Els esdeveniments internacionals de 2020 -crisi sanitària del Covid- 19 - i de 2022 -invasió russa d'Ucraïna- han tingut grans repercussions en els principals indicadors socials i econòmics. El seu impacte sobre l'activitat econòmica i l'ocupació ha plantejat un desafiament en el mesurament de la conjuntura nacional.

Dades econòmiques

El Producte Interior Brut va registrar en 2022 un increment del 5 5 , %, en termes de volum, segons les dades de la comptabilitat nacional trimestral d'Espanya, a pesar dels esdeveniments assenyalats anteriorment.

Les exportacions i importacions van tindre valors positius en termes de valor. Les importacions van créixer en major mesura que les exportacions ( 33 , 41 % i 22 , 93 %), atés que estes solament van créixer en termes de valor (a causa dels elevats increments de preus) reduint-se en termes de volum. La producció industrial i la producció de la indústria de la construcció van tindre valors positius ( 2 , 9 % i 4 , 8 % respectivament). El consum d'energia elèctrica es va reduir un 3 , 8 %.

Els indicadors relacionats amb el consum tant minorista com en grans magatzems van presentar valors positius. Les vendes de vehicles industrials també, mentre que els turismes van caure en 5 un , 4 %.

En síntesi, l'any 2022 s'ha caracteritzat per una pujada que ha tingut caràcter general en les seues diferents classificacions a excepció dels productes energètics que van disminuir un 6 , 9 % després del molt elevat increment en 2021 del 39 7 , %. Els preus industrials van tindre un any més increments de dos dígits (superiors a el 10 %). La taxa anual de l'Índex de Preus Industrials (IPRI) general va créixer en el mes de desembre un 14 , 7 %.

En el context actual, l'anàlisi de certes variables resulta especialment rellevant. En el cas del mesurament de l'ocupació, ha de parar-se atenció no solament als llocs de treball equivalents a temps complet, sinó també a la resta de variables, com les persones ocupades, els llocs de treball i les hores efectivament treballades. Ha de tindre's en compte, per exemple, que els llocs de treball equivalents es veuen afectats tant per la variació de les hores treballades, com per la de la jornada mitjana de les persones que treballen a temps complet.

L'ocupació equivalent a temps complet va créixer un 2 % en 2022 . El salari mínim interprofessional s'ha fixat per Reial decret 99 / 2023 en 1 . 080 €.

Dades demogràfiques

Segons les xifres de població aprovades per Reial decret 1037 / 2022 , de 20 de desembre resultants de la Revisió del Padró municipal, la població d'Espanya el de 1 gener d'era 2022 47 de 475 . . 420 habitants. Els hòmens eren 23 . 265 . 381 , i les dones 24 . 210 . 039 .

La població espanyola sumava 41 . 932 . 488 persones i l'estrangera 5 . 542 . 932 , el 11 68 , %. El 15 53 , % de la població d'Espanya ha nascut en l'estranger, dada que reflectix l'increment d'adquisicions de nacionalitat espanyola que van anar 144 de 012 . l'any 2021 .

L'increment interanual de població a esta data va ser 90 de 313 . persones i la variació relativa del 0 19 , %. Este creixement ha sigut conseqüència del saldo migratori positiu que va aconseguir la xifra de 148 070 . persones: el de la població espanyola va ser negatiu de 3 917 . persones, mentre que el de la població estrangera va ser positiu de 151 987 . persones.

Gràfic 1 . Evolució de la població segons sexe

Font: Elaborat per l'Observatori de les Ocupacions del SEPE a partir de les dades de l'INE. Padró Municipal a 1 de gener de cada any.

La piràmide de població mostra una estructura de població envellida. Un de cada 5 persones té 65 a o més anys d'edat, mentre que solament un 13 , 83 % té menys d'anys. 15 El 29 44 , % de la població té menys d'anys 30 d'edat. Per sexe, les dones superen als hòmens en xifres significativament rellevants, encara que el nombre d'hòmens és major en els trams d'edat més jóvens (fins als 35 anys). En els trams de major edat, les dones són majoritàries i esta diferència és cada vegada més elevada a mesura que és major el grup d'edat.

Gràfic 2 . Piràmide de població

Font: Elaborat per l'Observatori de les Ocupacions del SEPE a partir de les dades de l'INE. Padró Municipal a 1 de gener de 2022 .

L'edat mitjana de la població espanyola és 44 de 07 , anys: hòmens 42 , 76 i dones 45 , 33 . L'edat mitjana s'eleva progressivament des de l'any 1975 i l'any 2022 va ser el més elevat de la sèrie històrica. La proporció de persones majors d'anys 65 presenta també un continu creixement va ser 16 de 80 , % en 2010 , de 18 50 , % en 2015 i de 19 58 , % en 2020 .

L'índex d'envelliment o quocient entre persones d'anys 65 i més respecte de les persones menors d'anys, 15 va anar en 2022 133 de 46 , %. Les Comunitats Autònomes amb major índex d'envelliment van ser Principado de Asturias ( 239 , 97 %), Galicia ( 213 , 54 %), Castilla y León ( 211 , 40 %). Totes les comunitats superen l'índex 100 a excepció de Melilla ( 48 , 80 %), Ceuta, ( 65 , 50 %) i Murcia ( 92 , 50 %).

La taxa de dependència o quocient entre la població menor d'anys 16 o major d'entre 64 la població de 16 64 a anys, expressat en percentatge va ser 54 de 16 , i representa la mesura relativa de la població potencialment inactiva sobre la potencialment activa. Com a reflex de l'envelliment té també una tendència creixent, encara que des de s'ha 2018 estabilitzat entorn de/entorn d'anys.. 54

La distribució territorial de la població reflectix la seua concentració en la franja mediterrània amb més de el 50 % del total. Les comunitats autònomes d'interior, a excepció de Madrid , són les de menor població i els moviments poblacionals presenten, no solament una tendència a la concentració en municipis de major població, sinó que s'està observant una pèrdua d'habitants fins i tot en moltes de les capitals de província i nuclis poblacions d'interior.

Andalucía , Cataluña i Comunidad de Madrid són les de major població, agrupant entre les 3 quasi la mitat de la població espanyola ( 48 , 54 %).

