L'economia espanyola en 2023 va obtindre un creixement interanual, en volum del Producte Interior Brut, de el   2 , 5 %, segons les dades de la comptabilitat nacional trimestral d'Espanya. Este increment de l'activitat econòmica va succeir malgrat un context de debilitat de l'activitat econòmica de l'entorn exterior i de la translació gradual de l'enduriment de la política monetària global i europea.

El valor del PIB nacional a preus corrents per al conjunt de l'any 2023 es va situar en 1 . 462 . 070 milions d'euros, un 8 , 6 % superior al de 2022 . Per agregats, el gasto en consum final de les llars va créixer un 1 , 7 % i el de les Administracions Publiques un 3 , 8 %. Des de l'oferta, tots els grans sectors d'activitat van presentar variacions interanuals positives. Així, el valor afegit brut de les branques industrials va augmentar un 1 , 9 %, i construcció va créixer un 1 , 9 %, mentre que els servicis ho van fer en 3 un , 2 % i les branques primàries van tindre un creixement interanual negatiu del 2 - , 02 %.

Els indicadors relacionats amb el consum van tindre variacions positives, encara que el consum d'energia elèctrica disminuïsc un 5 , 7 % (dada del primer semestre de 2023 ) i també va succeir amb els productes energètics 6 , 4 %.

L'IPC es va reduir del 8 4 , en 2022 fins al 3 5 , en 2023 . La taxa de variació anual de la inflació subjacent va créixer un 3 , 8 %, inferior a la 2022 que va ser 5 de 2 , %. Els preus a Espanya en 2023 van créixer dos punts percentuals menys que en el conjunt de la zona Euro.

Les persones ocupades, van augmentar un significatiu 3 , 88 % i les hores treballades per les persones assalariats van créixer un 2 , 82 %. Els costos laborals i salarials van tindre un gran creixement un 8 , 49 % en la remuneració, mentre la productivitat per hora treballada va descendir un 0 , 76 %.

Segons el Cens de Població, a  Espanya a 1 de gener 2023 hi havia 48 . 085 . 361 persones residents, d'estes   23 . 565 . 593 eren hòmens ( 49 , 01 %) i 24 . 519 . 768 eren dones ( 50 , 99 %). L'increment interanual de població va ser 90 de 313 . persones ( 0 , 19 %) aconseguint la xifra de 148 070 . persones: el saldo de la població espanyola va ser negatiu en 3 . 917 persones, mentre que el de la població estrangera va ser positiu en 151 . 987 persones. Així la població estrangera censada va ser 6 de 089 . . 620 persones i suposaven 580 . 574 més en 2023 respecte a 2022 i representaven un 6 , 90 % de la població total. La població espanyola únicament es va incrementar en 18 . 060 persones, amb el que la pràctica totalitat ( 96 , 98 %) del creixement poblacional a 1 de gener de 2023 va ser de ciutadans de nacionalitat estrangera.

La gràfica de població anterior mostra una estructura de població envellida: una de cada 5 persones té 65 a o més anys d'edat, mentre que només un 13 , 83 % té menys d'anys. 15 Per sexe, les dones superen als hòmens en xifres molt significatives i encara que el nombre d'hòmens és major en els trams d'edat més jóvens (fins als 35 anys), en els grups de major edat les dones són majoritàries. Esta diferència s'accentua encara més a major edat. L'edat mitjana de la població d'Espanya va ser 44 de 19 , anys, seguint un any més la seua tendència creixent (a l'ésser 44 de 06 , en 2022 i de 43 79 , en 2021 ). L'índex d'envelliment o quocient entre persones d'anys 65 i més respecte de les persones menors d'anys, 15 multiplicat per 100 va ser en 2023 148 de 19 , .

La distribució territorial de la població reflectix la seua concentració en la franja mediterrània amb més de el 50 % del total. Les comunitats autònomes d'interior, a excepció de Madrid , són les de menor població i els moviments poblacionals presenten, no solament una tendència a la concentració en municipis de major població, sinó que s'està observant una pèrdua d'habitants fins i tot en moltes de les capitals de província i nuclis poblacions d'interior.

Les comunitats autònomes amb major increment absolut de població a 1 de gener de 2023 van ser Cataluña 140 amb . 140 persones més, l'amb Comunidad de Madrid 128 . 649 i la Comunitat Valencia na amb 108 . 079 . Extremadura va ser l'única comunitat autònoma que va perdre població. En termes relatius, els majors augments de població es van donar en Comunitat Valencia na ( 2 , 12 %), Illes Balears ( 1 , 93 5 ) i Comunidad de Madrid ( 1 , 91 %), per contra, els menors es van produir en Principado de Asturias , Galicia , Castilla y León i País Vasco , en totes elles amb increments inferiors al 0 5 , %.

L'any 2023 ha presentat les millors dades dels últims cinc anys: segons dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA). En el quart trimestre d'i 2023 en comparació de les dades del quart trimestre de 2022 va haver-hi un increment interanual de 783 000 . persones ocupades, 589 . 600 actives i una disminució de 193 400 . persones parades.

Les diferències per sexes en el mercat laboral són significatives. Els hòmens són majoritaris en actius i ocupats i les dones en l'atur i inactivitat. Hi ha 1 . 400 . 100 hòmens ocupats més que dones ocupades. Hi ha 229 . 400 dones parades més que hòmens parats. La major inactivitat de les dones en relació amb el mercat laboral es posa de manifest en què són 2 . 345 . 300 dones més que els hòmens inactius. Les dones representen el 47 57 , %% dels actius, el 46 70 , % dels ocupats, el 54 04 , % dels aturats i el 57 00 , % dels inactius.

Les 21 246 . . 900 persones ocupades es van distribuir de la següent forma segons nacionalitat:   17 . 250 . 400 espanyols amb una pujada del 1 85 , %, 3 . 022 . 300 de nacionalitat estrangera amb un augment del 12 41 , % i 974 . 200 de doble nacionalitat els qui es van incrementar en 16 , 25 %.

La població ocupada assalariada es va situar en 18 . 035 . 200 persones amb un creixement de 664 000 . ( 3 , 82 %). Es va distribuir entre 15 . 061 . 100 que tenia contracte de durada indefinida i 651 . 500 amb caràcter de fix discontinu. Els restants assalariats van obtindre un contracte temporal, van disminuir 3 . 114 . 700 en el quart trimestre d'i 2022 fins als 2 . 974 . 400 en el quart trimestre de 2023 . Esta nova composició de l'estructura de les persones ocupats per durada del contracte és l'aspecte més rellevant dels efectes que les mesures de la nova reforma laboral aprovada per Reial decret Llei 32 / 2021 van tindre en el mercat laboral.

