals aliments i béns de consum familiar estimats en euros:

Supermercat: aigua (1,5 litres): 0,5 euros, una dotzena d'ous: 1,70 euros, un quilo de pa: 0,93 euros, una ampolla de llet d'1 litre: 0,76 euros, una ampolla de vi: 4 euros, una cervesa nacional (0,5 litres): 2 euros, una cervesa importada (0,5 litres): 2,50 euros, patates (1 quilo): 0,93 euros, arròs (1 quilo): 0,95 euros, tomàquets (1 quilo): 1,50 euros.

Restaurant: menjar per a dues persones: 30 euros (amb menú), un refresc: 1,65 euros.

Roba i calçat: Unes sabates mitjanes: 40 euros, un vestit en grans magatzems: 30 euros, uns vaquers: 70 euros, unes sabatilles esportives de marca: a partir de 60 euros.

Transport: gasolina:1,20 euros, un bo mensual de transport públic: 43 euros, un bitllet d'anada i tornada públic: 1,40 euros.

Internet: 6 Mbps, tarifa plana, cable i ADSL: 35 euros.

Allotjament: Compra d'un habitatge als afores: 1.600 euros per metre quadrat, compra d'un habitatge al centre: 2.500 euros per metre quadrat, lloguer als afores amb una habitació: 420 euros, lloguer al centre amb una habitació: 560 euros, lloguer habitatge amb tres habitacions als afores: 600 euros, lloguer d'un habitatge amb tres habitacions al centre: 900 euros.

Oci: Entrada de cinema: 8-10 euros, paquet de cigarrets: 5 euros.

Enllaços d'interès

Espanya és, sobretot, un mosaic de cultures heterogènies, respectuoses i populars. La vida cultural i social espanyola és el producte de múltiples influències externes rebudes en el transcurs de la seva història, d'ahí la seva gran riquesa i diversitat.

La seva cultura és riquíssima i abasta totes les formes d'expressió. De la literatura a la pintura, de la música a l'arquitectura, del teatre a les arts sumptuàries.

El turisme cultural s'està convertint en una alternativa al turisme de sol i platja per la riquesa i qualitat dels seus museus, monuments, festes i tradicions, així com exposicions i manifestacions culturals diverses. Com a exemple, direm que Espanya és un dels països més rics del món quant a patrimoni monumental, no en va és el segon país amb major nombre de declaracions de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

L'arquitectura d'Espanya s'ha perfilat a partir de nombroses influències, gràcies en gran part a la seva diversitat històrica i geogràfica. En l'actualitat, és una combinació d'influències de l'antiguitat i del modernisme contemporani, un estil que compta amb molts arquitectes famosos, com el mundialment conegut Antoni Gaudí.

El desenvolupament de la literatura espanyola es creua amb el d'altres tradicions literàries de les diverses regions del país. L'autor espanyol més conegut és Miguel de Cervantes, qui va escriure la famosa novel·la El Quixot de la Manxa, l'obra més emblemàtica de la història de la literatura espanyola i un clàssic fundacional de la literatura occidental.

La pintura a Espanya ha variat molt al llarg de la història, depenent en gran manera dels estils i períodes artístics (el romànic, gòtic, renaixement, manierisme, barroc i períodes moderns). Alguns dels artistes espanyols més valorats que han contribuït i millorat la cultura espanyola són Velázquez, Murillo, Zurbarán, Goya, Picasso, Dalí, Sorolla o Miró.

La música és una part fonamental de la cultura i el folklore d'Espanya. Abasta els diferents estils desenvolupats en les diferents èpoques històriques.

Espanya posseeix un immens llegat historicoartístic bibliogràfic: és el tercer país del món en quant a nombre de monuments declarats de valor històric mundial. Madrid reuneix tres grans museus amb obres mestres de l'art universal: el Museu del Prado, el Museu Thyssen-Bornemisza i el Museu d'Art Reina Sofia. El teatre i el cinema espanyol s'estan convertint en un referent a nivell mundial. Destaquen els festivals de teatre de Mèrida, Sagunt o Almagro i els festivals cinematogràfics de Sant Sebastià, Màlaga o Valladolid.

La cuina juga un paper important en la cultura espanyola; un dels seus majors atractius és la riquesa i la varietat dels seus productes, amb plats que varien segons la ubicació geogràfica i el clima. La llarga història d'Espanya ha portat moltes influències culturals al seu conjunt, la qual cosa proporciona una cuina que no sols és deliciosa, sinó també bastant singular. No pot parlar-se d'una cuina nacional, sinó de múltiples cuines regionals.

Enllaços d'interès

El transport a Espanya es caracteritza per una extensa xarxa viària, ferroviària i d'aeroports i ports. El país té la xarxa de vies ràpides (incloses les autovies i autopistes) més llarga de la Unió Europea i la tercera del món.