La població es va reduir en sis comunitats autònomes, així com en les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, i va créixer en nou restants. Els majors descensos en termes relatius es van donar en Principado de Asturias el 0 ( , 70 %), Extremadura ( 0 , 45 %) i Castilla y León ( 0 , 44 %).

Les majors variacions interanuals positives es van produir en la Regió de Murcia 0 ( , 88 %), Comunitat Valencia na ( 0 , 79 %), Cataluña ( 0 , 38 %), Comunitat Foral de Navarra 0 ( , 39 %), Andalucía ( 0 , 33 %) i Illes Balears ( 0 , 31 %).

Segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) en el quart trimestre d'i 2022 en comparació de les dades del quart trimestre de 2021 va haver-hi un increment de 279 000 . ocupats i de 199 000 . actius i una disminució de 150 700 . aturats.

Les diferències per sexes són significatives. Els hòmens són majoritaris en actius i ocupats i les dones en l'atur i inactivitat. Hi ha 1 . 491 . 500 hòmens ocupats més que dones ocupades. Hi ha 222 . 000 dones parades més que hòmens parats. La major inactivitat de les dones en relació amb el mercat laboral es posa de manifest en què són 2 . 438 . 400 dones més que els hòmens inactius. Les dones representen el 47 30 , % dels actius, el 46 36 , % dels ocupats, el 53 67 , % dels aturats i el 57 32 , % dels inactius.

Per nacionalitat els 20 463 . . 900 ocupats es van distribuir en 16 . 937 . 900 de nacionalitat espanyola, 2 . 688 . 600 de nacionalitat estrangera i 838 . 800 de doble nacionalitat.

Els assalariats van ser 17 . 371 . 500 . D'ells 14 . 256 . 800 tenien contracte de durada indefinida ( 13 . 662 . 700 permanent al llarg del temps i 594 . 200 discontinu) i 3 . 114 . 700 contracte temporal. En l'últim any (quart trimestre de 2021 quart trimestre de 2022 ) els assalariats amb contracte fix discontinuat van passar 373 de 400 . a 594 200 . , amb un increment absolut de 220 800 . i relatiu del 59 13 , %.

En el mateix període, els assalariats amb contracte temporal van passar 4 de 308 . . 500 a 3 114 . . 700 , amb una disminució absoluta de 1 193 . . 800 assalariats i relativa del 27 71 , %. És a dir que, en sol quatre trimestres, els assalariats amb contracte indefinit han augmentat en quasi un milió sis-cents mil i amb contracte temporal han disminuït en quasi un milió dos-cents mil. Esta diferent composició de l'estructura dels ocupats per tipus de contracte és l'aspecte més rellevant dels efectes de les mesures de la nova reforma laboral aprovada per Reial decret Llei 32 / 2021 .

Per sectors econòmics els ocupats s'han incrementat en l'últim any en tots, a excepció d'agricultura. Les xifres d'ocupats en indústria, construcció i servicis són les més altes dels últims cinc anys.

La taxa d'activitat va ser 58 de 52 , %, en el quart trimestre de 2022 , dada lleugerament inferior a la 2021 que va ser 58 de 65 , %. És la segona taxa més baixa des de l'any 2007 .

La taxa d'ocupació en el quart trimestre de 2022 va ser 50 de 99 , % superant a la de l'any 2021 que va anar 50 de 83 , %, esta taxa presenta una tendència creixent des de l'any 2013 . Va tindre unes caigudes molt acusades entre l'any 2007 i l'any 2012 , amb un descens de quasi deu punts.

La taxa d'atur va ser en el quart trimestre de 2022 de 12 , 87 %, inferior a la de l'any 2021 que va anar 13 de 33 , %, i més de tres punts percentuals inferior a la de l'any 2020 . La tendència de la taxa d'atur és descendent des de l'any 2013 . La taxa d'atur d'és 2022 la més baixa des de l'any 2008 .

Gràfic 3 . Evolució de les taxes d'activitat, ocupació i parada

Font: Elaborat per l'Observatori de les Ocupacions del SEPE a partir de les dades de l'INE. Enquesta de Població Activa. IV trimestre de cada any.

Font: Elaborat per l'Observatori de les Ocupacions del SEPE a partir de les dades de l'INE. Enquesta de Població Activa. IV trimestre de 2022 .

En el Sistema de Seguretat Social espanyol, a 31 de desembre d'estaven 2022 afiliades un total de 20 159 . . 317 persones, que suposa un augment del 3 90 , % respecte del mateix dia de l'any anterior. Esta pujada confirma la tornada a una tendència alcista que es venia registrant dels últims sis anys previs a la pandèmia de la COVID- 19 , tots ells amb valors positius que s'acostaven o fins i tot superaven el tres per cent.

En 2022 el , dones i hòmens van aconseguir el valor màxim en afiliacions dels últims deu anys amb un increment del 25 53 , % en el primer cas i del 21 61 , % en el segon.

Gràfic 4 . Evolució dels treballadors afiliats segons sexe

Font: Elaborat per l'Observatori de les Ocupacions del SEPE a partir de les dades del MISSM. Afiliats a la Seguretat Social. 31 de desembre de cada any.

L'increment interanual en el nombre d'afiliacions es va concentrar en els sectors econòmics de construcció, servicis i indústria, que van créixer un 5 , 21 %, un 4 , 48 % i un 2 , 80 %, respectivament; per contra, agricultura i pesca va disminuir un 3 , 07 %.

Les seccions d'activitat econòmica que van registrar majors augments van ser: Informació i comunicacions, Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment, Activitats professionals, científiques i tècniques i Hoteleria, amb valors superiors al set per cent. Les úniques que descendixen van ser Activitats d'organitzacions i organismes extraterritorials, Agricultura, silvicultura, ramaderia i pesca i Activitats en llars com a ocupadors de personal domèstic, totes elles inferiors al cinc per cent.

Les comunitats autònomes amb major nombre de treballadors afiliats són Cataluña , Comunidad de Madrid i Andalucía , que sumen entre les tres, més del 51 55 , % de tota Espanya. Respecte de l'any 2021 , totes les comunitats autònomes van pujar el nombre de les seues afiliacions. Les que van registrar majors augments van ser Canarias , Illes Balears i Comunidad de Madrid , amb un 6 , 56 %, 5 , 72 % i 5 , 46 %, respectivament.