La jornada a temps complet o temps parcial continua tenint les mateixes característiques d'exercicis anteriors:   18 . 377 . 600 contractats a temps complet ( 86 , 5 % del total d'ocupats) i 2 . 869 . 300 a temps parcial ( 13 , 5 % del total). El percentatge d'ocupats a temps parcial es manté estable en 13 el 6 , % en 2022 i també en   2021 . De nou, entre els ocupats a temps parcial les dones són majoria quasi tres de cada quatre ( 73 , 92 % i 2 . 121 . 00 ).

Per situació professional de la població ocupada, destaca l'increment dels treballadors per compte propi que van passar 3 de 086 . . 800 en el quart trimestre de 2022 3 a 205 . . 100 en el quart 2023 de (increment relatiu interanual del 3 83 , %).

En 2023 les xifres d'ocupats per sectors econòmics s'han incrementat en l'últim any en tots: servicis en 629 . 200 ocupats més, seguit de construcció amb 108 . 300 , indústria amb 28 . 000 i agricultura amb 17 . 500 . La població ocupada en servicis, indústria i construcció aconseguisc en este exercici el seu major volum dels últims cinc anys.

La taxa d'activitat va ser el quart trimestre de 2023 de 58 , 99 % sent doncs superior a la 2022 que va ser 58 de 52 , %. La taxa d'ocupació va ser 52 de 05 , % quedant com la més elevada dels últims 10 anys. La taxa d'atur es va situar en 11 el 76 , % més d'un punt inferior a la de l'any 2022 que va anar 12 de 78 , % i sent la taxa més baixa dels últims deu anys.

Font: Elaborat per l'Observatori de les Ocupacions del SEPE a partir de les dades de l'INE. Enquesta de Població  Activa. IV trimestre de cada any.

Per àmbit geogràfic, comunitat autònoma en l'últim any (quart trimestre d'i 2022 quart trimestre de 2023 ) totes les comunitats autònomes, excepte Castilla y León , La Rioja , Ceuta i Melilla, van incrementar la seua ocupació. Els majors augments es van donar en Cataluña 197 amb . 600 , Comunidad de Madrid amb 160 . 5000 , Andalucía amb 130 . 800 i País Vasco amb 47 . 700 , evidenciant com l'increment dels ocupats s'ha concentrat en les regions més desenvolupades i poblades d'Espanya.

En 12 els últims mesos els majors increments absoluts en el nombre d'actius es van produir en Cataluña 176 amb . 700 , Comunidad de Madrid amb 106 . 300 i Andalucía amb 90 . 300 .

La parada va descendir en totes les comunitats autònomes a excepció d'Illes Balears, Canarias , Castilla y León , La Rioja i Melilla. El descens més significatiu va ser el de l'amb Comunidad de Madrid 54 . 200 aturats menys, seguida d'amb Andalucía 40 . 500 i Cataluña amb 20 . 900 . Quant a les taxes de parada estimada les més baixes es van obtindre en País Vasco el 6 ( , 33 %), Cantabria ( 7 , 48 %) i Aragón ( 7 , 85 %). Les taxes de parada més elevades van ser les de Ceuta ( 28 , 35 %), Melilla ( 27 , 42 %), Andalucía ( 17 , 60 %), Extremadura ( 16 , 39 %) i Canarias ( 16 , 19 %).

En el Sistema de Seguretat Social, a 31 de desembre d'estaven 2023 afiliades un total de 20 733 . . 042 persones, que suposa un augment del 2 85 , %, respecte del mateix dia de l'any anterior. Esta pujada confirma la tornada a una tendència alcista que es venia registrant en els anys previs a la pandèmia de la COVID- 19 , i que es recupera en els últims tres anys amb increments superiors al dos i mitjà per cent.

L'increment en el nombre d'afiliacions en 2023 , es va concentrar en els sectors econòmics de servicis, construcció i indústria, que van créixer un 3 , 28 %, un 2 , 83 % i un 2 , 02 %; per contra, agricultura i pesca va disminuir un 2 , 13 %, respecte de l'any anterior. Per seccions d'activitat econòmica els majors augments els van obtindre: Educació, Informació i comunicacions, Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment, amb valors superiors al cinc per cent.

Administració Pública i defensa; Seguretat Social obligatòria destaquen entre les poques que han perdut afiliats. Les altres variacions negatives les van presentar Agricultura, silvicultura, ramaderia i pesca, Indústries extractives i Activitats en llars com a ocupadors de personal domèstic, amb descensos entre l'u i dos per cent.

Les comunitats autònomes amb major nombre de persones afiliades en 2023 Cataluña so , Comunidad de Madrid i Andalucía , que sumen entre les tres, més del 51 61 , % de les afiliacions de tota Espanya. Respecte de l'any 2022 , totes les comunitats autònomes van augmentar el nombre de les seues afiliacions. Els majors increments es van produir en: Canarias , Comunidad de Madrid , Illes Balears i Comunitat Valencia na, amb un 4 , 17 %, 3 , 98 %, 3 , 36 % i 3 , 16 %, respectivament.

Els afiliats al Règim General amb contractes de caràcter indefinit van augmentar un 5 , 41 %, mentre que els afiliats amb contractes temporals van descendir un 7 , 97 %.

Les afiliacions tornen a reprendre la senda del creixement, superant els valors pre pandémicos. En 2023 , es va aconseguir el valor màxim de la sèrie, tots dos sexes respecte de l'any 2014 , van presentar  la xifra  més alta en dels últims deu anys amb un increment del 26 51 , % les dones i del 22 76 , % els hòmens. A la fi d'any, l'afiliació es va incrementar respecte a l'any anterior un 2 , 85 %, però en esta ocasió les afiliacions femenines van augmentar quasi un punt percentual més que les masculines  un 3 , 33 %, enfront d'un 2 , 41 %. En termes absoluts l'increment de les dones va aconseguir la xifra de 416 861 . , enfront de 256 861 . hòmens.

Al desembre de 2023 , la major part de l'afiliació està enquadrada en el Règim General, que a desembre d'englobava 2023 al 78 51 , % del total. La resta, es repartix entre el Règim Especial d'Autònoms amb un 16 , 11 % Règim Especial Agrari amb 3 el 31 , %, Emprats de Llar amb 1 el 79 , , % i Règim del Mar, 0 , 28 %.