En el trànsit aeri existeixen un total de 52 aeroports que mobilitzen a més de 200 milions de persones cada any. Totes les ciutats importants compten amb aeroport. El més important és el d'Adolfo Suárez Madrid Barajas a Madrid, seguit del Prat a Barcelona.

A través de la Xarxa de Carreteres de l'Estat, es pot arribar amb cotxe a tots els nuclis de població per petits que siguin o per difícil que sigui el seu traçat.

La xarxa ferroviària es caracteritza per una gran interconnexió, a través de línies d'alta velocitat (AVE), trens regionals i trens de rodalies.

Les ciutats més importants compten amb xarxes de transport subterrani (metre) molt eficients que funcionen normalment de 6:00 del matí a 1:30 de la matinada.

Qualsevol ciutat més o menys gran, ofereix també un bon servei d'autobús urbà. El servei de taxis és el mitjà de transport més còmode però també més costós.

En el transport marítim, el trànsit de viatgers és escàs. Tenen certa importància les relacions entre tots dos costats de l'Estret de Gibraltar (Algesires-Ceuta) i entre les illes o entre aquestes i la Península, principalment en els mesos turístics.

Enllaços d'interès

Espanya ha aconseguit transformar-se política, social i econòmicament en trenta anys. Ha aconseguit ser un país avançat i modern superant dècades d'aïllament i retard.

Tradicionalment, Espanya ha estat un país agrícola, encara és un dels majors productors d'Europa occidental, però des de mitjans de la dècada de 1950, el creixement industrial va ser ràpid i aviat va aconseguir un major pes que l'agricultura en l'economia del país.

Com en l'economia de tots els països europeus, recentment va sofrir una forta recessió i, a partir d'aquí, el producte interior brut va tornar a créixer de nou; a això han contribuït factors com el descens del preu del petroli, la millora de les condicions de finançament i la depreciació de l'euro, així com la previsió de creixement per a l'Eurozona.

El turisme és un dels pilars de l'economia espanyola: Espanya és el tercer país més visitat del món i el segon en ingressos econòmics provinents del turisme.

En l'actual conjuntura apareixen millores quant a la creació d'ocupació, l'exportació i la inversió empresarial.

El consum privat evoluciona de manera més positiva a l'esperada, a causa de l'impacte de la creació d'ocupació sobre la renda disponible de les llars i a la reducció de la taxa d'estalvi.

Tenim un mercat laboral molt sensible als canvis, la qual cosa indica que l'impacte de la crisi a Espanya és més profund que en altres economies desenvolupades.

La seva situació s'ha caracteritzat per mantenir una elevada taxa de desocupació estructural que s'ha vist incrementada fortament en aquests períodes de crisis.

L'estructura empresarial d'Espanya, des del punt de vista de l'ocupació, es caracteritza per una elevada atomització en petites unitats empresarials, fins al punt que vuit de cada deu empreses tenen dos o menys empleats. Els majors percentatges d'empreses petites es troben al sector Serveis, especialment al Comerç. Per contra, el gruix de les empreses grans es concentra al sector industrial.

El mercat laboral és molt sensible davant variacions en el PIB, la qual cosa significa que la desocupació pot fluctuar en major mesura que en altres economies desenvolupades. Els salaris reals són baixos en comparació amb altres països similars del nostre entorn. La major part de les contractacions són de caràcter temporal.

Encara que millora, el mercat de treball espanyol continua presentant greus problemes estructurals: els elevats índexs d'atur entre els joves i els majors de 50 anys, l'alt percentatge d'aturats de llarga durada, l'elevada temporalitat, el baix nivell de formació (acreditada) orientat a l'ocupació i l'elevat nombre de joves desanimats que ni treballen ni estudien.

En sintonia amb el conjunt de l'economia, el mercat de treball ve experimentant certa millora i trenca la tendència de destrucció d'ocupació, encara que continua presentant problemes estructurals.

Enllaços d'interès

Desplaçaments i residència

Els ciutadans de l'EEE poden circular, residir i treballar lliurement a qualsevol país membre i gaudir dels mateixos drets que els nacionals del país triat. Aquest dret de lliure circulació s'estén també als seus familiars, qualsevol que sigui la seva nacionalitat, baix determinats requisits.
Per tant, com a nacional d'un país membre de l'EEE, a Espanya podrà accedir a qualsevol activitat laboral, tant per compte d'altri com per compte propi, sense necessitat de sol·licitar un permís de treball, i tenir els mateixos drets que els nacionals espanyols quant a salari, condicions de treball, accés a l'habitatge, formació professional, seguretat social o afiliació sindical, amb determinades excepcions, recollides en el Tractat de la Unió Europea, en l'accés a ocupacions en l'Administració Pública.
Per a entrar a Espanya només és necessari presentar el corresponent document d'identitat o passaport en vigor. Pot romandre durant tres mesos per a buscar una ocupació o establir-se per compte propi. Si després dels tres mesos continua sense trobar un treball a Espanya, té dret a romandre més temps si continua buscant treball i realment té possibilitats de trobar-ho.

