Cita Prèvia Seu electrónica

Traducción automática

El presente sitio Web está traducido a varias lenguas españolas oficiales en sus respectivos territorios, de conformidad con lo establecido en el artículo 3 de la Constitución Española de 1978 y sus Estatutos de Autonomía.

Las lenguas son el catalán, el euskera, gallego, valenciano, inglés y francés. Se advierte que, con carácter general, puede existir un desfase entre la versión en castellano y en las otras lenguas, derivado del proceso de traducción a las mismas.

Les microcredenciales universitàries: un futur irrenunciable

Compartir a

de març-2024

La velocitat del desenvolupament tecnològic i els canvis que s'estan produint al món laboral fan que les competències professionals es quedin obsoletes. Ángel Pazos i Ernesto Anabitarte ens expliquen en aquest article, el rellevant paper que van a jugar les Universitats com a institucions de formació permanent al llarg de la vida per a tota la ciutadania, a través d'una oferta acadèmica de microcredenciales universitàries que certifiquin resultats d'aprenentatge per millorar les seves competències en un mercat de treball molt canviant. Són formacions de curta durada amb metodologia flexible i modular que s'adapten a les necessitats formatives d'empreses i entitats ocupadores. Disposar d'un sistema que permeti identificar aquestes necessitats de forma dinàmica, suposa la garantia que les microcredenciales siguin de qualitat.

27 Foto articulo microcredenciales
Descarregar article

RESUMEN

La Ley Orgánica 2/2023 del Sistema Universitario (LOSU) y el Real Decreto 822/2021, por el que se establece la organización de las enseñanzas universitarias, incorporan la formación permanente como un nuevo ámbito de actividad académica docente que será de especial relevancia y que deberá tener un carácter estratégico en los planes futuros de las universidades españolas. En particular, se hace referencia a las microcredenciales como una oferta formativa que combina metodologías flexibles y modulares que tendrán que contribuir a ampliar las oportunidades de aprendizaje a lo largo de la vida de todas las personas, a mejorar sus competencias en el ámbito profesional y a responder a las necesidades de una sociedad que cambia a gran velocidad

En las líneas siguientes intentaremos responder a algunas cuestiones relevantes alrededor de la microcredenciales universitarias: ¿qué son? ¿Por qué hay que implementarlas? ¿Para qué y quienes serán imprescindibles? ¿Cuándo y cómo se deben implementar

Articles relacionats

  • 17 AdobeStock 420845758

    Microcredenciales: un enfoque europeo para el aprendizaje permanente y la empleabilidad

    de març-2023

    La Recomendación del Consejo de la Unión Europea de 16 de Junio de 2022 concluye la importancia de poner al día  necesidad de la puesta al día de las competencias, capacidades y conocimiento en un mercado laboral. Así lo recoge Maru Menéndez que desarrolla el concepto de microcredencial y su adaptación al contexto español, donde considera que existen herramientas muy poderosas para llevar adelante el enfoque europeo de las Microcredenciales. De ellas, considera especialmente relevantes, las siguientes: el Observatorio de las Ocupaciones, el Catálogo de Especialidades Formativas del Sistema Nacional de Empleo, el Registro Estatal de Entidades Formativas, el expediente laboral personalizado único, la red de Centros de Orientación, Emprendimiento e Innovación para el Empleo, la Fundación Estatal para la Formación en el Empleo (FUNDAE) y el Plan de Acción 2021-2027 de Garantía Juvenil+ de trabajo digno para las personas jóvenes.

  • 23 Foto Identificativa ART Gaviotas en libertad

    Un nou marc de competències i rols professionals per impulsar les cures i serveis de base comunitària i familiar.

    d’abr.-2024

    Les persones en situació de vulnerabilitat, generalment se'ls atén en institucions segregades, són considerades objectes de cures en comptes de ser tractades com a autèntics objectes de dret. Així ens ho exposen Paula Andrade, Karina Hortes, Rocío Poyatos, Gabriel Sotomayor i Laura Vidaña-Moya en el seu article, on ens expliquen els resultats del seu estudi en el qual centren el seu objectiu en la persona per superar la cultura institucional. Per a això, plantegen una nova proposta de rols professionals i competències per desenvolupar alternatives comunitàries i personalitzades en el suport i cura de persones amb discapacitat, persones majors, infància i adolescència en situació de desprotecció i persones en situació de sinhogarismo.

  • La ia aplicada a los servicios públicos de empleo. hacia un sistema de intermediación, orientación y formación basado en competencias profesionales

    de nov.-2024

    La intermediación laboral se convierte en el elemento central de las políticas activas de empleo con la Ley 3/2023, de 28 de febrero y refuerza los medios públicos del Sistema Nacional de Empleo (SNE) para impulsar el proceso de acceso al empleo de las personas desempleadas. Así, nos analizan Zeltia Lado y Santiago Boquete como el Servicio Público de Empleo de Galicia (SPEG) ha desarrollado una solución tecnológica basada en Big Data y en Inteligencia Artificial (IA), llamada EMi (Empleo inteligente) para facilitar la intermediación laboral en su comunidad autónoma, a través de la prospección laboral y el perfilado de competencias de las personas demandantes de empleo, tomando como referencia las competencias de ESCO. Todo ello, permite optimizar el encaje de las necesidades de los empleadores con las competencias de una persona que busca trabajo.

  • Lupa señalando a figuras de personas.

    Determinants i desafiaments de l'escassetat de treballadors

    de maig-2025

    La creixent escassetat de treballadors a Espanya constitueix un fenomen estructural que transcendeix la recuperació post-pandèmia. Miguel Ángel Dolent analitza les seves causes profundes, les seves implicacions per al mercat de treball i les estratègies disponibles tant per a empreses com per als poders públics. En aquest marc Identifica dues dimensions de l'escassetat: la insuficiència quantitativa de persones disponibles i el desajustament qualitatiu entre les competències dels treballadors i les requerides pels llocs vacants. Entre els factors estructurals destaquen la digitalització, l'envelliment demogràfic, la transició ecològica, el baix encaix entre educació i necessitats empresarials, i la segmentació del mercat laboral, que limita la inversió en formació. A més, el poder de mercat d'algunes empreses impedeix ajustos salarials que atraurien més oferta laboral. Subratlla que les polítiques públiques han de diferenciar entre augmentar l'oferta laboral (activant col·lectius infrarrepresentados o facilitant migració laboral) i corregir desajustaments de competències (mitjançant upskilling, reskilling i certificacions com microcredenciales). En aquest context, l'enfortiment dels serveis públics d'ocupació i la seva reconversió en veritables agències de gestió de vacants resulta clau per millorar l'aparellament entre oferta i demanda. A més, l'escassetat de treballadors és expressió de transformacions estructurals del mercat laboral —no un fenomen conjuntural—, i requereix respostes de llarg termini, integrades i basades en diàleg social, articulació institucional, millora d'estadístiques de vacants i polítiques actives centrades en competències. Espanya ha d'avançar cap a un model de governança laboral capaç d'anticipar i gestionar el desajustament estructural entre llocs i perfils.