En relació a l'any anterior i, continuant amb el perfil dels afiliats, s'observa que tots els grups d'edat registren variacions positives, excepte el tram de 35 44 a anys, amb un 1 , 08 % menys i l'augment més destacat es dona en el tram d'i 16 24 anys, amb un 8 , 60 %. En valors absoluts, el major increment es va donar en el tram d'o 55 més anys, amb 249 . 041 afiliats més, i el major descens en el tram de 35 44 a anys, amb 55 . 725 afiliats menys.

En 2023 es manté la tendència que es vé donant durant l'última dècada: el progressiu envelliment de les persones afiliades. A la fi d'any, el cinquanta per cent de l'afiliació té 45 anys o més, mentre que fa una dècada este percentatge se situava en el quaranta-dos per cent i, durant l'últim any el pes d'este col·lectiu va augmentar en sis desenes.

Per sectors econòmics, el 80 53 , % de centres de cotització i el 76 60 , % de l'afiliació corresponen al sector servicis i en afiliació este sector presenta el millor comportament, amb un increment del 3 28 , %, seguit de construcció i indústria amb una pujada del 2 83 , % i un 2 , 02 %, respectivament. 

El teixit empresarial nacional està configurat fonamentalment per empreses xicotetes, per aquest motiu els centres de cotització de fins a vint-i-cinc treballadors van constituir, en 2023 , el 93 62 , % del total. Esta quota ha baixat interanualment en vint centenes/centenes. Els treballadors afiliats es concentren majoritàriament en grans empreses, ja que el 55 19 , % estan adscrites a empreses de més de 50 treballadors. havent-se incrementat esta proporció en 58 centenes/centenes, respecte de l'any 2022 . Esta anàlisi dels centres de cotització, per grandària de centre, excepte l'interval de 1 5 a afiliats que descendix un 0 , 26 %, en els altres va haver-hi increments respecte a l'any anterior. És el tram de més d'afiliats 500 el que ho va fer en major mesura, un 5 , 19 %.

En classificar  la distribució de les persones afiliades per seccions d'activitat, s'obté que en cinc es concentra el %: 50 Comerç a l'engròs i per menor, reparació de vehicles de motor i motocicletes; Indústria manufacturera, Activitats sanitàries i de servicis socials, Hoteleria i Construcció. A la fi d'any 2023 l'afiliació augmenta en setze seccions i descendix solament en quatre. Els increments més elevats en valors absoluts, es donen en les seccions d'Hoteleria Educació ( 151 . 217 més), Hoteleria ( 79 . 173 més), Activitats sanitàries i de servicis socials ( 71 . 987 més), Activitats professionals, científiques i tècniques ( 53 . 205 més) i Comerç per major i menor; reparació de vehicles ( 51 . 845 més).  Estes cinc seccions absorbixen el % 70 de l'augment de l'afiliació.

Les taxes més altes d'afiliació de dones es donen en les seccions d'Activitats de llars ocupadors de personal domèstic, amb 89 el 48 , % i Activitats sanitàries i de servicis socials amb 76 el 89 , % i Educació amb 66 el 33 , % mentre que, en Indústries extractives, Construcció, Subministrament d'aigua, activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació la seua representació està per davall de el 21 %.

Segons la temporalitat s'obté que les persones afiliades amb contractes  indefinits suposen prop de el 80 % del total de les afiliacions i dins d'estos el percentatge més alt correspon als de jornada a temps complet, 74 , 35 % enfront del 19 07 , % a jornada parcial. Els contractes temporals es mantenen en 13 un , 52 % i de nou són els de jornada completa els que presenten valors més alts ( 70 , 18 % vs 29 , 82 %).

Finalment, per àmbit geogràfic, totes les comunitats autònomes van registrar variacions positives en l'afiliació; Canarias , Comunidad de Madrid , Illes Balears i Comunitat Valencia na van ser les que presenten majors augments relatius, totes per damunt del tres per cent. En totes les comunitats autònomes, la taxa de dones afiliades és inferior a la dels hòmens, amb les diferències més acusades a Castella i la Manxa i la Regió d'i, Murcia en el costat oposat, Principado de Asturias , Galicia i Melilla se situen com les comunitats autònomes amb les taxes més altes d'afiliació femenina entorn de/entorn de el 49 %.

En 2023 es van registrar 15 . 444 . 205 contractes, esta xifra suposa 2 . 866 . 138 contractes menys que en 2022 , un 15 , 65 % menys en valors relatius. Açò es deu al fet que el mercat laboral presenta signes d'estabilització i amb un increment dels contractes indefinits, que se situen en 43 el %, el valor més alt de la sèrie històrica. En relació a les persones contractades, el descens va ser més moderat, 11 , 29 % ( 869 . 198 menys) el que ha portat a una reducció de l'índex de rotació (quocient entre el nombre total de contractes i el nombre total de persones contractades) que es va situar en 2 , 26 contractes de mitjana per persona, el més baix en deu anys. També s'ha consolidat la contractació indefinida ja que s'han firmat 6 . 620 . 983 nous contractes estables en el marc de la reforma laboral: s'han beneficiat especialment les persones més jóvens: un 42 , 6 % dels contractes que van firmar van ser indefinits, un percentatge que en 2021 era del 9 27 , %.

Destacar que l'evolució de la contractació desagregada per sexe, reflectix com la bretxa de gènere s'ha anat reduint progressivament des de 2018 , amb l'excepció de 2020 , any atípic a causa de la pandèmia i aconseguint les dones enguany d'estudi la taxa més alta de participació, un 46 , 65 %, tres punts percentuals més que en 2014 .

Els resultats a nivell autonòmic, presenten un descens en la contractació en tots els territoris, els més acusats en Comunidad Valenciana la , seguida d'i Andalucía en costat oposat estan les comunitats de l'i País Vasco Castilla y León amb descensos per davall de el 11 %. Per sexe, en set comunitats autònomes, Comunitat Foral de Navarra , Melilla, Principado de Asturias , País Vasco , Castilla y León , Cantabria i Ceuta les dones presenten taxes de el 50 % o superiors. En la resta dels territoris van ser els hòmens els que van registrar majors taxes, amb el valor més alt en la Regió de Murcia .