Tràmits

Si es pensa fixar la residència a Espanya per un període superior a tres mesos, el ciutadà haurà de sol·licitar el certificat de registre i el familiar la targeta de familiar de ciutadà de la Unió. Tant els ciutadans de la Unió com els seus familiars podran obtenir, amb el compliment de determinats requisits, residència permanent a Espanya.

Totes les persones que resideixen a Espanya tenen l'obligació d'empadronar-se en el municipi on visquin. Per a realitzar aquest tràmit ha d'acudir a l'Ajuntament.
Els familiars d'un ciutadà comunitari que no tinguin nacionalitat d'un país membre podran residir a Espanya per un període superior a tres mesos. Per a això han d'obtenir una “targeta de residència de familiar de ciutadà de la Unió” a través de les Oficines d'Estrangers.

Com a nacional d'un país membre de l'EEE, a Espanya podrà accedir a qualsevol activitat laboral, tant per compte d'altri com per compte propi, sense necessitat de sol·licitar un permís de treball, i tenir els mateixos drets que els nacionals espanyols.

Enllaços d'interès

Serveis Públics d'Ocupació

Els serveis públics d'ocupació espanyols, tant l'estatal com els de les comunitats autònomes disposen d'una xarxa d'oficines d'accés lliure i gratuït per a tots els ciutadans.
Els majors de 16 anys poden registrar-se en els serveis públics d'ocupació presentant el seu document d'identitat o passaport en vigor, sempre que disposin d'un domicili.
Els serveis que presten: aquests serveis són ofertes de treball, orientació i formació professional ocupacional, tramitació de prestacions de desocupació, informació sobre mesures de foment de l’ocupació, subvencions i capitalització, autoocupació, etc.

Enllaços d'interès

EURES (Serveis d'Ocupació Europeus)

EURES és una xarxa de cooperació establerta entre la Comissió Europea, els Serveis d'Ocupació nacionals dels Estats membres, Noruega, Suïssa, Liechtenstein i Islàndia i, en el cas de les zones frontereres, les organitzacions que representen als interlocutors socials.

Portal web on es pot consultar la informació que afecta la mobilitat i una base de dades sobre ofertes d'ocupació així com la possibilitat d'introduir el CV.

Agències de col·locació, empreses de selecció i empreses de treball temporal

Les agències de col·locació són un altre intermediari del mercat de treball espanyol. Al servei d'ocupació estatal i als de les comunitats autònomes li facilitaran informació sobre aquestes entitats i els serveis que pot obtenir d'elles.

També existeixen empreses especialitzades en selecció de recursos humans, que solen utilitzar com a vies de captació de candidats els anuncis en empreses i les xarxes socials.

Les empreses de treball temporal sempre inclouen les sigles ETT, contracten directament als treballadors i després els cedeixen a l'empresa usuària mitjançant el contracte de posada a disposició. Són especialment útils per a cerca d'ocupacions temporals.

Agències d'Ocupació autoritzades

El coneixement de l'idioma espanyol és fonamental per treballar a Espanya.
Els Serveis d'ocupació espanyols i de les Comunitats Autònomes, disposen d'una xarxa d'oficines als serveis de les quals poden accedir tots els ciutadans. Cada vegada és més freqüent que les empreses acudeixin a Internet per difondre les seves ofertes d'ocupació.

A través del seu web, les empreses es donen a conèixer, i solen disposar d'un apartat de recursos humans.

Utilitza tots els recursos disponibles (coneguts, familiars, premsa, centres d'informació, associacions professionals...) a més de la xarxa EURES i una bona dosi d'imaginació i creativitat.

Associacions, Col·legis Professionals i Sindicats

Altres fonts d'informació són les associacions professionals i sindicats. Algunes professions a Espanya tenen un Col·legi Oficial on és necessari registrar-se per a exercir la professió.

Enllaços d'interès


Ocupació a través d'Internet

Borses de Treball especialitzades i/o per sectors

Empreses de treball temporal

Ofertes d'ocupació en mitjans de comunicació

Tots els periòdics espanyols tenen una secció diària d'ofertes d'ocupació, encara que és en les edicions dominicals on més ofertes d'ocupació es publiquen. També les televisions públiques tenen programes específics d'ocupació; és conegut el programa “Aquí hay trabajo”, que s'emet de dilluns a divendres en La 2 (RTVE).

Als portals web dels periòdics solen disposar d'un enllaç anomenat “treballa amb nosaltres”, “ocupació” o “careers” en anglès.

Els periòdics en llengua alemanya, anglesa o francesa que s'editen en les principals zones turístiques espanyoles també ofereixen un llistat d'ofertes de treball.

