En primer lloc, cal diferenciar entre si vas a percebre una prestació contributiva o assistencial (subsidi).

En el cas que es tracte d'una prestació contributiva, les filles o fills que es troben al teu càrrec, menors d'anys 26 o majors d'aquesta edat amb discapacitat o menors acollits que no perceben rendes podran augmentar els topalls mínim o màxim de la seua prestació.

Si accedixes a un subsidi, s'entendrà per responsabilitats familiars tindre a càrrec al cònjuge, filles i fills menors de vint-i-sis anys o majors incapacitats, o menors acollits, quan la renda del conjunt de la unitat familiar així constituïda, inclòs el sol·licitant, dividida pel nombre de membres que la componen, no supere el % 75 del salari mínim interprofessional, exclosa la part proporcional de dos pagues extraordinàries.

Per açò, pots acreditar responsabilitats o càrregues familiars respecte d'un cònjuge, però no respecte d'una parella de fet.

Si eres una persona separada legalment o divorciada, se li consideraran càrregues familiars les filles i fills comuns del matrimoni quan convisquen amb tu, sempre que reunisquen els requisits d'edat (menors d'anys 26 o majors amb discapacitat) i manquen de rendes pròpies.

Si no conviuen amb tu però té l'obligació, per sentència o conveni regulador, de pensió d'aliments, també es consideren càrregues familiars si complixen els requisits citats.

La separació de fet, quan no hages presentat demanda de nul·litat, separació o divorci o el jutge no haja dictat les mesures provisionals, no suposa la dissolució conjugal i els cònjuges seguixen obligats a sostindre les càrregues del matrimoni.

La separació de fet no canvia la composició de la unitat familiar ni el sistema de càlcul de les seues rendes, per la qual cosa no s'exclourà al seu cònjuge ni les seues rendes de la unitat familiar. No obstant açò, podràs excloure al teu cònjuge de la unitat familiar, si justifiques que t'han admès a tràmit la demanda de nul·litat, separació o divorci, encara que no hi haja sentència ni acte judicial adoptant mesures provisionals.

En cas de matrimoni, si el teu cònjuge tinguera filles o fills d'una altra relació i conviuen amb el matrimoni, formaran part de la unitat de convivència i podràs al·legar-los com a càrrega, sempre que siguen menors d'anys 26 o majors amb discapacitat o siguen menors en acolliment, i complisquen el requisit de mancar de rendes superiors a el 75 % del salari mínim interprofessional.

No obstant açò, si tens parella de fet, les filles i fills de la teua parella no podran al·legar-se com a càrrega ni podran tindre's en compte els seus ingressos per a determinar si tens responsabilitats familiars. Així mateix, tampoc podràs al·legar com a càrrega a la teua parella de fet.

Com a excepció, si eres víctima de violència de gènere, per a establir si tens càrregues familiars, no es considera membre de la seua unitat familiar al teu agressor, ni es tenen en compte les seues rendes.