En configurar el perfil de les persones contractades en 2023 s'obté que, com és habitual, es van realitzar més contractes a hòmens un 53 , 35 % i al 46 65 , % a dones, percentatge que enguany s'ha incrementat en les dones cinc desenes respecte a 2022 . En relació a l'any anterior, tant hòmens com a dones presenten variacions negatives, en el cas dels hòmens, d'un 16 , 47 % menys i en el de les dones un 14 , 70 % i alhora també es reduïx la temporalitat, 6 , 27 punts per als primers, situant-se en 53 , 53 % i 2 , 50 punts per a les dones, aconseguint el 61 25 , %. Els hòmens presenten taxes de temporalitat més baixes en tots els trams d'edat.

Gràfic 6 . Contractes registrats per sexe i grups d'edat

La distribució per trams d'edat, mantenen pràcticament els mateixos valors que en 2022 . El cinquanta per cent dels contractes es van realitzar amb treballadors menors d'anys 35 (un 27 , 15 % als de 25 34 a anys i 23 , 39 % amb menors d'anys). 25 Segons s'incrementa l'edat, la quota va decreixent: 21 , 95 % de 35 44 a anys, el 18 69 , % de 45 54 a anys i finalment un 8 , 82 % amb majors d'anys. 54 En tindre en consideració també la variable sexe, en tots els grups d'edat, la taxa d'hòmens és superior a la de dones amb la diferència més acusada en el grup d'o 55 més anys ( 55 % hòmens, 45 % dones) i la menor en el grup de 45 54 a anys ( 50 % vs 48 %).

La classificació per nivells formatius, un any més, presenta les mateixes característiques: en els nivells inferiors a batxillerat hi ha un alt percentatge d'hòmens i en el nivell més baix, estudis primaris o no acreditats, es donen les taxes més altes d'estrangers.  A mesura que augmenta el nivell formatiu de la persona contractada s'incrementa la presència femenina i es reduïx la taxa d'estrangers, sobretot en els cicles de formació professional i d'estudis universitaris.

L'any 2023 , la divisió de la contractació per sectors econòmics oferix, un any més, la forta concentració en el sector servicis. Enguany, el pes d'este sector augmenta 1 , 22 punts i se situa per damunt dels valors de l'any 2019 i, d'altra banda, el sector d'agricultura i ramaderia, torna a ser el que més pes perd en la distribució sectorial, 0 , 8 punts menys que en 2022 . La resta dels sectors, amb petit diferències mantenen el mateix percentatge que l'any anterior.

Es mantenen les diferències en la contractació per sexe i sector econòmic, així agricultura, construcció i indústria són sectors amb clar predomini masculí. En agricultura els hòmens tenen una taxa del 73 18 , %, en construcció del 88 97 , % i en indústria del 65 57 , %. No obstant açò, el sector servicis presenta majoria femenina, el 54 30 , % dels contractes realitzats van ser amb dones. La major proporció de jóvens menors d'anys 30 es va donar en servicis ( 41 , 60 %) i la dels majors d'anys 45 en construcció ( 40 , 72 %).

El sector agrícola es caracteritza per la important presència d'estrangers, el 49 41 , % dels contractes, seguit de construcció, amb 28 el 66 , %. En la indústria i els servicis el percentatge d'estrangers en 2023 va ser del 18 79 , % i 19 , 24 % respectivament.

Els sectors en els quals més afavorida s'ha vist l'estabilitat de la reforma laboral han sigut agricultura i construcció. Enguany el 72 78 , % de la contractació en construcció han sigut indefinits i el 51 24 , % en agricultura. La taxa més baixa es va donar en indústria, un 28 , 60 % i servicis un 41 , 26 %.

Respecte de la distribució de la contractació per seccions d'activitat, en 2023 , les seccions amb més contractes van ser Hoteleria, Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca, Comerç a l'engròs i menor, Indústria manufacturera i Activitats administratives i servicis auxiliars que van concentrar quasi el seixanta per cent del total de la contractació.

Amb la reforma laboral, s'ha produït un descens de les taxes de temporalitat en totes les activitats econòmiques. Els majors, s'han produït en aquelles activitats que presentaven majors taxes prèvies.

Si en 2021 , en 61 activitats econòmiques la taxa de temporalitat era superior a el 80 % i en 2023 es reduïxen a deu activitats enquadrades en els sectors d'indústria i servicis. En servicis es presenten taxes per damunt de el 80 %: activitats d'Administració Pública i defensa; Seguretat Social obligatòria, Activitats de creació, artístiques i espectacles, Emmagatzematge i activitats annexes al transport, Activitats cinematogràfiques, de vídeo i de programes de televisió, gravació de so i edició musical i Assistència en establiments residencials. En indústria: Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semirremolques i Recollida, tractament i eliminació de residus.

De les 15 . 444 . 205 contractacions registrades enguany, de la taula anterior, 6 . 620 . 983 , el 42 87 , % van ser indefinits, una xifra que abans de la reforma se situava en 10 el 90 , %; presenta un descens interanual del 5 78 , %, a causa de la caiguda dels contractes temporals que es convertixen en indefinits. Entre les modalitats d'indefinits destaca la d'indefinit ordinari que amb 92 el % del total registren una pujada interanual del 7 70 , %. 

Les dones, en concordança amb les xifres d'afiliades, representen el 42 17 , % dels contractes indefinits i els hòmens el 57 83 , %, la qual cosa suposa una diferència de més de 15 punts. Els estrangers i els jóvens han sigut els col·lectius més beneficiats: un 56 , 99 % dels contractes firmats ho han sigut per persones estrangeres i el 42 62 , % a menors d'anys. 30 Estos percentatges que abans de la reforma se situaven en 12 el 26 , % per a les primeres i en 9 el 27 , % per als segons.

Els contractes temporals amb un total acumulat de 8 823 . . 222 han descendit interanualment un 21 , 80 %, amb el que taxa de temporalitat ha sigut menor, es va reduir fins al 57 13 , %, 4 , 5 punts percentuals menys que en un any abans.

La contractació al llarg de l'any té, un patró estacional, així en els mesos que més contractes es registren són els de primavera i estiu i van units al sector servicis, sobretot en hoteleria, servicis hotelers i activitats culturals i esportives; també els mesos de setembre i octubre presenten valors alts units a contractacions en educació, sanitat o activitats comercials. L'excepció es presenta en  els mesos de juliol, agost i desembre.