Enllaços d'interès

Autocandidatura i contactes personals

Una altra possible via a utilitzar és la candidatura espontània. En aquest cas, el candidat es dirigeix a l'empresa mitjançant una carta de presentació acompanyada del seu CV, encara que en eixe moment no tinguin obert un procés concret de selecció.

Els contactes i relacions personals també són molt útils per a la cerca d'ocupació. Si es tenen amics o familiars a Espanya convé comentar que s’està buscant treball, ja que moltes vacants es cobreixen a través d'aquesta mena de contactes i referències.

EL CV i la carta de presentació

Algunes empreses faciliten un model de sol·licitud per accedir als seus llocs de treball, encara que la pràctica més estesa és facilitar el CV acompanyat d'una carta de presentació. Això pot fer-se com a resposta a una oferta o a un anunci en premsa i també presentant una candidatura espontània.

Carta de presentació: No és una simple formalitat, és la targeta de presentació i la primera imatge que es transmet a l'empresa. Llevat que s'indiqui el contrari, la carta i el CV han d'estar escrits en espanyol. Escrita en ordinador en format DIN A-4 i en una sola pàgina. Concisa, utilitzant llenguatge formal. La carta ha d'estar relacionada directament amb el lloc de treball que s'està sol·licitant. Eviti cartes estàndard.
Currículum vitae: Ha d'estar estructurat, ser clar i concís. S'aconsella un màxim de dues pàgines en format DIN A-4. La fotografia no és necessaria, encara que per a alguns llocs pot resultar convenient. No s'acompanya de títols i certificats ja que, llevat que es requereixi així, els mateixos s'aportaran durant l'entrevista.

Poden trobar-se models de CV i consells per a redactar-los en la major part de webs dels serveis públics d'ocupació a Espanya.

A Espanya l'edat mínima per treballar són els 16 anys, si bé és necessària una autorització dels pares o tutors fins als 18 anys, llevat que la persona estigui legalment emancipada.

No obstant això, es prohibeix als menors de 18 anys la realització de treballs nocturns, d'hores extraordinàries i altres activitats que el Govern declari insalubres, penoses, nocives o perilloses. Excepcionalment, i prèvia autorització per escrit de l'autoritat laboral, els menors de 16 anys podran intervenir en espectacles públics sempre que això no suposi perill per a la seva salut ni per a la seva formació.

El contracte de treball pot formalitzar-se per escrit o de paraula; qualsevol contracte podrà concertar-se a jornada completa o a temps parcial (excepte el de formació). Pot celebrar-se per temps indefinit (els denominats “contractes fixos”) o per una durada determinada (els anomenats “contractes temporals”). S'entén que hi haurà contracte de treball quan existeixi un acord entre empresari i treballador pel qual se li prestin uns serveis sota la direcció i organització d'aquest a canvi d'una retribució econòmica.

El contracte de treball pot ser indefinit (fix), o tenir una durada determinada (temporal).

Si no es diu expressament el contrari en el contracte, es presumeix que és indefinit i a jornada completa.

Pot ser empresari qualsevol persona física major de 18 anys i amb capacitat d'obrar que contracti a un treballador. La capacitat de contractar la tenen els majors de 18 anys, els menors de 18 i majors de 16 legalment emancipats o amb consentiment dels seus pares o tutors i els estrangers segons la legislació que els és aplicable.
Existeixen quatre grans modalitats de contractes de treball: indefinits, temporals, per a la formació i l'aprenentatge i en pràctiques. Altres formes de prestació del treball assalariat són a temps parcial, en comú i contracte de grup i a distància.
Existeixen una sèrie d'incentius a la contractació, especialment, a la indefinida.

Treball autònom

A Espanya un treballador autònom (no confondre amb empresari individual) és la persona física que realitza de manera habitual, personal i directa una activitat econòmica a títol lucratiu, sense subjecció a contracte de treball, i encara que eventualment utilitzi el servei remunerat d'altres persones. Es pressuposa la condició de treballador autònom si s'ostenta la titularitat d'un establiment obert al públic com a propietari, usufructuari, arrendatari o un altre concepte anàleg. També es pressuposa la condició de treballador autònom si la persona és un teletrabajador que té clients i realitza una activitat remunerada i si emet factures formals per les seves activitats, ja que és titular d'una empresa unipersonal. El propi autònom és responsable d'altes, modificacions i baixes en la Seguretat Social; així mateix, la seva responsabilitat és il·limitada amb tot el seu patrimoni present i futur.

Remuneració

Es considera salari a la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, sense discriminació per raó de sexe, en diners o en espècie, per la prestació professional dels seus serveis laborals per compte d'altri, si retribueixin el treball efectiu, qualsevol que sigui la forma de remuneració, o els períodes de descans computables com de treball. El salari mínim interprofessional (SMI) fixa la quantia retributiva mínima que percebrà el treballador referida a la jornada legal de treball. El seu valor es fixa cada any per Reial Decret.