El Règim General, amb la inclusió dels sistemes especials que ho integren, engloba el 83 21 , % del total d'afiliacions, una miqueta més de mig punt percentual més que l'any anterior. La distribució per sexes és d'un 51 , 27 % hòmens i 48 , 73 % dones.

Els règims de cotització que han incrementat interanualment van ser: el Règim General, un 5 , 21 %, el Règim Especial del Mar, un 3 , 32 % i el Règim Especial d'Autònoms, un 0 , 46 %; mentre que els descensos van afectar al Sistema Especial Agrari, un 4 , 78 %, al Règim Especial de Mineria del Carbó, un 1 , 90 % i al Sistema Especial d'Empleats de Llar, un 0 , 64 % menys.

Els afiliats amb contractes indefinits, representen el 76 55 , % del total i van augmentar un 24 , 17 %, mentre que els temporals suposen el 15 23 , % i van descendir un 40 , 52 %. En la contractació indefinida es donen increments tant en els de jornada completa, un 16 , 80 % com els de jornada parcial, 36 , 47 %; mentre que els contractes temporals descendixen tant els de jornada completa, un 34 , 36 % menys, com els de jornada parcial, un 51 , 68 %. Els fixos discontinus són els que registren enguany en major increment, un 124 , 29 %.

En la contractació temporal les dones tenen major pes, un 57 , 91 %, enfront d'un 42 , 09 % d'hòmens; no obstant açò, en els indefinits la diferència a favor dels hòmens és notòria, un 54 , 15 %, enfront del 45 85 , % de dones. Quant als contractes fixos discontinus els hòmens suposen el 40 6 , % pel 59 36 , % de dones.
Per tipus de jornada laboral, en els contractes a jornada completa hi ha una proporció major d'hòmens amb un 58 , 50 %, mentre a jornada parcial ho són les dones, amb un 67 , 38 %.

La distribució per centres de cotització mostra com els centres de Servicis són els més rellevants i acumulen un 80 , 63 % del total; este percentatge va augmentar en 22 punts d'un any a un altre. Els altres amb una participació entorn de/entorn del sis per cent, van variar de forma diferent: els participants d'agricultura i pesca i indústria van disminuir en 39 i 4 punts, respectivament, i els de construcció van augmentar en 21 .

El teixit empresarial està configurat fonamentalment per empreses xicotetes, per aquest motiu els centres de cotització de fins a vint-i-cinc treballadors van constituir, en 2022 , el 93 82 , % del total. Els treballadors afiliats es concentren majoritàriament en grans empreses, ja que el 54 61 , % de les afiliacions estan adscrites a empreses de més de 50 treballadors, havent-se incrementat esta proporció en quaranta centenes/centenes de punt percentual, respecte de l'any 2021 .

En 2022 el nombre de contractes acumulats, de gener a desembre, van anar 18 . 310 . 343 i representa una disminució del 5 54 , % respecte de l'any passat i del 18 67 , % en relació a 2019 . No obstant açò, ha de tindre's en compte que la reforma laboral va establir el contracte indefinit com a regla general, la qual cosa va derivar en una menor formalització de relacions laborals en dotar de major estabilitat la contractació en el mercat laboral.

El nombre de persones contractades en 2022 ( 7 . 699 . 652 ), és un 7 , 90 % superior a les contractades en 2021 ( 7 . 136 . 178 ).

Gràfic 5 . Evolució dels contractes i de les persones contractades

La dada de l'índex de rotació ( 2 , 38 ) millora respecte d'anys anteriors, on es van registrar taxes del 2 93 , en 2019 , del 2 55 , en 2020 i del 2 72 , en 2021 el .

En resum, la reforma laboral ha provocat una reducció del nombre de contractes i de l'índex de rotació, a causa de la prioritat que se li ha donat a la contractació de caràcter indefinit enfront dels contractes temporals i ha aconseguit mantindre la xifra de persones contractades prèvia la crisi sanitària i econòmica de l'any 2020 .

En la sèrie 2007 - 2022 i en la seua distribució per sexe, s'observa que el nombre de contractes a dones sempre es mostra inferior al d'hòmens. En l'exercici 2022 la diferència se situa en 7 , 75 punts, enfront dels 10 , 96 d'o 2021 els 9 95 , de diferència de l'exercici 2019 . Esta tendència pareix indicar que la diferència entre el nombre de contractes a dones enfront del d'hòmens va disminuint amb el pas del temps, ja que la dada de l'últim any, 7 , 75 punts percentuals, és el millor dels últims 10 i el quart millor en la sèrie analitzada.

Gràfic 6 . Evolució dels contractes segons sexe

Font: Elaborat per l'Observatori de les Ocupacions del SEPE a partir de les dades del SISPE. Total anual.

Per comunitats autònomes, les que van registrar un major nombre de contractes van ser Andalucía , Cataluña , Comunidad de Madrid i Comunitat Valencia na i representen en conjunt el 60 81 , % de la contractació nacional.

Les que major increment van experimentar respecte de l'exercici 2021 són Illes Balears i Canarias , amb variacions del 28 02 , % i del 24 13 , %, en tots dos casos, motivat per l'alt increment que experimenta la contractació en el sector servicis d'aquestes comunitats. Per contra, les autonomies que han patit una major disminució en el nombre de contractes formalitzats són la Regió de Murcia 20 ( , 88 %) i Castilla y León ( 18 , 15 %). En la primera, destaca la disminució de la contractació en el sector d'agricultura i pesca i, en la segona, en la indústria.

En quatre comunitats, la taxa de contractes a dones és superior a la taxa de contractes a hòmens: Principado de Asturias , Comunitat Foral de Navarra Castilla-La Mancha , i País Vasco , així com en les dos ciutats autònomes.

En cuanto a la distribución de la contratación formalizada por intervalos de edad, es el grupo de los comprendidos entre los 25 y los 34 años el que continúa siendo el más numeroso, representa el 27 , 92 % ( 5 . 112 . 584 contratos) sobre el total nacional. Según la variación interanual, el tramo de edad de 16 a 24 años incrementa un 2 , 72 % el número de contratos. En el resto de tramos de edad se registran disminuciones con respecto a 2021 .

Gràfic 7 . Contractes per sexe i grups d'edat

Font: Elaborat per l'Observatori de les Ocupacions del SEPE a partir de les dades del SISPE. Total any 2022 .