Quant a  la distribució dels contractes segons jornada laboral en el nou context de la reforma laboral i comparant esta distribució amb l'any 2021 , destaca el descens dels contractes a jornada completa i els de jornada parcial, en benefici dels fixos discontinus. Les proporcions van ser les següents: el 56 04 , % dels contractes són a jornada completa, un 28 , 96 % a jornada parcial i la resta un 14 , 98 % són els contractes de tipus fix-discontinu. En els contractes a jornada parcial la presència femenina seguix sent molt rellevant, en 2023 38 el 67 , % de les dones contractades ho van anar en esta jornada, mentre que entre els hòmens es van situar en 20 el 46 , %.

Quant a la mobilitat geogràfica, esta ha presentat una menor intensitat en aquells amb desplaçaments entre comunitats autònomes, que entre els quals han romàs en elles. La taxa interautonómica s'ha situat en 10 el 91 , % i en 2023 s'han mantingut les dinàmiques de la mobilitat dels últims anys: els fluxos de major intensitat es produïxen en Comunidad de Madrid la , en les comunitats mediterrànies i en les del sud peninsular, si ben altres focus importants es produïxen en la cornisa cantàbrica i el triangle comprès entre La Rioja , Navarra i el País Vasco .

El perfil de les persones integrants de la mobilitat geogràfica interautonómica s'observa en el següent gràfic.

A 31 de desembre de 2023 , les persones demandants parades inscrites en els servicis públics d'ocupació s'han reduït un 4 , 59 % respecte de la mateixa data de l'any anterior. Esta reducció suposa que a Espanya en eixa data hi haja 2 . 707 . 456 persones parades que figuren com a demandants d'ocupació, 130 . 197 menys que en 2022 i un 14 , 42 % menys que en 2019 , any previ a la crisi provocada per la COVID- 2019 .

Les persones demandants no parades, després de patir el major increment de la seua història per la crisi de 2020 161 ( , 38 %) i d'haver-se reduït en 2021 ( 50 , 21 %) i en 2022 ( 9 , 68 %) en 2023 tornen a incrementar-se un 8 , 95 % i se situen en 1 . 715 . 113 . D'esta forma   2023 finalitza amb el nombre de persones no parades més elevat dels registrats, exceptuant els anys 2020 i 2021 .

D'ara endavant ens detindrem en les característiques que en   2023 van presentar les persones parades registrades. Segons sexe, hòmens i dones disminuïxen el seu nombre de forma prou similar: en descensos, absoluts i relatius, interanuals: els hòmens registren 57 . 022 ( 4 , 97 %) i les dones 73 . 175 ( 4 , 33 %).

Gràfic 11 . Evolució de la parada registrada segons sexe

En 2023 totes les comunitats autònomes evidencien el descens en el nombre de persones parades que es produïx en el conjunt de l'estat, encara que amb variacions molt diferents entre les unes i les altres.

Així, mentre Ceuta, la Comunidad de Madrid Cataluña i es reduïxen un 0 , 16 %, un 0 , 65 % i un 0 , 85 %; unes altres com Illes Baleares , Aragón o Galicia ho fan 11 un , 55 %, un 9 , 48 % i un 8 , 94 %. Les altres autonomies presenten descensos més homogenis, encara que encara oscil·lant entre el 2 72 , % que registra l'i País Vasco el 8 36 , % que baixa Canarias .

D'altra banda, en totes les comunitats seguix havent-hi més dones parades que hòmens i excepte en les set en les quals disminuïxen més les dones que els hòmens, en les altres, s'incrementa la diferència de les taxes entre tots dos sexes. Estes diferències arriben a ser tan significatives com les des produïxen a Castella-la Manxa, Melilla o Extremadura on les dones representen el 65 07 , %, 64 , 35 % i 63 , 35 % sobre el total de parada registrada, respectivament.

El perfil de les persones demandant parades seguix mostrant unes característiques molt definides en quan al sector, nivell d'estudis i el sexe.

En els dos primers casos, el sector servicis, amb 71 el 50 , % del total de la parada registrada, i el nivell d'Estudis primaris o no acreditats, que suma el 40 15 , % (i el 66 60 , % si s'inclou Educació Secundària Obligatòria), destaquen considerablement sobre els altres sectors i nivells. Les dones, que enguany disminuïxen menys que els hòmens i, per tant, incrementen el seu percentatge de participació respecte de 2022 , passant a representar el 59 72 , % sobre el total ( 0 , 16 punts percentuals més que en 2022 ), seguixen marcant clarament el perfil al seu favor.

Les altres variables que estan menys definides, encara que referent a l'edat, les persones que tenen 55 anys o més cada any incrementen el seu pes i ja representen el 32 02 , % sobre el total, quan en 2016 suposaven el 21 69 , %, i en 2019 , just abans de la pandèmia, el 25 68 , %.

Per antiguitat de la demanda, entre zero i sis mesos seguix sent el grup majoritari, amb 40 el 09 , % de les persones parades inscrites com a demandants d'ocupació.

En resum, en el conjunt de l'Estat, les característiques més freqüents dels demandants d'ocupació parats són les següents:  dona, nivell d'estudis que no supera l'Educació Secundària Obligatòria, edat igual o superior als 55 anys, sol·licitud d'ocupació en el sector servicis i antiguitat igual o inferior sis mesos en la demanda.

Un col·lectiu que mereix especial atenció és el format per les persones parades de llarga durada (PDL), que són aquelles que porten un any sol·licitant ocupació. En 2023 representen el 44 84 , % de les persones parats inscrites, s'incrementen un 0 , 40 %, enfront del 4 69 , % que disminuïx la parada total i en este col·lectiu les dones, clarament, són majoria el 63 93 , % del total.

La distribució de les persones parades per sector econòmic no presenta variacions significatives respecte de l'any 2022 . En tots els sectors es reduïx el nombre: les pertanyents a l'interval sense ocupació anterior són les que menys descendixen un 0 , 94 %, mentre que agricultura i pesca, amb una baixada del 13 66 , %, és el sector que més les reduïx, seguit per indústria amb una reducció del 7 58 , %. Quant a construcció i servicis disminuïxen un 5 , 87 % i un 4 , 03 %, respectivament.

Servicis, pel seu gran pes específic, és el que més descendix en nombres absoluts, i amb molta diferència respecte dels altres, comptabilitza 81 . 333 persones parades menys. Li seguixen la indústria que disminuïxen 17 . 731 , i l'agricultura que reduïx en 15 . 483 . En una quantia no molt inferior ho fa construcció, que baixa 13 . 339 , mentre les persones sense ocupació anterior acaben l'any sent 2 . 311 menys.