Temps de treball

La durada de la jornada és l'estipulada en el contracte de treball. La durada signada haurà de respectar el límit establert en el Conveni Col·lectiu i, en tot cas, el límit màxim de 40 hores setmanals en còmput anual. Diàriament el treballador no pot tenir una jornada superior a 9 hores, llevat que s'acordi altra per Conveni Col·lectiu o per acord entre empresa i representants dels treballadors i que es respectin els descansos.

Permisos

Les vacances anuals es poden pactar de manera individual o col·lectiva, sense que la seva durada anual pugui ser inferior a 30 dies amb dissabtes i diumenges inclosos. Existeixen, a més, 12 dies festius nacionals i dos locals per any. També es té dret a 15 dies per matrimoni, i a 16 setmanes ininterrompudes en cas de maternitat, adopció o acolliment familiar (dues setmanes més per cada fill a partir del segon en cas de part, adopció o acolliment múltiples). El pare pot gaudir de part d'aquest període si els dos treballen. Així mateix, en cas de naixement de fill, adopció o acolliment, els treballadors tindran dret a la suspensió del contracte per paternitat durant tretze dies ininterromputs, ampliables a dos dies més per cada fill a partir del segon en el supòsit de part, adopció o acolliment múltiples.

Enllaços d'interès

La Seguretat Social d'Espanya és el principal sistema de protecció social de l'Estat. La seva finalitat és garantir unes prestacions socials concretes i individualitzades, per fer front a determinades contingències que poden situar a la persona (i a qui depengui d'ella) en situació de necessitat. La regulació essencial de la Seguretat Social es troba en l'article 41 de la Constitució i en el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social (Reial Decret Legislatiu 8/2015).
La Seguretat Social engloba una modalitat contributiva, d'àmbit professional i finançament segons les cotitzacions dels afiliats, i una modalitat no contributiva, d'àmbit universal i finançament a càrrec d'aportacions dels Pressupostos Generals de l'Estat.
Garanteix, sempre que es compleixin determinats requisits, als ciutadans espanyols i en el seu cas als estrangers residents al nostre país, un conjunt de prestacions econòmiques o assistencials per a preveure, reparar o superar determinades situacions d'infortuni o estats de necessitat concrets com són la malaltia, la incapacitat temporal o invalidesa, la jubilació o la mort d'un familiar.
S'aplicaran els Reglaments Comunitaris en matèria de Seguretat Social als nacionals d'un Estat membre de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu, que siguin treballadors per compte d'altri o per compte propi i que estiguin o que hagin estat subjectes a la legislació d'un o d’alguns d'eixos Estats, estudiants, funcionaris i als apàtrides o refugiats que resideixin al territori d'un dels Estats membres, així com als seus familiars i supervivents. En aplicació de l'Acord entre la Unió Europea i Suïssa sobre la lliure circulació de persones, s'aplica també als nacionals suïssos.

Situació, documentació, impresos

A Espanya, els treballadors que exerceixen una activitat per compte d'altri estan obligatòriament assegurats davant la pèrdua d'una ocupació. Les cotitzacions per a aquesta cobertura les aporten empresaris i treballadors.

Prestacions de Nivell Contributiu

Tenen dret a percebre-les tots els treballadors per compte d'altri que tinguin períodes cotitzats al règim general de la Seguretat Social superiors a 360 dies i perdin totalment o parcial el seu treball per causes alienes a la seva voluntat.

Prestacions de Nivell Assistencial i Subsidis

Els treballadors que no tinguin dret a prestació contributiva o que l’hagin esgotat poden sol·licitar un subsidi o una prestació assistencial per desocupació sempre que reuneixin alguna de les condicions previstes per a certs col·lectius especials (rendes baixes, càrregues familiars, ser majors de 55 anys, etc.).

Exportació de prestació per desocupació

Si està percebent prestacions per desocupació al seu país o en qualsevol altre de l'EEE i Suïssa, pot exportar-les a Espanya o a un altre estat membre per a buscar una ocupació durant un període màxim de tres mesos, en alguns casos ampliable a altres tres mitjançant sol·licitud prèvia.

Abans de sortir serà necessari:

a) Haver estat a la disposició del Servei Públic d'Ocupació del país d'origen almenys durant quatre setmanes.

b) Sol·licitar el formulari U2 i comunicar la data real de la seva partida.

En arribar a Espanya, necessitarà inscriure's com a demandant d'ocupació en l'oficina del Servei Públic d'Ocupació que li correspongui segons el seu domicili a Espanya en un termini de set dies a partir de la seva sortida del país d'origen. Si ha treballat a Espanya, és convenient que, abans d'abandonar el país, sol·liciti a l'Oficina del Servei Públic d'Ocupació Estatal el formulari U1 que acredita els períodes cotitzats al nostre país perquè es puguin tenir en compte al càlcul d'eventuals prestacions en un altre país de l'Espai Econòmic Europeu.