Per sexe, en tots els grups la contractació a dones és inferior a la d'hòmens. En tots els grups d'edat es formalitzen més contractes indefinits a hòmens que a dones. Amb les dades de contractes temporals succeeix el mateix i només en el tram de 45 54 - anys, es van realitzar més contractes temporals.

L'evolució de la contractació per sectors econòmics: el pes del sector servicis s'incrementa, passa a representar el 71 30 , % del total de contractes en l'exercici 2022 enfront del 66 92 , % que suposava l'any 2021 . Este augment es produïx a costa dels sectors d'agricultura i indústria, els quals reduïxen el seu pes en 2 , 76 punts el primer i en 1 , 4 el segon. El sector construcció experimenta també una disminució en la seua representativitat, però més modereu, 0 , 32 punts.

L'índex de rotació per sectors d'activitat econòmica marca la xifra més elevada del 2 74 , en Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca; altres sis seccions figuren amb un índex de rotació superior a 2 , dins de les quals està la d'Indústries manufactureres amb un 2 , 14 i la d'Hoteleria amb un 2 , 01 .

Es dona, per tant, la circumstància que tres de les quatre seccions d'activitat econòmica amb major nombre de contractes, són també les de major índex de rotació, la qual cosa indica que se seguix fent un ús elevat de la contractació temporal.

La reducció anual de contractes temporals en els quatre sectors ha sigut del 49 88 , % en Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca, 35 , 18 % en Hoteleria, 34 , 30 % en Comerç a l'engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes i 33 , 45 % en Indústria manufacturera. Els canvis són, per tant, evidents en estos sectors, encara que queda, encara, marge de millora, ja que partien de xifres de contractació temporal superiors a el 80 %. És per açò pel que encara es mantenen els elevats índexs de rotació a pesar del canvi legislatiu i l'arrossegament que provoquen en el mercat nacional.

S'observa que hi ha quatre seccions en les quals la contractació dels hòmens suposa més d'un 75 % del total: Construcció, Indústries extractives, Subministrament d'aigua, activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació i Transport i emmagatzematge. Són les mateixes seccions d'activitat econòmica que presentaven major taxa de contractació a hòmens que l'any 2021 .

En el punt oposat es troben les seccions d'Activitats en llars com a ocupadors de personal domèstic; activitats de les llars com a productors de béns i servicis per a ús propi, i Activitats sanitàries i de servicis socials, on les taxes de contractació de dones són el 88 70 , % i 79 , 53 %, respectivament. La taxa de dones contractades supera en 12 dels 21 sectors d'activitat econòmica, a la taxa d'hòmens.

El fet que la taxa d'hòmens a nivell nacional seguisca sent més alta que la de les dones es deu, principalment, al fet que dos de les seccions amb major contractació, Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca i Indústries manufacturera, tenen taxes de contractació d'hòmens del 73 34 , % i 64 , 66 % respectivament, afectant així a la taxa a nivell estatal.

Per a l'anàlisi de la tipologia de la contractació cal tindre en compte el RDL 32 / 2021 de 28 de desembre, que va establir el contracte indefinit com la regla general en la contractació. Açò es veu reflectit en un volum de 7 027 . . 160 contractes indefinits, que representen el 38 38 , % dels contractes de l'exercici 2022 i suposen un increment respecte de l'exercici 2021 del 232 51 , %. En 2021 , la contractació indefinida no arribava a el 11 % del total de contractes, amb un volum total que superava lleugerament els dos milions de contractes.

Amb la reforma laboral també es busca una reducció de la contractació temporal; pretén que desaparega la possibilitat de celebrar contractes d'Obra o servici determinat per a celebrar, únicament, contractes de treball de durada determinada per Circumstàncies de la producció o per Substitució de persona treballadora.

Els contractes d'Obra o servici presenten una reducció del 81 35 , % i passen a representar el 7 13 , % del total de contractes, quan suposaven el 36 10 , % en l'exercici 2021 .Mitjançant esta reforma laboral desapareix la possibilitat de celebrar contractes d'Obra o servici, però la Disposició Transitòria Quarta s'establix que fins a l'entrada en vigor del RDL 32 / 2021 de 28 de desembre (tres mesos des de la seua publicació) els contractes d'esta modalitat es regiran per la normativa legal vigent en la data en què s'han concertat i la seua durada no podrà ser superior a sis mesos.

Els contractes Eventuals per circumstàncies de la producció mantenen un elevat pes en el total de contractes, el 42 3 , %, però registren igualment un descens interanual del 10 79 , %.

Un altre dels canvis introduïts afecta al contracte formatiu establint dos modalitats: el contracte d'Obtenció de pràctica professional i el contracte de Formació en alternativa, que venen a substituir als antics contractes de Pràctiques i de Formació. El comportament d'estos contractes ha sigut desigual. El contracte per a Obtenció de pràctica professional va registrar una variació negativa del 20 24 , % respecte de l'exercici 2021 i, el de Formació en alternança, un increment interanual del 31 38 , %. En còmput global, la suma de tots dos contractes passa 110 de 752 . contractes en 2021 104 a 173 . contractes en l'exercici analitzat.

Finalment, el RDL 32 / 2021 de 28 de desembre també contempla, en la seua Disposició addicional cinquena, la possibilitat de celebrar contractes de durada determinada per part de les entitats integrants del sector públic, sempre que aquests contractes es troben associats a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Al llarg de 2022 , la contractació en esta modalitat finançada amb fons europeus és baixa ( 22 . 402 contractes).

Font: Elaborat per l'Observatori de les Ocupacions del SEPE a partir de les dades del SISPE. Total any 2022 .

L'efecte observat de la reforma laboral en les taxes d'estabilitat i temporalitat del mercat laboral provoca xifres no vistes en tota la sèrie històrica analitzada. Així, la taxa d'estabilitat tenia el seu màxim fins hui en 11 el 92 , % de l'any 2007 , quan en 2022 la dada és del 38 36 , %. Amb la taxa de temporalitat succeeix el mateix, havia marcat un mínim de 88 08 , % també l'any 2007 i actualment se situa en 61 el 62 , %.

La contractació indefinida va mantindre una elevada taxa de variació interanual entre els mesos d'abril i agost, experimentant una disminució en els últims quatre mesos de l'any, especialment marcada en el mes de novembre.