La situació per secció d'activitat econòmica, presenta un descens general de les persones parades que demanden ocupació. Solament s'incrementen:  Informació i comunicacions ( 8 , 74 %), Activitats llars ocupadors de personal domèstic ( 4 , 43 %); Activitat llars productores de béns i servicis use propi, i Subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat ( 3 , 71 %). Totes les altres les reduïxen, i algunes com a Activitats financeres i d'assegurances i Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca, de forma molt significativa doncs descendixen un 15 , 86 % i un 13 , 66 %, respectivament, encara que en el cas de la primera, solament representa el 0 84 , % de la parada registrada. 

En 2023 , la corba de l'evolució mensual de les persones parades que demanden ocupació, presenta una trajectòria prou estandarditzada corresponent a un any en el qual disminuïx la parada registrada.

En les dos corbes, d'i 2022 2023 , els tres primers mesos de l'any són els que més persones parades presenten, en el cas de l'any 2023 és al febrer és el que més registra. A partir d'este mes, es va reduint fins a juliol, mes que menys persones registra, per a tornar a augmentar lleugerament fins a octubre i a reduir-se els dos últims mesos de l'any. Estes variacions són les que es produïxen habitualment en els anys considerats “normals” sense circumstàncies que els alteren. 

Els beneficiaris de prestacions són els aturats que figuren inscrits com a demandants d'ocupació i es troben en alguna de les situacions protegides per la contingència de desocupació en les seues diferents modalitats. Les prestacions que protegixen la situació de desocupació s'estructuren en dos nivells: el contributiu i l'assistencial.

Al tancament de 2023 , el nombre de beneficiaris de prestacions per desocupació ascendix a 1 835 . . 927 persones, la qual cosa suposa 2 . 272 menys que l'any anterior, un 0 , 12 % menys en valors relatius.

Quant a la distribució de beneficiaris de prestacions per sexe, en 2014 el percentatge d'hòmens superava en més de cinc punts al de les dones, situació que s'invertix en els anys següents. En 2016 s'equilibren els percentatges, i en els anys successius es va incrementant el pes de les dones per a situar-se a la fi d'en 2023 54 el 72 , %, més de nou punts percentuals que els hòmens.

Per comunitats autònomes, el major nombre de beneficiaris correspon a Andalucía , seguida de Cataluña , la Comunitat Valencia na i la Comunidad de Madrid , que suposen el 61 06 , % del total. Respecte de 2022 , es produïxen variacions negatives en deu i destaquen Illes Balears i Canarias sobre totes les altres. De les nou comunitats que incrementen el nombre de beneficiaris, destaca Melilla amb un 17 , 85 % més, seguida de l'amb Castilla-La Mancha un increment del 3 92 , %.

En Andalucía , Principado de Asturias , Canarias , Castilla-La Mancha , Comunitat Valencia na, Extremadura i Galicia , juntament amb les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, els beneficiaris perceben majoritàriament prestacions assistencials.

La Renda Activa d'Inserció (RAI) té major presència en les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, i en Andalucía , Canarias , Castilla-La Mancha , Comunitat Valencia na i Regió de Murcia ; i menor en Illes Balears, Comunidad de Madrid , Comunitat Foral de Navarra Cataluña , , La Rioja i País Vasco .

Segons la tendència dels cinc últims anys, la majoria de les persones que perceben una prestació són dones, el 54 72 , %, 9 , 43 punts percentuals més que els hòmens, que en valors absoluts suposen 173 . 179 perceptores més.

Per trams d'edat, el grup més nombrós és el d'anys 55 o més, amb 37 el 75 , % de persones beneficiàries. Respecte a 2022 , els trams d'o 55 més anys i els de 16 24 a so els únics que presenten una variació positiva, mentre que la resta de trams descendix el nombre de beneficiaris, especialment en el d'i 35 44 anys.

La prestació contributiva representa el 46 62 , %; els hòmens són més nombrosos, 50 , 56 %, mentre que les dones són majoria en Subsidi, 56 , 86 %, Renda Activa d'Inserció, 70 , 68 % i en Subsidi eventual agrari, 70 , 63 %. El tram de 35 44 a anys és el de major nombre de perceptors de prestació contributiva amb 25 el 66 , %.

El subsidi suposa el 43 85 , % i el tram d'edat més representatiu és el d'anys 55 o més, amb 55 el 53 , %; el percentatge s'incrementa respecte a 2022 en 2 , 07 punts.

Els beneficiaris de la renda activa d'inserció vinculada a un itinerari d'inserció laboral representen el 5 16 , %, amb un descens de quasi vint centenes/centenes respecte de l'any anterior. El 55 94 , % dels beneficiaris es troben en el tram de 45 54 a anys, que es reduïx en una miqueta més de punt i mitjà percentual la representació respecte de l'any anterior.

El col·lectiu d'eventuals agraris, amb 4 el 37 , % del total de beneficiaris, va registrar un descens del seu pes relatiu d'una miqueta més de trenta centenes/centenes, en relació a 2022 .

Un element determinant a l'hora d'estudiar el mercat de treball són les ocupacions, tant aquelles en les quals els empresaris contracten com les quals sol·liciten els demandants per a treballar.

En este apartat  s'analitzen les ocupacions a partir de la informació del Servici Públic d'Ocupació Estatal, és a dir, les ocupacions contractades i les sol·licitades pels demandants parats segons la Classificació Nacional d'Ocupacions (CNO- 11 ) aprovada per Reial decret 1591 / 2010 , de 26 de novembre.

És important tindre en compte, per a comprendre els resultats, que “una persona pot ser contractada diverses vegades durant un període de temps”, i és possible que les seues ocupacions s'enquadren en diferents grups ocupacionals; per tant, es farà referència al volum de contractes, no a les persones contractades. En 2023 la mitjana de contractes per persona ha sigut 2 de 26 , .

A més, una persona demandant “pot sol·licitar ocupació fins a en sis ocupacions pel que tampoc és possible la coincidència entre el nombre d'aturats i el nombre de sol·licituds d'ocupació”. De mitjana en 2023 cada persona parada va sol·licitar ocupació en 3 , 96 ocupacions.

La contractació per grans grups ocupacionals en els últims deu anys, presenta una evolució negativa entre   2023 / 2014 amb un valor relatiu del 7 67 , %.

Durant l'any 2023 es van registrar a Espanya 15 . 444 . 203 contractes que van suposar un descens del 15 65 , % respecte de l'any 2022 , 2 . 866 . 138 contractes menys. El nombre de persones contractades va retrocedir en un percentatge menor, un 11 , 29 % i, per tant, l'índex de rotació (la relació entre contractes i persones contractades) es va situar en 2 , 26 , el més baix de tota la dècada.