Serveis al ciutadà

La xarxa bàsica del sistema públic de salut s'organitza mitjançant consultoris d'assistència primària anomenats centres de salut, centres d'assistència especialitzada i hospitals. Espanya té convenis recíprocs d'assistència sanitària amb tots els països de la Unió Europea. Els ciutadans d'aquests països necessitaran sol·licitar al seu país la Targeta Sanitària Europea per poder tenir accés als serveis mèdics públics a Espanya.

En el sistema de la seguretat social pública si es requereix un tractament específic o el metge de família deriva al pacient al corresponent especialista. La prestació farmacèutica subministra els medicaments als usuaris a un cost menor, amb una aportació econòmica per part de l'usuari que varia en funció de la seva situació personal.

Tots els treballadors, autònoms i per compte d'altri, han d'afiliar-se i abonar cotitzacions mensuals a la Seguretat Social. Es pot contractar també una assegurança privada a través d’una societat mèdica privada. En aquest cas, les despeses de tractament no es reemborsen, excepte en alguns casos d'urgència.

A Espanya tenen dret a la protecció de la salut i a l'atenció sanitària pública, a través del Sistema Nacional de Salut, les persones que tenen la condició d'assegurat o beneficiari.

El Sistema Nacional de Salut s'organitza en dos nivells assistencials:

L'Atenció Primària posa a la disposició de la població una sèrie de serveis bàsics des de qualsevol lloc de residència. Els dispositius assistencials principals són els centres de salut (CAP: Centre Atenció Primària, CS: Centre de salut, Consultori Mèdic), on treballen equips multidisciplinars integrats per metges de família, pediatres, personal d'infermeria i personal administratiu. Poden disposar també de treballadors socials, matrones i fisioterapeutes.

L'Atenció Especialitzada es presta en centres d'especialitats i hospitals, de manera ambulatòria o en règim d'ingrés.

L'accés als serveis sanitaris públics es realitza a través de la Targeta Sanitària Individual (TSI) expedida per cada Servei de Salut. És el document que identifica a cada ciutadà com a usuari en tot el Sistema Nacional de Salut. Cada comunitat autònoma compta amb un Servei de Salut, que és l'estructura administrativa i de gestió que integra tots els centres, serveis i establiments de la pròpia comunitat, diputacions, ajuntaments i qualssevol altra administració territorial intracomunitària.

Engloba a les prestacions i serveis sanitaris d'Espanya, que d'acord amb la llei són responsabilitat dels poders públics.

La gestió de la sanitat pública està transferida a les Comunitats Autònomes.

Una de les qüestions més importants a solucionar després de la seva arribada al país és donar-se d'alta a l'Agència Estatal d'Administració Tributària. Recordi portar amb si la documentació fiscal necessària del seu país d'origen, així com una acreditació d'haver tramitat tots els assumptes fiscals pendents abans de la seva eixida. En arribar, no oblidi que pot necessitar obrir un compte bancari i recordi que ha de reservar diners suficients per poder pagar els seus impostos.

Les diferents Administracions Públiques espanyoles s'encarreguen de la recaptació dels ingressos tributaris. Els impostos són els tributs més importants i es paguen obligatòriament sense contraprestació individualitzada. Dins dels impostos, trobem els impostos directes: Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF); Impost sobre la Renda de No Residents (IRNR); Impost sobre el Patrimoni; Impost de Societats i Impost sobre Successions i Donacions, que graven la capacitat econòmica, és a dir, la riquesa, i indirectes: Impost sobre el Valor Afegit (IVA) i Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP i AJD), que graven la utilització d'aquesta riquesa, que tothom ha de pagar per igual quan fa una mateixa compra, es guanyi o es tingui més o menys diners.

L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) és un dels més importants a Espanya. Grava progressivament (a més ingressos, més impostos), les rendes anuals de persones físiques amb residència habitual en territori espanyol.

S'entén que el contribuent té la seva residència habitual en territori espanyol:

a) Quan roman més de 183 dies, durant l'any natural, en territori espanyol. Per determinar aquest període de permanència es computen les absències esporàdiques, llevat que el contribuent acrediti la seva residència fiscal en un altre país.

b) Quan radiqui a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics de manera directa o indirecta.

c) Es presumeix, excepte si es prova el contrari, que el contribuent té la seva residència habitual en territori espanyol quan, conforme als criteris anteriors, resideixin habitualment a Espanya el seu cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguin d'ell.

Els treballadors estrangers desplaçats a Espanya i que com a tal adquireixin la seva residència fiscal a Espanya, podran optar per tributar per l'Impost sobre la Renda de No Residents (IRNR) i mantenir la condició de contribuents per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques durant el període impositiu en què s'efectuï el canvi de residència i durant els cinc períodes impositius següents, amb el compliment d’uns requisits.