Gràfic 8 . Evolució mensual dels contractes indefinits i temporals. Variació ineranual ( 2022 - 2021 )

Font: Elaborat per l'Observatori de les Ocupacions del SEPE a partir de les dades del SISPE. Total mensual.

La distribució per durada de contracte, indefinit o temporal, segons el tipus de jornada laboral llança el següent resultat: el 57 53 , % dels contractes són a jornada completa, un 29 , 80 % a jornada parcial i la resta un 12 , 67 % són els contractes de tipus fix-discontinu en els quals no s'especifica el tipus de jornada.

Les variacions interanuals són positives i molt elevades en el cas dels contractes indefinits ( 129 , 41 % per a jornada completa i 212 , 38 % per a jornada parcial) el que vé a ser un altre reflex més de com la reforma laboral va afectar a les dades del mercat de treball. Així i tot, els contractes temporals són majoria en les dos jornades.

Els contractes fix-discontinus llancen un volum total de 2 319 . . 527 contractes, amb una variació interanual del 782 25 , % i representen el 12 67 , % del total de contractes. Si atenem a les dades de Seguretat Social, al desembre de 2022 suposen el 6 63 , % dels afiliats al Règim General amb contracte indefinit.

La reducció de la contractació en 2022 ha presentat menor intensitat entre els contractes que han implicat desplaçament entre autonomies que entre els quals han romàs en la mateixa comunitat, per la qual cosa la taxa de mobilitat interautonómica ha augmentat. Amb açò, s'ha mantingut la tendència d'increments que es vé produint durant l'última dècada. Així, esta taxa s'ha situat en 10 el 16 , %, dos desenes per damunt de l'any anterior.

La mobilitat geogràfica, per volum de contractes, es caracteritza per la major presència d'hòmens amb edats menors d'anys, 45 entre els quals més d'una tercera part són estrangers contractats en empreses agrícoles o del sector servicis i en Ocupacions elementals o en les de Treballadors dels servicis de restauració, personals, protecció i venedors.

Quant a taxes de mobilitat, la dels hòmens supera en una miqueta més de quatre punts a la de les dones, la dels estrangers està més de sis punts per damunt de la mitjana i, quant a l'edat, el tram de 31 44 a anys és l'únic que se situa per damunt de la mitjana. En 2022 , el més representatiu ha sigut l'augment de les taxes de dones i jóvens i el seu descens en els estrangers.

Com cada any, Madrid és la comunitat amb major saldo positiu de contractes que entren i Andalucía presenta el saldo negatiu més alt, és a dir el major nombre de contractes a treballadors que es desplacen a una altra comunitat autònoma per a treballar.

Font: Elaborat per l'Observatori de les Ocupacions del SEPE a partir de les dades del SISPE. Total any 2022 .

Nota 1 A l'efecte de la mobilitat geogràfica per motius laborals, s'exclouen els contractes la destinació dels quals és "zona estrangera o desconeguda" que són aquells contractes registrats a Espanya, però per a treballar en l'estranger o els que es desconeix el domicili y que significan en 2022 un 0 , 18 % del total.

A 31 de desembre de 2022 , el nombre de demandants aturats inscrits en els servicis públics d'ocupació s'ha reduït un 8 , 64 % respecte de la mateixa data de l'any anterior. Açò suposa que a Espanya a 31 de desembre de 2022 faig 2 . 837 . 653 aturats, 268 . 252 menys que en 2021 i un 10 , 30 % menys que en 2019 , any previ a la crisi de la COVID- 2019 .

Els demandants no parats, després de patir el major increment de la seua història per la crisi de 2020 161 ( , 38 %) i d'haver-se reduït en 2021 ( 50 , 21 %); en 2022 tornen a baixar a 9 un , 68 %, comptabilitzant-se 1 . 574 . 211 .

Por comunidades autónomas, la situación refleja el descenso que se produce en el conjunto del estado con una reducción generalizada del número de demandantes parados (salvo en las ciudades autónomas de Ceuta y Melilla) aunque con variaciones muy significativas entre unas y otras. Así, salvo Ceuta y Melilla que suben un 0 , 04 % y un 9 , 20 %, respectivamente, todas las demás reducen el número de parados, aunque con oscilaciones comprendidas entre el 35 , 95 % que baja Illes Balears y el 1 , 30 % que presenta la Comunidad Foral de Navarra .

Les restants autonomies presenten descensos compresos entre el % 4 i el %, 10 excepte la comunidad de Madrid Extremadura i que baixen un 18 , 57 % i un 10 , 59 %, respectivament, i Castilla-La Mancha , la Regió d'i Murcia el País Vasco , que ho fan 2 un , 21 %, un 2 , 66 % i un 3 , 52 %, en cada cas.

Gràfic 9 . Evolució dels demandants parats i no parats

Font: Elaborat per l'Observatori de les Ocupacions del SEPE a partir de les dades del SISPE. 31 de desembre de cada any.

Per sexe, en 2022 , hòmens i dones disminuïxen el nombre de demandants aturats, si ben els hòmens ho fan 3 , 14 punts més que les dones. Els primers descendixen un 10 , 48 %, i les dones un 7 , 34 %. En xifres absolutes, els hòmens registren 134 . 368 aturats menys ( 1 . 17 . 505 ) i les dones 133 . 884 ( 1 . 690 . 148 ).

Gràfic 10 . Evolució de la parada registrada segons sexe

Font: Elaborat per l'Observatori de les Ocupacions del SEPE a partir de les dades del SISPE. 31 de desembre de cada any.

Latipologia del demandant aturatseguix mostrant un perfil molt definit en quan al sector, nivell d'estudis i el sexe. En els dos primers casos, el sector servicis, amb 71 el 08 , % del total d'aturats, i el nivell d'Estudis primaris o no acreditats, que suma el 40 42 , % (i el 67 09 , % si s'inclou Educació Secundària Obligatòria), destaquen considerablement sobre els altres sectors i nivells, respectivament. Quant al nombre de dones, que enguany disminuïx menys que els hòmens i, per tant, incrementen el seu percentatge de participació respecte d'i 2021 passen a representar el 59 56 , % sobre el total d'aturats, ( 0 , 83 punts percentuals més que en 2021 ), seguixen marcant clarament el perfil al seu favor.