La reducció interanual s'ha reflectit en tots els grans grups ocupacionals. Superen la reculada mitjana cinc dels nou grans grups: el GG 7 - Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres i la construcció (- 20 , 09 %); el GG 8 - Operadors d'instal·lacions i maquinària, i muntadors (- 18 , 92 %); el GG 5 - Treballadors de servicis de restauració, personals, protecció i venedors (- 18 , 45 %), el GG 9 - Ocupacions elementals (- 18 , 37 %) i el GG 6 -. Treballadors qualificats en el sector agrícola, ramader, forestal i pesquer (- 16 , 14 %).

La reculada menys elevada s'ha produït en el GG 1 - Directors i gerents, i en el GG 2 - Tècnics i professionals científics i intel·lectuals amb descensos del 5 05 , % i 9 , 48 % respectivament.

La següent taula mostra les variables més rellevants per a cada gran grup ocupacional.

Per a una anàlisi més detallada de les ocupacions i la contractació en 2023 , s'han considerat, entre les més d'ocupacions 500 diferents, les 15 amb major nombre de contractes anuals doncs, només estes, suposen el 52 18 , % del total, és a dir que de cada 100 contractes registrats més de 52 correspon a alguna d'elles. Totes les destacades van coincidir amb les de l'any 2022 , a excepció dels Peons de la construcció que s'incorporen en 2023 al rànquing i desplacen en la seua posició als Empleats i empleades domèstics.

L'ocupació de Cambrers assalariats se situa de nou en primer lloc, malgrat registrar 249 . 990 contractes menys que en 2022 .

Quant a l'índex de rotació, (relació entre els contractes i les persones contractades) també ha descendit interanualment en totes les ocupacions; i la taxa d'estabilitat que a nivell nacional ha sigut del 42 87 , % i que se supera en onze de les quinze ocupacions, amb l'excepció del cas de la contractació del personal de neteja i auxiliars d'infermeria. Esta taxa d'estabilitat presenta importants oscil·lacions entre el 11 15 , % en Auxiliars d'infermeria i el 76 25 , % dels Obrers.

Quant al sexe, la taxa de contractació de dones la mitjana general de les quals és del 46 65 , %, assenyalar que en set de les quinze ocupacions presenten taxes superiors a el 50 %, destacant en Auxiliars d'infermeria hospitalària amb 86 el 42 , %, el Personal de neteja amb 81 el 60 , % i les persones emprades administratives amb tasques d'atenció al públic amb 72 el 69 , %. Les ocupacions amb més alta presència masculina són les d'Obreres, Conductors assalariats de camions, i Peons de la construcció d'edificis. En quatre de les ocupacions coincidixen tots dos sexes: Peons agrícoles (excepte en hortes, hivernacles, vivers i jardins), Cambrers assalariats, Peons de les indústries manufactureres i Venedors en tendes i magatzems.

Les deu ocupacions representades per als hòmens acumulen el 44 89 , % del total de la contractació masculina i en el cas de les dones sumen el 51 32 , % de la contractació femenina. El comportament és similar per als dos sexes: decreixen interanualment els contractes en totes les ocupacions, superant el % 20 de reculada en algunes com els Peons agrícoles i Peons d'indústries manufactureres (en tots dos sexes); els Empleats domèstics, en el cas de les dones, i els Peons de transport, en el cas dels hòmens.

Continuen existint ocupacions amb un clar biaix cap a un o un altre sexe: en el cas de les dones la seua presència és majoritària en ocupacions com a Empleades domèstiques amb una taxa del 92 83 , %, Auxiliars d'infermeria hospitalària ( 86 , 42 %), Personal de neteja d'oficines, hotels i altres establiments similars, ( 81 , 60 %) i Empleades administratives amb tasques d'atenció al públic ( 72 , 69 %). La contractació masculina és majoritària en ocupacions relacionades amb les activitats logístiques i de transport (peons de transport i conductors) i les activitats de construcció (obreres i peons) amb taxes que superen el %.. 80

En 2023 s'han registrat 231 . 804 contractes menys que l'en 2022 la primera ocupació més contractada. Per a hòmens: peons agrícoles (excepte en hortes, hivernacles, vivers i jardins), malgrat açò encara suposa el 9 34 , % del total de la contractació masculina; i per a  dones: cambreres assalariades, acumula el 11 33 , % del total, a pesar d'haver-se registrat prop de 125 000 . contractes menys que en 2022 .

Per trams d'edat i sobre el total:  la contractació dels menors d'anys 25 es va situar en 23 el 39 , %, entre 25 i 44 anys va ser del 49 10 , % i la dels majors d'anys, 44 del 27 51 , %. La reculada interanual de la contractació va afectar a tots els trams d'edat, especialment el tram intermedi amb un descens del 18 63 , %. Respecte del 2022 la contractació dels treballadors entre 25 i 44 anys ha perdut pes 1 , 79 punts percentuals sobre el total i ha augmentat 1 , 59 punts en els menors d'anys.. 25

Hi ha sis ocupacions que es repetixen en els tres trams, encara que en diferent posició: Cambrers assalariats, Venedors en tendes i magatzems, Peons de les indústries manufactureres, Peons agrícoles (excepte en hortes, hivernacles, vivers i jardins), Personal de neteja d'oficines, hotels i altres establiments similars i Peons agrícoles en hortes, hivernacles, vivers i jardins (peons hortofrutícoles).

El 53 30 , % dels contractes en l'ocupació de Monitors d'activitats recreatives i d'entreteniment estan subscrits per menors d'anys. 25 En este tram d'edat es registra també el 39 57 , i el 38 70 , % de la totalitat dels contractes en les ocupacions de Venedors en tendes i magatzems, i Cambrers assalariats, respectivament.

Les persones entre 25 i 44 anys subscriuen el 49 10 , % de la contractació global. Este percentatge se supera en totes les ocupacions que apareixen representades en el gràfic: Empleats administratius amb tasques d'atenció al públic ( 53 , 68 %), els Peons del transport de mercaderies i descargadores ( 52 , 51 %) i els Peons de les indústries manufactureres ( 51 , 13 %), són les més destacades.