L'Impost de Valor Afegit (IVA), és l'impost indirecte més important. S'aplica sobre el consum de béns i prestacions de serveis realitzades per empresaris i professionals. Aquest impost té un tipus de gravamen diferent segons el producte.

A les Illes Canàries s'aplica, en lloc d’aquest, l'Impost General Indirecte Canari (IGIC) i a Ceuta i Melilla, l'Impost sobre la Producció, els Serveis i les Importacions a Ceuta i Melilla (IPSI).

Al marge d'aquests impostos de caràcter estatal, també existeixen altres impostos indirectes que són locals i autonòmics. Aquests són alguns d'ells:

Impost sobre Béns Immobles (IBI), que cal pagar pel simple fet de ser propietari d'un habitatge.

Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (ITVM) o Impost de Circulació, que es paga pel simple fet de tenir un vehicle (cotxe, moto, caravana…) que pugui circular per Espanya.

Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), que es paga per a poder exercir una activitat econòmica, és a dir, per tenir una empresa.

Per a evitar la doble imposició i promoure les inversions exteriors (estrangeres a Espanya o de capital espanyol a l'exterior) existeixen els Convenis de doble imposició (CDI).

El sistema educatiu espanyol es caracteritza per:

Descentralització: les competències educatives es reparteixen entre l'Administració General de l'Estat (Ministeri d'Educació, Cultura i Esport) i les Administracions de les comunitats autònomes (Conselleries o Departaments d'Educació):

L'administració educativa central executa les directrius generals del Govern sobre política educativa i regula els elements o aspectes bàsics del sistema.

Les administracions educatives autonòmiques desenvolupen les normes estatals i tenen competències executiu-administratives de gestió del sistema educatiu al seu propi territori.

Autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió dels recursos dels centres educatius.

Participació de la comunitat educativa en l'organització, govern, funcionament i avaluació dels centres.

Estructura del Sistema Educatiu

Al sistema educatiu espanyol es distingeixen cinc grans tipus: infantil, primària, secundària, batxillerat i educació superior.

S'estableix la gratuïtat i obligatorietat de l'educació bàsica.

L'educació a Espanya està regulada pel Ministeri d'Educació, però els governs autonòmics són els encarregats de gestionar i finançar els centres educatius al seu territori

L'Educació Infantil abasta fins als 6 anys. Encara que no és una etapa educativa obligatòria, el seu segon cicle és gratuït en tots els centres sostinguts amb fons públics (centres públics i centres privats concertats). Els centres públics que la imparteixen es denominen Escoles Infantils (EI) i els que, a més, ofereixen l'Educació Primària es denominen Col·legis d'Educació Infantil i Primària (CEIP).

L'educació bàsica és obligatòria i gratuïta en els centres sostinguts amb fons públics. Comprèn deu anys d'escolaritat i es divideix en dues etapes:

Educació Primària, impartida en Col·legis d'Educació Primària (CEP). Comprèn sis cursos acadèmics, que es cursen ordinàriament entre els 6 i els 12 anys

Educació Secundària Obligatòria (ESO), que es cursa als Instituts d'Educació Secundària (IES) entre els 12 i els 16 anys. En finalitzar aquesta etapa, els alumnes reben la primera certificació oficial, el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria, que els permet l'accés a l'Educació Secundària Superior o al món laboral.

L'Educació Secundària Superior també s'imparteix en els Instituts d'Educació Secundària. Té una durada de dos cursos acadèmics, generalment cursats entre els 16 i els 18 anys. Ofereix als estudiants dues possibilitats, el Batxillerat (branca general) i la Formació Professional de grau mitjà CFGM (branca professional). Aquesta última també s'ofereix en els Centres integrats de Formació Professional i en els Centres de referència nacional.

La reforma actual introdueix modificacions significatives en Formació Professional. Entre les reformes dels ensenyaments de Formació Professional es troba la creació dels cicles formatius de Formació Professional Bàsica, que poden ser cursats per l'alumnat que tingui entre els 15 i els 17 anys, entre altres requisits d'accés establerts, i el desenvolupament per les administracions educatives de la Formació Professional Dual en l'àmbit del sistema educatiu.

L'Educació Superior comprèn estudis universitaris i estudis professionals. Els estudis universitaris s'imparteixen en les Universitats i la Formació Professional de Grau Superior (CFGS) en els mateixos centres que la de grau mitjà (IES).