Les altres variables que completen el perfil ja estan menys definides, encara que referent a l'edat, els que tenen 55 anys o més cada any incrementen el seu pes i ja representen el 30 60 , % sobre el total d'aturats, quan en 2016 sumaven el 21 69 , %, i en 2019 , just abans de la pandèmia, el 25 68 , %. Quant a l'antiguitat de la demanda en una distribució de trams iguals de sis mesos de durada, la suma dels trams compresos entre, zero i sis mesos d'antiguitat, seguix formant el grup majoritari, amb 42 el 68 , % dels demandants parats.

En resum, en el conjunt de l'estat, el perfil més freqüent de les sol·licituds dels demandants d'ocupació parats, distribuïts per les variables sexe, nivell d'estudis, grup d'edat, sector econòmic i antiguitat de la demanda; seguix el següent patró: dona, Educació Secundària Obligatòria sense superar, edat igual o superior als 55 anys, sol·licitud en el sector servicis i antiguitat que supera els sis mesos.

Una anàlisi més detallada d'estos paràmetres oferix que, segons l'edat, el nombre de demandants aturats disminuïx en tots els trams en els quals s'estructura esta variable, encara que els que tenen 55 anys o més, solament descendixen un 0 , 91 %, quan els altres trams oscil·len entre el 12 63 , % que baixen els compresos entre 34 i 45 anys i el 10 29 , % que ho fan els que tenen entre 45 i 54 anys.

Gràfic 11 . Aturats per sexe i grups d'edat

Font: Elaborat per l'Observatori de les Ocupacions del SEPE a partir de les dades del SISPE. 31 de desembre de 2022 .

Segons sexe, en tots els grups d'edat es produïx un desequilibri important entre hòmens i dones, excepte en el qual va 16 d'anys, 24 en el qual estan bastant igualats; és, a més, l'únic tram en el qual el nombre d'hòmens superen al de dones amb 51 el 44 , %. En tots els altres, les dones són més nombroses.

En tots els intervals d'edat el nombre de dones descendix menys que el d'hòmens, excepte en el 16 24 a anys que ho fan 12 un , 44 % i els hòmens un 11 , 70 %. Les majors diferències en estos descensos es produïxen entre els quals tenen entre 45 i 54 anys i en els de 55 anys o més.

Segons el nivell d'estudis, en 2022 la situació varia poc en relació a anys anteriors. El nivell d'Estudis primaris / No acreditats, seguix sent el més nombrós, amb 40 el 42 , % del total de demandants parats. En segon lloc, es troba el nivell d'Educació Secundària Obligatòria, amb 26 el 67 , % sobre el total d'aturats, disminuint-los un 9 , 63 % i en el qual les dones ja passen a representar el 58 41 , %. En els altres nivells, el nombre d'aturats ja està bastant equilibrat entre els uns i els altres. Els seus graus de representació oscil·len entre el 6 83 , % de Grau Superior FP i del 9 77 , % de l'Universitari i, en tots (excepte en l'Indeterminat, que amb un 0 , 03 % de pes pràcticament testimonial) disminuïx significativament el nombre d'aturats en relació a l'any 2021 .

Segonsantiguitat de la demanda, el grup més nombrós seguix sent el dels aturats que porten més de dos anys sol·licitant ocupació, amb 31 el 03 , % ( 33 , 68 % en 2021 ) sobre el total d'aturats. Este grup reduïx el seu pes específic respecte de 2021 , en disminuir un 15 , 82 %, mentre els aturats íntegrament ho fan 8 un , 64 %. Li seguix el format pels quals tenen entre 1 i 3 mesos, que baixa un 4 , 74 % i passa a representar el 18 16 , % i puja 0 , 33 punts percentuals respecte de 2021 .

En tots els trams d'antiguitat hi ha més dones parades que hòmens, l'únic en el qual estan més equiparats és en el format pels quals tenen un mes o menys, en el qual els primers representen, el 48 32 , % i les dones un 51 , 68 %.

Un col·lectiu que mereix especial atenció, que enguany 2022 reduïx els seus demandants parats un 22 , 24 %, és el delsaturats de llarga durada (PDL), són aquells que porten, com a mínim, un any sol·licitant ocupació. El 42 62 , % dels demandants aturats inscrits, a 31 de desembre de 2022 , són de llarga durada; en l'últim any han disminuït un 22 , 24 %, 13 , 60 punts percentuals més que el total dels aturats. Açò reduïx considerablement la seua quota de representativitat, que passa del 50 07 , % que tenia 2021 en al 42 62 , % que registra l'any 2022 . En este col·lectiu les dones són molt majoritàries representant el 63 82 , % del total.

L'any 2022 , en tots els grups d'edat es reduïx el nombre d'aturats de llarga durada en relació amb l'any 2021 i de forma inversa a l'edat; a major edat, menor disminució.

La classificació d'aturats per sector econòmic no presenta variacions significatives respecte de 2021 . Agricultura representa el 3 99 , %, sobre el total, seguit per servicis amb un 71 , 08 %, indústria un 8 , 24 % i construcció el 8 00 , %; el col·lectiu sense ocupació anterior passa a segona posició quant a nombre d'aturats, amb un 8 , 68 %.

Tots els sectors reduïxen el nombre de demandants parats en 2022 , encara que en menor mesurada els de sense ocupació anterior, concretament un 3 , 67 %, mentre que en agricultura i pesca el descens és 22 de 17 , %, seguit per construcció que descendix un 11 , 95 %. Quant a indústria i servicis descendixen un 9 , 51 % i un 7 , 82 %, respectivament. Este últim sector, a causa del gran pes específic que presenta, és el que més descendix en nombres absoluts, i amb molta diferència respecte dels altres, en comptabilitzar 171 . 212 demandants aturats menys.

Els demandants parats per secció d'activitat econòmicapresenten un descens generalitzat en les diferents seccions que configuren el mercat. Solament Activitats financeres i d'assegurances i Activitats sanitàries i de servicis socials finalitzen 2022 incrementant els seus demandants aturats, concretament un 14 , 66 % la primera i un 0 , 52 % la segona. Totes les altres seccions els reduïxen i algunes com a Activitats d'organitzacions i organismes extraterritorials i Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca, de forma molt significativa, un 24 , 55 % i un 22 , 17 %, respectivament, encara que en el cas de la primera, solament representa el 0 02 , % dels demandants parats.