Les persones majors d'anys 44 subscriuen el 27 51 , % de la contractació total, encara que en algunes ocupacions superen àmpliament este percentatge: el 56 57 , % dels contractes d'Empleats domèstics, el 51 71 , % dels contractes d'Obrers i el 44 64 , % de la contractació del Personal de neteja d'oficines, hotels i altres establiments similars.

En el gràfic següent es representen les ocupacions amb major nombre de contractes segons el seu nivell de qualificació organitzats per grans grups ocupacionals: en el nivell de qualificació baix s'acumula el 33 89 , % de la contractació, les ocupacions de qualificació mitjana arrepleguen el 48 49 , % i  en les de  qualificació alta s'agrupen el 17 62 , % del total.

A 31 de desembre des 2023 registraven 10 . 732 . 900 sol·licituds d'ocupació en 501 ocupacions diferents, amb una reducció interanual del 5 80 , %. En eixa data la parada registrada era 2 de 707 . . 456 persones, un 4 , 59 % menys que l'any anterior.

Les relacionades amb la indústria i la construcció (Grans grups 7 i 8 ), per contra, perden rellevància sobre el total: 3 , 46 punts el GG 7 i 2 , 03 el GG 8 . Es manté similar el pes de les sol·licituds per a la resta dels grans grups.

Tots els grans grups ocupacionals presenten reduccions interanuals en el nombre de sol·licituds d'ocupació, els màxims descensos es registren en el gran grup dels Operadors d'instal·lacions i maquinària i muntadors ( 8 , 84 %), en el dels Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres i la construcció ( 8 , 06 %), i en els Treballadors qualificats en el sector agrícola, ramader, forestal i pesquer ( 7 , 77 %). Les sol·licituds de demanda d'ocupació per ocupacions han evolucionat cap a un major pes de les Ocupacions elementals que guanya 2 , 76 punts en la dècada i les dels Treballadors dels servicis de restauració, personals, protecció i venedors, amb un pes de 1 69 , punts major que fa 10 anys; i Empleats comptables, administratius, i altres empleats d'oficina. que guanya 0 , 86 punts.

Les sol·licituds d'ocupació de les persones parades de llarga durada (PDL) suposen el 45 06 , % del total, 2 , 44 punts més que en 2022 el . El 35 21 , % de la demanda es registra en Ocupacions elementals i el 25 61 , % en les ocupacions del grup dels Treballadors dels servicis de restauració, personals, protecció i venedors.

El 45 48 , % de les sol·licituds d'ocupació de les persones estrangeres es registren en  les Ocupacions elementals i el 24 72 , % en el de Treballadors dels servicis de restauració, personals, protecció i venedors.  D'igual forma, les demandes d'ocupació de les persones jóvens menors d'anys 30 i de les persones majors d'anys 45 s'acumulen també en els dos grups abans esmentats.

En la següent taula s'inclouen les característiques mes significatives de les sol·licituds d'ocupació registrades en 2023 en 10 els grans grups ocupacionals.

En l'anàlisi de la variació interanual s'observa que es repetixen les quinze ocupacions més sol·licitades, mantenint posicions similars a les de 2022 . En totes elles hi ha hagut una reculada en el nombre de sol·licituds destacant els percentatges en les ocupacions: Peons de la construcció, Peons de les indústries manufactureres i Cambrers assalariats.

En la distribució per sexe: els hòmens registren un major nombre de solitudes en ocupacions relacionades amb les activitats de construcció (Obreres, Peons de la construcció, Peons d'obres públiques), transport (Conductors i Peons del transport) i agrícoles (Treballadors qualificats en hortes, hivernacles, vivers i jardins) i les dones en ocupacions que es relacionen amb les activitats d'oficina (Empleades administratives, Recepcionistes), comerç (Venedores, Reponedoras, Caixeres) i hoteleria (Cambreres, Ajudants de cuina).

Si es té en compte el grup d'edat en les ocupacions més sol·licitades el resultat obtingut en 2023 és el següent: El total de les sol·licituds es distribuïxen percentualment de la següent forma: el 5 74 , % entre els menors d'anys; 25 el 36 80 , % entre les persones del tram de 25 44 a anys; i el 57 46 , % en els majors d'anys. 44 El major descens en el nombre de sol·licituds d'ocupació es va produir entre 25 a 44 anys, un 9 , 69 %; les sol·licituds de les persones demandants menors de 25 van retrocedir un 2 , 62 % i les de les persones majors d'anys, 44 un 3 , 45 %.

Sis ocupacions es repetixen en els tres trams d'edat, encara que en diferent posició segons el nombre absolut de demandes: Venedors en tendes i magatzems, Cambrers assalariats, Peons de les indústries manufactureres, Treballadors qualificats agrícoles en hortes, hivernacles, vivers i jardins, Personal de neteja d'oficines, hotels i altres establiments similars, i Empleats administratius sense tasques d'atenció al públic. Les persones menors d'anys 25 superen el seu valor mitjana de sol·licituds ( 5 , 74 %) en les ocupacions de Cambrers assalariats, Venedors en tendes i magatzems; i Treballadors qualificats en hortes, hivernacles, vivers i jardins.

També superen el valor mitjana de sol·licituds ( 36 , 80 %), entre les persones de 25 44 a anys, en les ocupacions de: Cambrers assalariats i Venedors en tendes i magatzems. En el grup de les persones majors d'anys 44 se supera la mitjana ( 57 , 46 %) en les ocupacions de: Personal de neteja d'oficines, hotels i altres establiments similars; Peons d'indústries manufactureres i Empleats administratius sense tasques d'atenció al públic.

En una anàlisi de les sol·licituds segons el nivell de qualificació i atenent al gran grup al que pertanyen és destacable, una vegada més, el predomini de l'ocupació de Personal de neteja d'oficines, hotels i altres establiments similars, amb una àmplia majoria de dones, i que a més encapçala el grup de qualificació baixa. Les ocupacions de qualificació mitjana s'enquadren en els GG 4 , 5 , 6 , 7 i 8 ; acumulen el 51 82 , % de les sol·licituds d'ocupació.

Les sol·licituds d'ocupació es concentren en el GG 5 al que pertanyen la mitat de les ocupacions. El 14 58 , % del total de sol·licituds es presenten en les ocupacions dels GG 1 , 2 i 3 , que s'han classificat com a qualificació alta. Les ocupacions demandades més nombroses pertanyen al GG 3 - Tècnics; professionals de suport. Les del GG 2 - Tècnics i professionals científics i intel·lectuals representades estan molt vinculades a l'ensenyament.

Resum de l'Informe del Mercat de Treball Estatal 2023