L'Educació de les Persones Adultes (EPA) abasta diferents ensenyaments ofertats per les Administracions educatives, laborals i locals que s'imparteixen en centres de molt diferent naturalesa. Els ensenyaments presencials, que condueixen a l'obtenció de títols oficials, s'ofereixen en centres docents ordinaris o específics per a persones adultes. L'EPA es dirigeix a persones majors de 18 anys i, excepcionalment, a majors de 16 anys que treballen i no poden acudir al centre educatiu en règim ordinari, o que són esportistes d'alt rendiment.
A més d'aquests ensenyaments, el sistema educatiu espanyol ofereix les de règim especial:

Ensenyaments d'Idiomes, impartides a les Escoles Oficials d'Idiomes EOI. Els alumnes poden matricular-se a partir dels 16 anys.

Ensenyaments Artístics, que comprenen els Ensenyaments elementals de Música i Dansa, els Ensenyaments artístics professionals i els Ensenyaments artístics superiors. Aquests ensenyaments s'imparteixen en diferents centres específics, segons cada tipus i nivell d'ensenyament.

Ensenyaments Esportius, organitzats en cicles formatius de grau mitjà i superior i impartits en les mateixes institucions que els ensenyaments de Formació Professional.

Enllaços d'intérés

Reconeixement de títols

El reconeixement de títols és un tràmit que condueix a l'autorització per a l'exercici d'una professió al país de destinació. Per a obtenir aquest reconeixement, la professió ha d'estar regulada, l'exercici de la qual està legalment supeditat a la possessió de determinades qualificacions professionals, reconegudes de manera oficial. Más información.

Existeix una directiva comunitària (Directiva 2005/36/CE) que regula el reconeixement de les qualificacions professionals. Cada país ha de tenir un punt de contacte i un òrgan encarregat de facilitar el reconeixement de les qualificacions professionals entre els diferents països de la Unió Europea.

El Ministeri d'Educació, a través de la Subdirecció General de Títols i Reconeixement de Qualificacions, és l'òrgan coordinador de l'aplicació de la directiva sobre reconeixement de títols a Espanya:

Centre NARIC ESPANYA Ministeri d'Educació, Cultura i Esport
C/ Torrelaguna, 58 - 2 ª planta 28027 Madrid
Tel.: + 34 91 506 55 93
Correu electrònic:
naric@mecd.es

La sol·licitud de reconeixement es realitzarà davant l'òrgan corresponent de l'administració de l'Estat, en el cas de títols universitaris, o de la comunitat autònoma on es vol exercir l'ocupació, en el cas de títols no universitaris.

Les diferents professions i els òrgans davant dels quals cal sol·licitar el reconeixement professional venen recollits en l'Annex X del RD 1837/2008, que incorpora a l'ordenament jurídic espanyol la directiva 2005/36/CE.

L'homologació atorga al títol estranger, des de la data en què sigui concedida i s'expedeixi la corresponent credencial, els mateixos efectes del títol o grau acadèmic espanyol amb el qual s'homologa, en tot el territori nacional, segons la normativa vigent.

La convalidació: és el reconeixement oficial de la validesa, a efectes acadèmics, d'estudis superiors realitzats a l'estranger, hagin finalitzat o no amb l'obtenció d'un títol, respecte d'estudis universitaris espanyols parcials que permetin prosseguir els estudis esmentats en una Universitat espanyola.

Enllaços d'interès

Ambaixades europees a Espanya

Abans d'anar a Espanya per a buscar un treball o per a una entrevista de selecció hi ha alguns documents que no ha d'oblidar:

  • Passaport o document d'identitat de la UE/EEE en vigor.
  • Curriculum vitae traduït, cartes de presentació i de referència de les seves anteriors ocupacions, fotocòpia dels títols acadèmics i cursos. Convé que porti el currículum i la carta de presentació en algun format electrònic perquè els pugui actualitzar i/o modificar.
  • Targeta Sanitària Europea expedida per la Seguretat Social del seu país (Formulari E-100)
  • Formulari de cotitzacions realitzades (U1 o E301), si escau.
  • Formulari d'exportació de prestacions (U2 o E-303), si escau.
  • Fotocòpia de la partida de naixement i certificat de família.
  • Traducció certificada del títol, en el seu cas.
  • Altres permisos i llicències que consideri adequats, per exemple, el permís de conduir.

Abans d'acceptar un treball, comprovi si:

  • Entén els termes i condicions del contracte de treball. És important que s'asseguri de qui assumeix les despeses de viatge i d’allotjament: vostè o l'ocupador.
  • Coneix la forma de pagament i freqüència del salari.
  • Té allotjament a Espanya.
  • Té una cobertura sanitària adequada.
  • Disposa de fons suficients fins rebre el primer salari o tornar a casa si calgués.

Abans de tornar, és important que:

  • Sol·liciti en la seva oficina d'ocupació el document U1 o E-301 que certifiqui les seves cotitzacions a Espanya, de cara a futures prestacions a les quals pogués tenir dret.
  • Comprovi que conserva tota la documentació personal que acrediti la seva relació laboral a Espanya (contracte de treball, nòmines, etc...).
  • Resolgui la seva situació fiscal en l'Agència Tributària.