A més d'estes dos seccions d'activitat econòmica, Hoteleria, Activitats professionals, científiques i tècniques, Construcció, Indústries extractives, i Transport i emmagatzematge reduïxen els seus aturats més d'un 10 %. Per la seua part, el col·lectiu de Sense ocupació anterior, format pels quals encara no han treballat també disminuïx un 3 , 67 %.

L'evoluciómensual en 2022 dels demandants aturats dibuixa una corba tradicional. La que es va formar en 2021 va ser atípica, el nombre d'aturats va disminuir ininterrompudament entre febrer i desembre, es recuperava progressivament la situació provocada per la COVID- 19 .

Com s'ha esmentat, en 2022 es torna a una corba habitual: la que dibuixa el descens dels aturats entre gener i juny, repunta al setembre i tornar a reduir-se a final d'any. La reducció de gener a juny, mes que menys demandants aturats registra, és del 7 76 , %. Després, des de juny fins a setembre es produïx un increment del 2 13 , % i des de setembre a final d'any, els aturats es tornen a reduir un 3 , 54 %, per a acabar amb una caiguda general del 9 14 , % des de gener, i un 8 , 64 %, des de desembre de 2021 .

Gràfic 12 . Evolució mensual de la parada registrada

Font: Elaborat per l'Observatori de les Ocupacions del SEPE a partir de les dades del SISPE. Últim dia de cada mes, anys 2020 i 2021 . Dades en milers.

Enguany 2022 , el mes que menys demandants aturats registra és juny, quan l'habitual és que siga juliol. Possiblement, les guanyes per recuperar la situació prèvia a la pandèmia, després d'un període llarg de contenció i certes precaucions, va fer que s'avançaren les dates d'inici de les activitats pròpies de l'estiu i, per tant, que també els demandants parats arribaren al punt més baix una mica abans del que és habitual.

Beneficiaris de prestacions són els aturats que figuren inscrits com a demandants d'ocupació i es troben en alguna de les situacions protegides per la contingència de desocupació.

Les prestacions que protegixen la situació de desocupació s'estructuren en dos nivells: el contributiu i l'assistencial. Al tancament de 2022 , el nombre de beneficiaris de prestacions per desocupació ascendix a 1 838 . . 199 persones, la qual cosa suposa 4 . 039 menys que l'any anterior, un 0 , 22 % menys en valors relatius.

Gràfic 13 . Evolució de nombre de beneficiaris de prestacions segons sexe

Font: Elaborat per l'Observatori de les Ocupacions del SEPE a partir de dades pròpies. 31 de desembre de cada any.

Per comunitats autònomes, el major nombre de beneficiaris correspon a Andalucía , seguida de Cataluña , la Comunitat Valencia na i la Comunidad de Madrid , que suposen el 60 47 , % del total. Respecte de 2021 , es produïxen variacions negatives en nou i destaquen Illes Balears i Canarias sobre totes les altres, seguides de la Comunidad de Madrid . De les deu comunitats que incrementen el nombre de beneficiaris, destaca La Rioja amb un 30 , 58 % més, seguida de la Comunitat Foral d'i Navarra Castilla-La Mancha .

En Andalucía , Principado de Asturias , Canarias , Castilla-La Mancha , Castilla y León , Comunitat Valencia na, Extremadura i Galicia , juntament amb les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, els beneficiaris perceben majoritàriament prestacions assistencials.

La Renda Activa d'Inserció (RAI) té major presència en les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, i en Andalucía , Canarias , Castilla-La Mancha , Comunitat Valencia na i Regió de Murcia ; i menor en Illes Balears, Comunitat Foral de Navarra Cataluña , i La Rioja .

Segons la tendència dels cinc últims anys, la majoria de les persones que perceben una prestació són dones, el 54 35 , %, 8 , 70 punts més que els hòmens, en valors absoluts suposen 159 . 945 perceptores més.
Per trams d'edat, el grup més nombrós és el d'anys 55 o més.

Respecte a 2021 , els trams de 35 44 a i de 44 54 a anys presenten una variació negativa, mentre que la resta de trams incrementen el nombre de beneficiaris, especialment els de 16 i 24 anys.

La prestació contributiva representa el 46 46 , %; els hòmens és el grup més nombrós 50 , 12 % mentre que les dones ho són en Subsidi, 55 , 63 %, Renda Activa d'Inserció, 69 , 18 % i en Subsidi eventual agrari, 69 , 90 %.

El subsidi suposa el 43 50 , % i el tram d'edat més representatiu és el d'anys 55 o més, amb 53 el 46 , %.

Els beneficiaris de la Renda activa d'inserció vinculada a un itinerari d'inserció laboral representen el 5 35 , % amb un descens de poc més de punt i mitjà respecte a l'any anterior.

El col·lectiu d'eventuals agraris, amb 4 el 69 , % del total de beneficiaris, va registrar un descens del seu pes relatiu de menys de trenta centenes/centenes, en relació a 2021 .

Un element determinant a l'hora d'estudiar la situació del mercat de treball són les ocupacions, tant aquelles en les quals els empresaris contracten com les quals sol·liciten els demandants per a treballar. Tal com establixen el Codi Internacional i el Codi Nacional d'Ocupacions, l'ocupació està constituïda per un conjunt d'ocupacions que presenten una similitud; i una ocupació es definix com el conjunt de tasques que constituïxen un lloc de treball i que seran complides per una mateixa persona.

En este capítol s'analitzen les ocupacions a partir del Sistema d'Informació dels Servicis Públics d'Ocupació (SISPE) és a dir, les ocupacions contractades i les sol·licitades pels demandants parats segons la Classificació Nacional d'Ocupacions (CNO- 11 ) aprovada per Reial decret 1591 / 2010 , de 26 de novembre. Es mostren les dades a partir de l'any 2013 per a poder realitzar anàlisis comparatives homogènies.

Cal tindre en compte que una mateixa persona pot ser contractada diverses vegades durant un període de temps, i cap la possibilitat que les seues ocupacions s'enquadren en diferents grups ocupacionals. En este capítol es fa referència al volum de contractes, no a les persones contractades. En 2022 la mitjana de contractes per persona va ser 2 de 38 , . A més, un demandant pot sol·licitar ocupació fins a en sis ocupacions pel que tampoc és possible la coincidència entre el nombre d'aturats i el nombre de sol·licituds d'ocupació. De mitjana en 2022 cada aturat va sol·licitar ocupació en 4 , 02 ocupacions.

Durant l'any 2022 es van registrar a Espanya 18 . 310 . 343 contractes que van suposar un descens del 5 54 , % respecte del 2021 , No obstant açò, el nombre de persones contractades va augmentar un 7 , 90 %, la qual cosa va suposar un índex de rotació (la relació entre contractes i persones contractades) del 2 38 , en 2022 . Els trets més significatius de la contractació l'any 2022 per grans grups ocupacionals són els següents:

Font: Elaborat per l'Observatori de les Ocupacions del SEPE a partir de les dades del SISPE. Total any 2022 .

Nota: Falten 516 contractes del gran grup 0 Ocupacions militars.

A continuació, es relacionen les quinze ocupacions amb major nombre de contractes l'any 2022 . La suma dels contractes en estes ocupacions suposa el 52 95 , % del total en eixe any. Es relacionen també l'índex de rotació i la taxa d'estabilitat, amb importants modificacions com a conseqüència de la reforma laboral:

Font: Elaborat per l'Observatori de les Ocupacions del SEPE a partir de les dades del SISPE. Total any 2022 .

Les quinze ocupacions amb major contractacióen 2022 coincidixen, de nou, amb les de l'any 2021 , a excepció dels Empleats domèstics que s'incorporen enguany al rànquing i desplacen en la seua posició als Peons de la construcció d'edificis que passen a ocupar el lloc dèsset. L'ocupació de Cambrers assalariats se situa en primer lloc, ascendint així dos llocs respecte de la seua posició en 2021 . En la resta de les ocupacions de la taula amb prou faenes hi ha variacions.

Font: Elaborat per l'Observatori de les Ocupacions del SEPE a partir de les dades del SISPE. Total any 2022 .

Nota: S'han seleccionat les ocupacions el nombre de les quals de contractes superen el 0 05 , % del total de la contractació

En el gràfic següent es representen les ocupacions amb major nombre de contractes segons el seu nivell de qualificació a partir dels grans grups ocupacionals:

• Qualificació Baixa: Gran Grup Ocupacional 9
• Qualificació Mitjana: Gran Grup Ocupacional de l'a 4 el 8
• Qualificació Alta: Gran Grup Ocupacional de l'a 1 el 3

Gràfics 14 , 15 i 16 . Les 10 ocupacions més contractades per grans grups de qualificació a partir dels grups CNO

Relació entre nivell de qualificació i CNO:

• Qualificació Baixa: Gran Grup Ocupacional 9
• Qualificació Mitjana: Gran Grup Ocupacional de l'a 4 el 8
• Qualificació Alta: Gran Grup Ocupacional de l'a 1 el 3

Font: Elaborat per l'Observatori de les Ocupacions del SEPE a partir de les dades del SISPE. Total any 2022 .

A 31 de desembre de 2022 , la parada registrada era 2 de 837 . . 653 persones que es van inscriure en un total d'ocupacions 502 i ho van fer de mitjana, cada demandant en 4 , 02 ocupacions. Cada sol·licitant aturat en inscriure's pot inscriure's fins a 6 en ocupacions diferents.

Les sol·licituds de demanda d'ocupació des de l'any 2013 a l'actual 2022 han evolucionat cap a un major pes de les Ocupacions elementals i les dels Treballadors dels servicis de restauració, personals, protecció i venedors. Les relacionades amb la indústria i la construcció, per contra, han disminuït la seua representativitat sobre el total. D'altra banda, es manté similar el pes de les sol·licituds per a la resta dels grans grups.

Les sol·licituds d'ocupació dels aturats de llarga durada (PLD) suposen el 42 62 , % del total, set punts menys que en 2021 el . El 34 93 , % de les demandes dels PLD es registren en Ocupacions elementals i el 25 46 , % en el grup dels Treballadors dels servicis de restauració, personals, protecció i venedors.

Font: Elaborat per l'Observatori de les Ocupacions del SEPE a partir de les dades del SISPE. 31 de desembre de 2022 .

Nota: Falten 1 . 980 sol·licituds del gran grup 0 Ocupacions militars.

Es repetixen les quinze ocupacions més demandadesi mantenen exactament les mateixes posicions que en 2021 . En totes elles hi ha hagut una reculada en el nombre de sol·licituds destacant les ocupacions de Cambrers, Peons de la construcció i Ajudants de cuina, superant el descens mitjana.

Font: Elaborat per l'Observatori de les Ocupacions del SEPE a partir de les dades del SISPE. 31 de desembre 2022 .

Les sol·licituds d'ocupació en ocupacions de baixa qualificació agrupen el 33 64 , % del total, amb una reculada del 8 70 , % respecte del 2021 . Set de les ocupacions més sol·licitades en el nivell de qualificació baix coincidixen amb les més contractades en eixe mateix nivell excepte Reponedores, Peons d'obres públiques i Escombrariaires. A destacar les sol·licituds d'ocupació en l'ocupació de Personal de neteja que acumula el 26 95 , % en el GG 9 .

Les ocupacions de qualificació mitjana acumulen el 52 03 , % de les sol·licituds d'ocupació i han disminuït un 9 , 76 % respecte del 2021 . Sis d'estes deu ocupacions coincidixen amb les més contractades en este subgrup de qualificació excepte: Caixers i taquillers, Treballadors qualificats en hortes, hivernacles, vivers i jardins, Recepcionistes i Conserges d'edificis. Les sol·licituds d'ocupació es concentren en el GG 5 al que pertanyen la mitat de les ocupacions del gràfic.

El 14 31 , % del total de sol·licituds es presenten en les ocupacions, que s'han classificat com a qualificació alta. Retrocedixen les sol·licituds un 9 , 07 % respecte del 2021 . En este subgrup només coincidixen quatre ocupacions amb les més contractades: Agents i representants comercials, Monitors d'activitats recreatives i d'entreteniment, Professors i professionals de l'ensenyament no classificats baix altres epígrafs i Professionals del treball i l'educació social. No hi ha cap ocupació del GG 1 entre les més sol·licitades.